Red Hot Chili Peppers ompli el recinte del FIB amb 53.000 assistents

El FIB 2017 ha complit les seues expectatives i amb el reclam de la banda nord-americana Red Hot Chili Peppers, ha omplert fins a la bandera el recinte de concerts amb 53.000 assistents.

Es veia el recinte com en els millors anys del FIB; això sí, el cartell distava molt d'aquelles edicions en les quals la música independent era la protagonista.

A força de hits dels noranta i principis dels 2000, la banda nord-americana Red Hot Chili Peppers ha posat a ballar fins a l'extenuació els milers de “fibers” que s'amuntegaven davant de l'escenari Las Palmas.

“Californication”, “Under the Bridge”, “Ca't Stop, ”Snow“, ”Otherside“,”Give it Away“, ”*Dark *Necessities“, la versió de ”I Wanna Be Your Dog“ de Iggy Pop & The Stooges, i tots aquells temes que els van llançar a la fama, intercalats amb solos de bateria i algun tema dels discos més recents -i que han sigut acollits amb menys entusiasme- han fet oblidar a molts les cues i el cansament acumulat de tres dies de festival.

Els californians han sigut fidels i han continuat mimetitzant el seu estil -el mateix en dècades- amb l'inevitable tors nu d'Antony Kiedis i el caboteig sempitern de tots els seus membres.

Al marge dels californians, la jornada ha comptat amb una destacada presència femenina. Grups als quals cal agrair els moments més interessants de la nit.

Las Kellies, Marika Hackman, Lao Ra, Mala Rodríguez, Desperate Journalist, Las Bistecs, Qwert o B.Traits han posat l'accent en aqueixes veus femenines que sempre tenen menys espai en les agendes dels programadors.

Amb tanta gent hi ha hagut una ració de públic per a tots els concerts.

Dinosaur Jr. han aconseguit una bona presència de públic amb les seues guitarres veteranes i influents, i a manera d'escalfament d'un dels noms més esperats, el vocalista d'Oasi Liam Gallagher.

Amb el seu tradicional posat xulesc, ulleres de sol i jaqueta, el mancunià habitual del FIB ha posat la banda sonora al capvespre amb joies d'Oasis, com “Rock and Roll Star”, “What's the Story Morning Glory” o una preciosa “Wonderwall ” en versió acústica.

També ha tingut temps per a altres temes de la seua carrera en solitari com “Chinatown” o “Wall of Glass”.

En l'escenari VISA, l'artista més respectada de l'hip-hop nacional, Mala Rodríguez, ha donat pas als veterans Surfin Bichos. Brillants i foscos al mateix temps, recordant els Smiths per moments, Desperate Journalist, el quartet de Londres ha conquistat el xicotet escenari Radio 3 Fib Club, aquell en el qual trobar sorpreses agradables.

Les barcelonines Las Bistecs han sigut sens dubte les més mordaces, irreverents i divertides de la nit.

Amb lletres en què no es deixa canya dreta, han assegurat en arrancar la seua actuació -amb el seu tema “Anus”- que el seu concert era millor que anar a veure a Red Hot Chili Peppers. Tal com ho estava passant el públic amb elles, ho confirmava.

Definint-se a elles mateixes com unes “mamarrachas con background”, han demostrat ser les màximes exponents de l'“Electro-disgusting”, un corrent artístic, basat en la performance musical que consisteix a “molestar i no deixar indiferent ningú”.

I han comptat amb el públic per a corejar les lletres del seu disc “Oferta”, on dediquen un tema al tabac o als ordres grecs d'estil de les columnes. Senzillament genials.

També en el VISA un altre irreverent ha tocat al mateix temps que Red Hot Chili Peppers, el britànic disbauxat per excel·lència Peter Doherty, desendreçat i fent ensopegades sobre les seues melodies, ha sigut una bona alternativa aa l'aldarull de l'escenari principal.