L’autogovern com a instrument per a viure millor

Els valencians i valencianes som un poble profundament arrelat a la història de l’Europa occidental i la mediterrània. Són moltes, per tants, les dates que podrien explicar la nostra trajectòria com a col·lectivitat al llarg d’eixe passat dens, ple d’esdeveniments que ens ajuden a definir el que som en el present. Però en l’imaginari col·lectiu del poble valencià, només algunes d’estes dates han perdurat com a símbols d’eixe camí històric. El 9 d’octubre, celebrat arreu del nostre país com a punt d’inici del Regne de València, o el 25 d’abril, en la qual commemorem la derrota d’Almansa són les principals efemèrides al nostre calendari.

Menys conegudes són dues dates que han comportat un gran impacte en l’esdevenir de les valencianes i valencianes. Sense anar més lluny, este 29 de juny es compleixen 315 anys del Decret de Nova Planta amb que Felip V, “por justo derecho de conquista”, va reduir a cendres el nostre autogovern i institucions pròpies.

Però, precisament, aquelles cendres van permetre que durant segles diferents generacions de valencians i valencianes mantingueren viva l’aspiració de recuperar la nostra capacitat de governar-nos i decidir sobre els assumptes que ens afecten com a poble. Després dels intents durant la Segona República per gestar un Estatut d’Autonomia, truncats pel colp d’estat i la Guerra Civil, la restauració de la democràcia després de la mort del dictador ens va permetre tornar a somniar per recuperar els nostres drets i llibertats nacionals.

Així, un altre 29 de juny però de 1981, es presentava davant el Congrés dels Diputats el Projecte d’Estatut d’Autonomia del País Valencià, també conegut com a “Estatut de Benicàssim” per ser esta localitat de la Plana Alta l’escenari de l’acord entre les forces democràtiques. Un acord que, tristament, no fou respectat a Madrid en àmbits tan importants com la nostra denominació.

Estes dates, més enllà de servir com a excusa per re-visitar la nostra història, han d’espentar-nos a reflexionar sobre els reptes que tenim per davant en el camí de la recuperació del nostre autogovern. Un autogovern al servei de les persones, com a millor forma d’assolir els reptes col·lectius des de la proximitat.

Precisament, en la sessió de les Corts d’esta setmana, debatrem una iniciativa conjunta dels grups parlamentaris que donen suport al Consell per exigir una tramitació ràpida en la reforma constitucional per recuperar el nostre dret civil després de les diferents sentències del Tribunal Constitucional contra el desenvolupament de la competència recollida en l’Estatut després de la seua reforma de 2006. El Dret Civil Valencià, injustament negat durant segles, és clau per poder decidir àmbits quotidians de la nostra vida. La seua negació, ens situa en una situació de discriminació respecte a altres territoris històrics que sí que han tingut la possibilitat de recuperar-lo.

Però l’Estatut, com a norma fonamental del nostre autogovern que compleix enguany 40 anys, no només ha sigut qüestionat pel Tribunal Constitucional, sinó que és devalua quan, any rere any, continua pendent la reforma del sistema de finançament. Assumir competències tan importants com l’educació, la sanitat o els serveis socials, i no comptar amb els recursos necessaris per a desenvolupar-les, no només és injust amb la ciutadania valenciana que mereix serveis públics de màxima qualitat, sinó un incompliment flagrant del dret a l’autonomia que reconeix la Constitució a una nacionalitat com la valenciana. El mateix passa amb la clàusula d’inversions territorialitzades incorporada en l’última reforma de l’Estatut. Quan les inversions s’incorporen en els Pressupostos Generals de l’Estat però no s’executen, no només s’està perjudicant als valencians i valencianes sinó que també s’està incomplint l’esperit de la nostra norma bàsica d’autogovern.

Per això, davant estes dates tan significatives que commemorem en el dia de hui, els valencians i valencianes, celebrem que encara existim com a poble i comptem amb la capacitat d’autogovern. Hem d’afrontar amb ambició la missió de consolidar la nostra autonomia i fer créixer els àmbits on podem decidir el nostre futur. Àmbits ja incorporats en l’Estatut com el Dret Civil, l’assumpció de la gestió del servei de rodalies i de les nostres costes o la creació d’una policia de la Generalitat, junt amb l’exigència d’un finançament just per poder desenvolupar-les.

Hui, 29 de juny de 2022, continuem tenint pendent el major repte de tots: que l’autogovern siga percebut per la societat valenciana com el millor instrument per a viure millor, per a guanyar drets, i per a ser un poble amb personalitat pròpia en un mon globalitzat. Aprofitem estes dates per aconseguir-ho.