Ikea, “l’ombra de la corrupció” i el promotor Ortiz

Algú ho sap tot. Algú posa els diners perquè l’operació culmine. Algú continua fent moure els fils… I mentrestant, la ciutadania alacantina està més marejada que un allioli. I ja en van quatre, de projectes, per a instal·lar Ikea a Rabassa, per a especular amb Rabassa, per a urbanitzar… amb Ikea o sense. És el llamp que no para, implacable. L’arribada de la multinacional sueca a Alacant és gairebé un espill de la política local, un pot de les essències que fa olor de martingala de despatx.

Dotze anys d’escàndols judicials ho precedeixen, amb alcaldes sempre disposats a jugar al paga o plora, en una versió rància del Halloween urbanístic. Els anteriors del PP, Alperi i Castedo, embrancats en sengles sumaris judicials per les irregularitats de l’afer, el cas Brugal amb les peces separades, l’informe policial de la UDEF per al blanqueig de capitals… Des del principi, la implantació d’Ikea a Rabassa sempre va ser una “pilota” urbanística amb un mascaró de proa: el promotor Enrique Ortiz (amb el seu “Alacant avança” o amb el que siga), amic dels seus amics, amb iot i jet privats si s’escau. I s’hi va escaure. Però aquest ariet urbanitzador sembla que té més poder en el sector del que s’hi suposa.

L’actual alcalde socialista d’Alacant repeteix en públic que la Generalitat està disposada a comprar els terrenys de Rabassa per a “blanquejar-los” –segons les seues paraules– i vendre’ls directament a Ikea i evitar, així, “l’ombra de la corrupció i l’especulació”. Fins i tot reclama que siga el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, qui vigile el tracte. Joc de desorientació en què l’edil ha embarcat el seu secretari general, Ximo Puig, que tant li deu des de les “primàries” que el van entronitzar. L’alcalde Echávarri, fins i tot, s’ha jactat, en Ràdio Alacant, d’una cosa que ningú no li havia demanat: “Jo, precisament, no sóc sospitós d’haver ajudat Enrique Ortiz. Hem impugnat milers de qüestions a Enrique Ortiz. En l’ATE, el Partit Socialista hi va al·legar en contra i hi vaig signar jo com a secretari general. Bé, doncs ha de ser la Generalitat la que compre o no compre”. Milers de qüestions? Per favor.

Sense gaire convenciment, el president Puig ha oferit la seua màxima col·laboració en aquest tema, però la Generalitat no té un xavo, perquè no s’ha solucionat “l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana”, i el Consell no tindrà altre remei que tornar a quadrar els pressupostos amb la partida reivindicativa de 1.300 euros. Ajustar els comptes i poca cosa més. Llavors. Qui posarà els diners?

Falta llum i taquígrafs davant de declaracions que només volen capitalitzar políticament l’assumpte. Els fets, però, s’entenen fàcilment. A hores d’ara la iniciativa per a urbanitzar Rabassa la té Ikea, que vol aconseguir els terrenys, potser utilitzant-hi la seua secció immobiliària o un fons “voltor” afí. La multinacional Ikea posa els diners i va desbrossant el camí. Ja ha proposat als petits propietaris dels terrenys que s’unisquen en una agrupació d’interés urbanístic, amb què podran participar directament en l’operació, a què es va donant un vernís públic per a embolicar en cel·lofana el paquet privat. Un d’aquests petits propietaris que s’hi agruparan sens dubte es diu Enrique Ortiz, que –recordem– va desistir de l’ATE (actuació territorial estratègica) a Rabassa per a poder demanar una indemnització de 20 milions d’euros dins del termini legal. Aquest home sempre assegura el tret.

I quin és el paper de la Generalitat i de l’Ajuntament d’Alacant en tot això? Resposta: Facilitar l’operació urbanística agilitzant-ne els tràmits legals, el paperam o el que calga. Ja s’han celebrat reunions a València i s’han fet passos en aquesta direcció. La resta és propaganda.

En quedar totalment desestimada l’ATE als terrenys de Rabassa, després d’haver estat dissolta la unió d’empreses capitanejada per Ortiz, Ximo Puig obri la porta a un altre model de tramitació proposat “per a agilitzar i canalitzar les grans inversions”. La figura de l’ATE serà derogada i, en el seu lloc, s’aprovaran els projectes d’inversió econòmicament sostenibles (PIES), amb què es tornarà el protagonisme als ajuntaments. Es tracta d’un model de tramitació que facilitarà la implantació d’Ikea a Rabassa i altres projectes semblants.

Canviar la llei com un vestit a mida i deixar Enrique Ortiz dins del negoci. Una altra ironia més dels nostres dies.