Error 9, obert en canal

Un judici és com una autòpsia i hi ha cadàvers que no aguanten que els obrin en canal. Aquesta setmana ha sigut la del judici de l’ERO de Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV) i el cadàver ha mostrat totes les seues misèries. A la vista del que ha passat al Tribunal Superior de Justícia, és possible que l’ERO siga declarat nul i els extreballadors de Canal 9, jo entre ells, recuperen el seu lloc de treball. Del que no hi ha ni la més xicoteta pista és de si Canal 9 és recuperable.

Per poder justificar l’ERO, la mateixa direcció de la cadena, per boca dels seus advocats, ha reconegut en el judici que la gestió de Canal 9 durant els últims anys ha sigut un desastre, un caos, un destarifo. Tenen tota la raó. És un destarifo. Per ser més exactes, el seu destarifo, el destarifo dels directius de RTVV i del PP. Tants anys desacreditant i perseguint als crítics per acabar assumint totes les seues denúncies.

L’argument que l’ERO és conseqüència de la mala gestió dels directius és un argument autoanul·lat. L’ERO no ve per la mala gestió, l’ERO és una part de la mala gestió. No se’n adonen? Per exemple: els advocats de Garrigues que representen a RTVV diuen que s’ha balafiat. Tornen a tindre raó. La seua mateixa presència és la prova del balafiament. A quin sant uns gestors responsables hagueren contractat al despatx de Garrigues i pagat els seus informes caríssims? En aquest sentit, la directora general Rosa Vidal és un esgraó més en la cadena de fraus que han sigut sempre Canal 9 i Ràdio 9; igual que ho és l’ERO, un frau més. Vidal es pot posar exquisida, patir atacs de bovarisme o eixir-se'n de mare quan li diuen “mentirosa” però el cas és que no té ni idea del terreny que xafa, administra el rigor sectàriament, segueix confiant en els comissaris de sempre, ha beneït la depuració que s’ha fet i continua manipulant la informació (que el PP diga el contrari és una broma).

Vidal està en RTVV per fer de corretja de transmissió del Govern del PP. Canvien les formes i les circumstàncies però no el fons de la tasca. Vidal ha vingut al mateix que van vindre els seus predecessors, José López Jaraba o Alejandro Reig, que, per cert, en aquestes jornades de judici han demostrat el seu nivell professional i humà, ni sabien el que es portaven entre mans, ni els importaven les conseqüències.

La possibilitat que el TSJ anul·le l’ERO ha disparat l’entusiasme del miler de treballadors acomiadats. Veure com els sindicats podien més que la direcció de l’empresa i notar que els advocats de CCOO, UGT, CGT i la Intersindical ho feien millor que els figurins de Garrigues ha desfermat els abraços, els somrius i l’alegria però caldrà mirar un poc més enllà. Tornar a una casa en runes no és tranquil·litzador. Una direcció responsable, un govern decent, davant l’escenari que s’anul·le l’ERO hauria de posar-se a negociar immediatament. Sembla que això no entra als seus càlculs. S’enganya Rosa Vidal quan demana als treballadors que quedan en Canal 9 que defensen l’empresa amb l’avís implicit, pur xantatge, que la declaració d’ERO nul pot portar al tancament. Si hi ha nul.litat recorreran al Tribunal Suprem, fugida cap avant, i d'ací a un any ja en tornarem a parlar. Front això cal l’actitud decent dels que durant tots aquests anys ja déiem que les coses s’estaven fent mal. Els treballadors hem de ser sincers, posar-nos en el lloc del ciutadà que ens paga i començar per reconéixer que la televisió pública, en valencià i de qualitat es va perdre molt abans de l’ERO, que quan tots estàvem allí aquests tres meravellosos principis ja no es complien.

Caldrà actuar en conseqüència i canviar massivament els comportaments. Igual que és imprescindible que els partits ara en l’oposició, i qui sap si al 2015 al govern, pensen quina ràdio i quina televisió volen i que expliquen com la pensen fer. Si no es tanquen les vies d’aigua i es marca un rumb concret, tornar a la casa, posar més pes a un vaixell a la deriva que s’està afonant no és altra cosa que la garantia d’un imminent naufragi encara més dolorós.