La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) compta amb el primer arxiu de memòria fotogràfica de la Guerra Civil a Espanya, que ha aconseguit catalogar fins a 116 publicacions entre catàlegs d’exposicions, llibres fotogràfics i fotollibres. “És una eina fonamental per a qualsevol artista o investigador que vulga treballar aquest tema”, explica la responsable del projecte, la professora de fotografia de l’UJI Marta Martín Núñez.
L’arxiu, disponible a la biblioteca de la universitat i en versió en línia, ha rescatat materials de diverses generacions de fotògrafs, des de la perspectiva documental que s’enceta al començament del segle XXI coincidint amb els primers moviments de recuperació de la memòria històrica fins al vessant més experimental dels artistes més joves.
Es tracta, segons els seus creadors, d’un “arxiu únic” a Espanya que “recupera, cataloga, analitza i dona visibilitat pública a una sèrie de pràctiques fotogràfiques que fins ara no havia reunit cap institució”. De fet, el museu naix quan la investigadora Marta Martín Núñez s’adona de la dispersió, i en alguns casos la desaparició del circuit editorial, de treballs capdavanters sobre la memòria històrica.
“Estaven disseminats a la biblioteca del Museu Reina Sofia, a la Biblioteca Nacional o a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), en cada lloc trobava treballs diferents”, diu la responsable de l’arxiu. Així van anar rastrejant en institucions, centres de documentació o fins i tot directament a les biblioteques dels mateixos autors. La responsable del projecte destaca la dificultat de localitzar els fons: “Hi ha molts que ja no tenen distribució comercial, estan descatalogats o esgotats”.
El projecte parteix d’una paradoxa. “Mentre que és ací on naix el fotoperiodisme modern de la mà de grans noms de la història de la fotografia com Agustí Centelles, Gerda Taro o Robert Capa, després de la guerra s’imposa un silenci específicament fotogràfic –que no ha existit ni en el cinema ni en la literatura– i que arriba fins a l’any 1999”, detalla l’arxiu.
Entre el final de la contesa, amb l’inici de la repressió franquista, i l’inici de la recuperació de la memòria històrica, els investigadors del projecte situen les generacions de fotògrafs “del silenci i de l’oblit”, segons l’expressió de l’historiador Antonio Ansón.
En una primera fase, l’eclosió de la fotografia memorialística s’emmarca en l’aspecte documental i probatori dels crims del franquisme. No obstant això, el treball d’una segona generació de nets i netes propicien un vessant més artístic i experimental. Es tracta de publicacions que “deixen arrere el documentalisme clàssic que havia predominat” i “busquen altres llenguatges que assenyalen els forats de la memòria”.
“La novetat”, afirma Marta Martín Núñez, “és crear un mapa que ens permet començar a detectar com s’ha presentat visualment la memòria a Espanya”.
L’arxiu es podrà veure en una exposició en el Museu de Belles Arts de Castelló entre l’11 de maig i el 9 de juliol. A més, el projecte està rodant un documental, sota el títol Tornar on mai vam estar l’estrena del qual es preveu al començament del 2024.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0