García Lorca serà parc

Quan va saltar la “notícia” durant l'estiu de 2021, en la regidoria de Mobilitat Sostenible ja teníem interioritzadíssima la lliçó del mestre. La veritat és que, aquell mes de juliol, amb el PSOE tractant de guanyar visibilitat a qualsevol preu i amb els portaveus de l'extrema dreta sempre predisposats a avivar qualsevol possible tensió a l'interior del govern encapçalat per Joan Ribó, quan Sandra Gómez va tractar d'assumir les competències de l'àrea de Mobilitat i dissenyar la planta viària del que va anomenar el ‘futur bulevard García Lorca’ la seua proposta ja presentava un nombre de carrils per al trànsit motoritzat semblant al que ara pretén instaurar el govern de PP i Vox liderat per María José Catalá.

No obstant això, des de l'àrea de Mobilitat Sostenible vam ignorar eixe esbós propi del segle passat i, en l'exercici de les nostres competències, seguírem treballant al costat dels tècnics municipals en el disseny de planta que, al mateix temps que garantira les necessitats d'accessibilitat motoritzada dels habitants de la zona, maximitzara les zones verdes i afavorira la mobilitat sostenible; un disseny per a una València que hauria d'afrontar —com totes les ciutats— els reptes de les pròximes dècades (altíssimes temperatures, crisi energètica, etc.). I com déiem, el mestre Vicent Torres ens havia ensenyat el camí.

Anys abans, amb ell donant-nos les indicacions i ensenyant-nos el perquè de cada decisió, polítics i tècnics ja havíem transformat el clàssic bulevard per al trànsit que el PP havia dissenyat per a emplaçar sobre les vies del metre soterrades a Benimàmet en un Parc Lineal en el qual desapareixien els carrils motoritzats continus per a maximitzar l'espai de sociabilitat i les zones verdes. ¿Per què un model exemplar que havia suposat una transformació espectacular a Benimàmet no es podia traslladar al centre de la ciutat i especialment a un espai pel qual mai havia circulat el trànsit privat?

Amb eixa idea en ment, polítics i tècnics de l'àrea de Mobilitat Sostenible dissenyàrem la planta viària del futur Gran Parc García Lorca (de nou amb la col·laboració desinteressada de l'enyorat Vicent Torres supervisant si havíem interioritzat bé les seues lliçons) portant l'espai enjardinat al màxim i no deixant un sol carril de trànsit motoritzat continuat al llarg del seu recorregut. El que fins llavors només havia sigut una esplanada de vies ja no seria un bulevard per al trànsit amb taques verdes, seria un parc en tota la seua extensió. Amb el treball ja fet li vam donar la planta a Urbanisme, com ens corresponia, i així finalment es va presentar en roda de premsa el 9 de novembre de 2021.

Ací es va acabar el nostre treball; i no el negarem, encara que des de Mobilitat Sostenible durant huit anys vam fer moltes coses i molt importants pel que fa a la transformació de la ciutat, el disseny d'esta actuació és una de les quals estem més orgullosos. Desgraciadament, al maig de 2023, per un escàs marge de vots de diferència la ciutadania ens va allunyar de la possibilitat de continuar duent endavant el projecte, i per a la nostra sorpresa, el govern de María José Catalá va anunciar la setmana passada la seua intenció de tornar al model arcaic d'afegir més trànsit a la ciutat, fins i tot allí on mai n'hi va haver.

Així, com els governants franquistes que van somiar en els anys 60 i 70 del passat segle amb posar una autopista innecessària allí on abans només va circular el riu Túria, Catalá aspira a convertir-se en la seua versió del segle XXI i instal·lar quatre, sis o més carrils de trànsit motoritzat (realment desconeixem si Catalá recupera el projecte inicial de bulevard del PSOE o un propi) on fins ara només hi ha hagut un riu de vies. Un riu de vies que, com el vell llit del Túria, pot ser parc.

I ho serà, perquè a Catalá, com a aquells governants franquistes, li tornarem a parar els peus. Com ells, Catalá i el seu projecte en tres anys seran història. Una capital com València i el futur de les noves generacions que hauran de viure en ella no pot permetre's una altra cosa.