Des de Catarroja -una població singular de l’Horta Sud que és seu d’una altra editorial important-, Perifèric Edicions ve publicant des del 2004 un seguit de llibres d’un interès innegable. Té vocació pedagògica, que es reflecteix en una col·lecció com Clàssics Perifèric, on hi ha aparegut una versió de l’Odissea, a cura de Salvador Vendrell amb dibuixos magnífics de Paco Giménez, que posa en mans del joves un tast d’aquesta epopeia. Qui sap si despertarà la imaginació dels joves destinataris i els esperonarà a la lectura. La intenció és sense dubte aquesta, i no podem sinó congratular-nos-en. La tasca que fan mestres, autors i editorials en la formació de lectors joves, en un país d’escassa tradició, i en la nostra llengua és digna del més gran elogi.
Escassa tradició lectora i feble i precària organització escolar. Diguem que el sistema d’ensenyament organitzat per l’Estat liberal centralista espanyol a partir del segle XIX i els seus successors al segle XX no fou cap meravella. Res a veure amb l’École Française, ni amb els Gymnasiums, la Grundschule i la Hochschule de l’ensenyament alemany.
I menys encara en la nostra llengua, que només recentment ha pogut entrar decididament a les escoles. La història de la pugna per l’ensenyament del valencià (i en valencià) fins a 1939 la va explicar molt bé Joan Enric Pellicer en un llibre imprescindible: Història d’un desig insatisfet. L’ensenyament del valencià fins a 1939, publicat per Perifèric. Convé recordar-ho: les mancances del present, que ens desesperen, tenen arrels ben fondes. El valencià, la llengua del poble i del País, marginat i exclòs. I l’ensenyament, selectiu, en mans de l’Església. Tret d’uns establiments públics mal finançats, abandonats, rutinaris i sovint llòbrecs, dedicats a la plebs. Una situació denunciada ja en la seua època per la Institución Libre de Enseñanza i esmenada en part per intents com els de la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República. Al País Valencià la Renovació Escolar es gestaria amb pas ferm als anys seixanta i esclataria en la transició. Les coses començaren a canviar. Però el llast de la història és pesant.
Perifèric Edicions, en qualsevol cas, es projecta molt més enllà del món de l’ensenyament. Té també l’ambició d’esdevenir una editorial de referència en l’àmbit de l’assaig i de la literatura en general. I assoleix èxits en aquest terreny. Per exemple, ha publicat tres volums dels diaris de Feliu Formosa. Una veritable troballa, perquè Feliu Formosa -Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2005- és un autor molt important, un gran traductor, un home de teatre i de pensament. Aquests diaris, escrits des de la sinceritat més absoluta, sense impostures, expliquen la seua peripècia vital, la seua vivència del món, la seua mirada, a partir d’anotacions quotidianes exemptes de banalitat. La col·lecció “Escriptures”, on han aparegut aquests llibres de Feliu Formosa, ha publicat també obres d’autors com Antoni Gómez, Toni Mollà, Juli Capilla, Marta Pessarodona o Gerard Vergés. I va permetre la descoberta d’un dietarista tan interessant com Ramon Ramon, que es va estrenar amb Des del camp d’herba.
Així mateix cal parar atenció a la col·lecció de Poesia, dirigida per Ramon Guillem, amb encerts com els poemaris de Tomas Tranströmer (La plaça salvatge), l’únic publicat en català d’aquest autor abans que li donaren el Premi Nobel, de Mireia Calafell (Tantes mudes) o de Susanna Rafart (En el teu nom). Una col·lecció que ha inclòs algunes de les veus més destacades de la poesia en la nostra llengua: Jordi Pàmias, Vicenç Llorca, Antoni Ferrer, Lluís Calvo, Jaume Pérez Muntaner, Ramon Ramon, entre altres.
L’assaig -com la narrativa- també té cabuda a Perifèric. Esmentaria volums tan útils com El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés, de Jaume Pérez Muntaner, o Nosaltres els fusterians, edició a cura de Salvador Vendrell i Josep Lozano. Si el primer és una introducció instructiva i llegidora, intencionada i competent, a l’obra ingent i no del tot apamada de Vicent Andrés Estellés, el segon consta de peces breus en què un conjunt molt ampli d’autors i autores expliquen la seua relació, de vegades directa, amb Joan Fuster. Se’n deriva, és clar, un mosaic que permet un acostament tant a replecs més o menys coneguts de l’obra i la influència de Fuster, a la seua personalitat, com a l’actitud dels autors mateixos a l’hora d’encarar-se amb un personatge com aquell.
Perifèric, com apuntava, és una editorial interessant i dinàmica. Ja ha publicat uns 150 títols. Alguns bastant especials, com una versió del Tirant lo Blanch, a cura de Glòria Pellicer i Joan Enric Pellicer, en cerca de lectors. O com La cuina de l’Albufera (i les marjals), d’Emili Piera, una delícia de llibre, il·lustrat, amb receptes i la prosa antropològica-recreativa, sempre amena i amb fonament, del periodista i escriptor suecà. Vol dir-se que és una editorial versàtil i sense manies. Dirigida per Jesús Figuerola, la seua àrea bàsica de venda es troba al País Valencià, però col·loca un 15 % de la producció a Catalunya i les Illes.
La peripècia d’aquesta editorial que, juntament amb Afers, fa de Catarroja un pol editorial molt actiu en la perifèria sud de València, mou a pensar. És viable perquè té poca estructura i no estira més el braç que la màniga. Aporta llibres útils i necessaris. Però el ritme de producció és lent -10 títols a l’any- i la dimensió modesta. No és cas únic ni excepcional, ni de bon tros, en l’atapeït panorama de les editorials valencianes, que són amb poques excepcions microempreses. El repte immediat: guanyar dimensió, fer un plantejament empresarial rigorós i penetrar més en el mercat de tot l’àmbit lingüístic, guanyar lectors, competir, millorar les tècniques de confecció, disseny i producció. Potenciar una comercialització eficaç, la imatge corporativa, la política d’autor. Tots els aspectes pendents d’una indústria prometedora i, si es pensa una miqueta, estratègica. En termes tant de cultura com de mera economia. Allò que tant necessitem...
0