Així va salvar Mèxic Azaña de la Gestapo franquista: “Per solidaritat i afecte a les idees de la República”

El diplomàtic mexicà Luís I. Rodríguez Taboada, per ordre de Lázaro Cárdenas, es va jugar la pell per salvar de les arpes del franquisme l’escriptor Manuel Azaña, president de la II República espanyola, durant el seu exili a França després de la derrota de la Guerra Civil. “És tot un símbol i un cant a la solidaritat”, afirma el dibuixant Manuel Granell, autor juntament amb el guionista Juanarete, del còmic Plomo y gualda. El entierro mexicano de Azaña en Francia (GP Ediciones, 2023). El guionista Juan Pérez (Saragossa, 1967) s’ha basat en les memòries del diplomàtic, editades fa més de dues dècades a Mèxic, per traçar la infausta marxa d’Azaña i la seua família en l’exili. “Conéixer la seua tasca diplomàtica em va brindar l’oportunitat de poder escriure sobre l’exili republicà i els embarcaments cap a Llatinoamèrica amb l’ajuda mexicana”, diu Juanarete.

El còmic relata l’exili d’Azaña, de la seua dona Dolores de Rivas Cherif i del seu cunyat Cipriano, entre altres familiars, sempre a l’aguait dels serveis de seguretat franquistes a França. “La conjuntura política europea i la Guerra Mundial en la historieta ofereix context als protagonistes”, explica el guionista de l’obra, que també és biògraf gràfic del líder àcrata Buenaventura Durruti.

A més, la novel·la gràfica també compta amb un pròleg de la neta de Pedro Urraca, un dels principals protagonistes de la persecució de l’il·lustre president de la Segona República a França. Es tracta de Loreto Urraca, autora d’una novel·la biogràfica sobre el seu “pèrfid avi”, col·laborador de la Gestapo nazi, perseguidor de jueus i de l’exili republicà –va detindre i va deportar el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a Espanya per al seu afusellament– que gràcies a l’audaç actuació del diplomàtic mexicà va fracassar en el seu intent de detindre Azaña. “Un personatge fascinant”, apunta en referència a Urraca el dibuixant Manuel Granell, cap de publicacions de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) durant tres dècades.

Luís I. Rodríguez Taboada va convertir l’Hotel du Midi de Montalban, en què Azaña estava moribund, en una legació diplomàtica mexicana, blindant així la sort del polític republicà. “Luís I. Rodríguez tenia el mandat del seu govern per a emparar, ajudar i traslladar a Mèxic el nombre més gran possible d’exiliats espanyols de tota condició i sexe, refugiats a França”, recorda Juanarete.

El diplomàtic, gran admirador de la figura de Manuel Azaña, “va vetlar per ell, va tractar de traure’l del país i, com que no va poder per la seua malaltia, va posar tota l’obstinació per impedir que la Falange exterior el caçara”, afig el guionista.

Després de la mort de Manuel Azaña, esdevinguda la nit del 3 de novembre de 1940, Rodríguez Taboada es va enfrontar a les autoritats del règim del mariscal Philippe Pétain per poder donar un enterrament digne al polític i escriptor espanyol, amb qui va compartir algunes de les últimes converses que va mantindre en vida. “Va organitzar, a més, les exèquies de don Manuel, cosa que el va portar a enfrontar-se amb el prefecte de Montalban, per les diferents humiliacions que pretenia per a l’acabat de morit Azaña, com pretendre que el seu fèretre anara cobert amb la bandera franquista”, relata Juanarete.

Acompanyats d’altres republicans en un festeig fúnebre en l’exili, el fèretre va ser cobert per la bandera mexicana. “Per a nosaltres serà un privilegi, per als republicans, una esperança”, diu el personatge del diplomàtic en una de les vinyetes. L’escena, amb una forta càrrega simbòlica, homenatja l’ajuda incondicional de Mèxic cap als derrotats de la Guerra Civil espanyola.

Una etapa “ocultada i injuriada”

L’obra també reflexiona sobre l’exili republicà i aporta claus sobre la figura excel·lent –política i literària– de Manuel Azaña, insuficientment reivindicada, segons els autors del còmic. “Em va refermar en la idea que Azaña, personalment i intel·lectualment, era una persona molt interessant”, afirma Manuel Granell. “Tota aquesta etapa de la història ha sigut convenientment ocultada i injuriada”, postil·la el dibuixant.

Una altra de les claus que sobrevola l’obra és l’ajuda de Mèxic a l’exili republicà. Va ser, segons sosté Juanarete, “rotundament per solidaritat”. “Per afecte i comprensió cap a les idees de progrés que la República representava, encara que cal reconéixer que les exiliades i els exiliats republicans a França suposaven el bo i millor de la intel·lectualitat, la cultura, i la ciència espanyola”, afig el guionista.

El còmic s’emmarca també en una fornada florent de novel·les gràfiques sobre memòria històrica, amb autors de la talla de Paco Roca, Antonio Altarriba i Kim o Alfonso Zapico, entre molts altres. “La historieta mai pot substituir els estudis historiogràfics ni ho pretén, el que fa és introduir elements de la nostra història democràtica poc coneguts i cridar-hi l’atenció, fins i tot pot servir de denúncia”, reflexiona Juanarete. Per part seua, Manuel Granell reconeix que “és tremendament didàctic alhora que entretingut”.