Un any del pacte exprés valencià del PP i Vox: rebaixa d’impostos a les rendes altes i derogació de memòria històrica

Carlos Mazón va ser elegit president del Govern valencià el 13 de juliol de l’any passat després d’un pacte exprés amb Vox, el més ràpid de tots els que es van rubricar a escala autonòmica, tan sols dues setmanes després de les eleccions. Un pacte que el líder del partit d’extrema dreta, Santiago Abascal, ha donat per trencat juntament amb els de la resta dels governs autonòmics que compartien amb els populars.

La realitat és que, llevat de lleugers frecs normals en tot govern de coalició, tots dos partits estaven còmodes governant junts, partint de la sintonia que sempre han exhibit públicament el president Mazón i el seu soci d’extrema dreta i vicepresident, Vicente Barrera.

Aquesta bona relació ha permés arribar a acords importants al llarg de l’any que ha durat el pacte, principalment els pressupostos autonòmics, però també canvis normatius que han anat en la línia de tombar les principals lleis aprovades en els últims huit anys pel Govern del Botànic d’esquerres en assumptes com la memòria històrica, la protecció del medi ambient o l’ús del valencià. Quant a l’excel·lència en la gestió, un dels mantres més recurrents de la dreta, a penes s’ha executat un 5% del pressupost en el primer semestre de l’any. En aquesta línia, destaca el col·lapse en les inspeccions tècniques de vehicles, que no s’ha aconseguit solucionar un any després.

Una de les primeres mesures aprovades pel bipartit del PP i de Vox va ser la rebaixa fiscal que va beneficiar principalment les rendes més altes mitjançant la bonificació de l’impost sobre successions i donacions. Aquest tribut va aportar a les arques públiques 354 milions d’euros el 2022 i la previsió de recaptació per al 2023 era de 392 milions d’euros. A això es va unir la derogació d’una taxa turística que era d’aplicació voluntària per cada municipi.

El que va vindre a continuació van ser retallades en educació, sanitat i serveis socials. Així doncs, tal com ha informat aquest diari, hi ha hagut reducció de l’oferta a les escoles oficials d’idiomes o de 63,5 milions en el Pla Edificant per a nous col·legis, impagaments als sanitaris que participen en els plans per a reduir la llista d’espera quirúrgica i retards en els pagaments de la dependència, així com sol·licituds sense tramitar.

En l’àmbit legislatiu, dijous es va aprovar en les Corts Valencianes la derogació de la llei valenciana de memòria democràtica i es va aprovar la de “concòrdia”, que equipara el franquisme amb el període democràtic de la Segona República Espanyola. A més es tramiten la reforma de la radiotelevisió pública, que assegura el seu control per part dels conservadors; canvis en transparència i l’Agència Antifrau, amb la renovació de l’ens bloquejat, i una nova llei educativa que torna al districte únic segregador i redueix la presència del valencià a les aules.

Pel que fa a la protecció del medi ambient, el nou decret de simplificació administrativa, conegut com a Pla Simplifica de la Generalitat Valenciana, “emmascara” la reducció de la distància a què es permet construir en el litoral dels 500 metres actuals establits pel Pativel (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana) aprovat pel Botànic, a 100 metres. El PP i Vox pretenen deixar sense efecte el Pativel i la Llei de l’horta, d’una banda, amb una nova Llei de costes valenciana i de l’altra reformulant els articles més proteccionistes per a possibilitar determinades edificacions en sòl agrícola. En aquest primer exercici s’ha anunciat també una llei de turisme i una per a accelerar la tramitació de renovables (que continuen estancades).

En matèria d’habitatge, un dels principals cavalls de batalla de la legislatura, tan sols s’ha presentat un pla que és un mer reciclatge de l’anunciat en l’últim tram de la legislatura passada. El Pla Viu, que promet la construcció de 10.000 habitatges de protecció pública “mitjançant la mobilització de sòl públic disponible i la col·laboració publicoprivada” al final de la legislatura, l’any 2027. El Consell del PP i Vox assegura que vol aprofitar el sòl públic residencial ja existent emprant mecanismes de col·laboració amb les empreses. El mateix va passar amb el Pla de Salut Mental, presentat a so de bombo i platerets, dotat amb 284 milions d’euros, 12 menys que el presentat per l’anterior executiu d’esquerres.

Conflictes per la violència masclista i amb el col·lectiu LGTBI

En aquest any de Govern valencià del PP amb Vox s’han donat conflictes entre els socis per la manera de visibilitzar la violència masclista i hi ha hagut enfrontaments sonats amb el col·lectiu LGTBI.

Pel que fa a les referències a la violència de gènere, van quedar a criteri de la Conselleria d’Igualtat, que té rang de vicepresidència segona. La vicepresidenta i consellera Susana Camarero s’ha enfrontat als col·lectius feministes i als LGTBI+, que s’han plantat davant la seua gestió; unes alerten contra el “retrocés” en polítiques d’igualtat, contra la inclusió de negacionistes de la violència de gènere en les institucions i contra el registre d’una fundació d’“homes maltractats” per les seues dones; uns altres contra el pinkwashing del seu departament i l’expulsió dels col·lectius dels actes institucionals. De la mateixa manera que no hi ha hagut unanimitat contra l’lgtbifòbia, tampoc hi ha hagut pancarta contra la violència masclista en les Corts Valencianes.