Bankia certifica la seua fusió amb BMN i fica la por en el cos als sindicats
La Junta General Extraordinària d'Accionistes celebrada a València ha aprovat aquest matí la fusió entre Bankia i Banc Mare Nonstrum (*MN), l'entitat sorgida de les antigues Caja Murcia, Caixa Penedés, Caja Granada i Sa Nostra. Del procés ja s'havien anunciant tots els avantatges que suposarà per als accionistes -el 67 % serà de l'Estat- i per a l'entitat, però la trobada d'avui 14 de setembre ha evidenciat que existeix una gran preocupació entre els empleats. Fins a set de les 15 intervencions han sigut dels sindicats o de representants de treballadors que estan aterrits davant un possible Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), com el que es va produir en la unió entre Bancaixa i Caja Madrid.
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha volgut calmar els sindicats i ha assegurat que el procés de fusió serà “modèlic”. El banc destinarà 334 milions d'euros per als ajustos d'ocupació, la integració informàtica d'ambdues entitats i el tancament d'oficines. “Avui és un gran dia per als empleats de Bankia i BMN, perquè naix un banc que té un futur més brillant que abans”, ha explicat Goirigolzarri.
Pilar Valldecabres, representant d'UGT en Bankia, ha apel·lat “a la integritat del Consell d'Administració” perquè “les plantilles que ara s'uneixen han patit ja processos de reestructuració”. Des de CGT han assegurat que preveuen un ERO després de la integració i han criticat que en la fusió “prevalga el benefici a curt termini a millorar la situació dels empleats”. “Tenim constància de la falta de personal”, ha apuntat.
El president de Bankia ha destacat que la fusió amb BMN, que es tancarà en el mes de desembre després de les aprovacions necessàries, permetrà a l'entitat elevar els ingressos bàsics del negoci bancari, al mateix temps que incrementarà un 25% la seua base de clients, fins als més de vuit milions, i possibilitarà “aconseguir posicions de lideratge en mercats de fort creixement” en els quals actualment tenen una presència“. L'entitat eixida d'aquesta operació es consolidarà com el quart banc d'Espanya.
Aurora Martínez, de la Plataforma per una Banca Pública, ha reclamat a Goirigolzarri que “no privatitze l'entitat”. Segons Martínez, “la venda de Bankia recuperarà poc dels diners que es deuen als contribuents” i, en canvi, “un banc públic no especularà amb els diners”. “Cal parar la seua privatització per a frenar l'oligopoli bancari que hi ha a Espanya”, ha assegurat.
Goirigolzarri ha explicat que té un mandat dels accionistes -el 67 % en mans del Govern- que “es basa a generar valor per a retornar les ajudes públiques”. En aquests moments l'entitat té una capitalització d'uns 13.000 milions d'euros i les ajudes que va rebre van ser de més de 22.000. A més, ha afegit el president de Bankia pel que fa als bancs públics: “Utilitzar un banc com a instrument polític de crèdit genera crisis financeres”.
Fonts de Bankia han explicat que després de l'estiu, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha manifestat la seua intenció de vendre part de l'entitat per a recuperar diners per a l'Estat i s'han reprès les converses. Segons fonts coneixedores de l'operació, “tècnicament, es podria vendre entre un 5% i un 12% de les accions”. Amb aquests percentatges, l'Estat continuaria controlant la majoria del banc. El 2014, el Govern va vendre el 7,5 % de Bankia per 1.304 milions, dels quals 134 van anar a parar als contribuents. Molt lluny dels diners rebuts amb el rescat.
