El baròmetre oficial que Mazón prefereix que passe desapercebut: un 57,5% confien poc o gens en ell com a president valencià

Les enquestes són una eina perquè una societat es conega a si mateixa. Serveixen per a mesurar un clima d’opinió, tendències, fins i tot abordar contradiccions aparents en un context. Ben emprades, s’acosten a la realitat social; esbiaixades o viciades, la seua acció la distorsiona. Però tant les unes com les altres generen interés quan es publiquen, especialment les primeres després d’un canvi.

Per això resulta estrany que el primer estudi sociològic de la Generalitat Valenciana de la legislatura, governada des de juliol pel PP i Vox, no s’haja promocionat i s’haja publicat en el portal de transparència amb discreció. L’enquesta oficial del Consell que presideix Carlos Mazón està penjada en el web de la Generalitat Valenciana encarregada de les anàlisis, el portal Argos. En ocasions anteriors, el baròmetre es presentava en una trobada amb la premsa i els responsables de Comunicació o Prospectiva de la Generalitat Valenciana, que explicaven les seues conclusions i després es traslladava al portal web. De moment, no consta convocatòria similar en les agendes públiques.

L’anàlisi indica que els ciutadans de la Comunitat Valenciana que consideren bona o molt bona la gestió dels sis primers mesos del govern del PP i Vox no arriben al 50% (sumen un 47,1%, i no confien en el seu president. Més de la meitat dels enquestats senten poca o cap confiança en ell (un 57,5% en conjunt).

Segons les respostes registrades, en una enquesta amb 3.500 entrevistes, a la pregunta “I a vosté, personalment, el president de la Generalitat Carlos Mazón li inspira molta confiança, bastant, poca o gens...?” contesten afirmativament menys de la meitat. En concret, un 7,6% diuen que els inspira molta confiança; un 28,3%, que bastant, un 31%, que poca i un 26,5%, que gens. La resta, un 6,7%, no respon.

Preguntats per “l’actuació del president” en aquest temps de mandat, la valoració ascendeix lleugerament: un 8,4% diuen que molt bona, un 41% bona, un 5,4% regular; en conjunt, a prop d’un 40% els sembla roïna o molt roïna. La resposta resulta cridanera, atés que les mesures de l’executiu per les quals es pregunta –fonamentalment baixades d’impostos– generen una resposta majoritàriament positiva i d’acord amb els resultats electorals. Un 39% dels enquestats considerem que l’actual gestió del Govern autonòmic és bona i un 7,7% molt bona, davant del 49%, que creuen que és roïna i el 4,4%. regular.

La mesura estrela de Mazón, la supressió de l’impost de successions i donacions, compta amb un suport ampli. És la mesura més popular: un 35% dels enquestats l’esmenta com la primera que li ve al cap, quasi un 75% afirmen que n’estan assabentats i a un 44% els sembla molt bé, sumat a un 30% que responen que bé. Les desgravacions fiscals a penes les coneix un 35% de la població, que les aprova majoritàriament (més d’un 88%).

L’enquesta només recull mesures anunciades pel president de la Generalitat, Carlos Mazón. A més de pels impostos, es pregunta per la gratuïtat d’escoles infantils –ja en marxa la legislatura passada, amb el PSPV, Compromís i Unides Podem– i també per “la reducció de la despesa en assessors”. L’enquesta no planteja preguntes sobre les mesures dutes a terme pels departaments que dirigeix Vox. Tampoc pel pacte de govern del PP amb la formació d’extrema dreta ni per valoració de líders autonòmics –encara que sí per la tasca dels partits en l’oposició.

Sí que pregunta, i bastant, pel president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez. En concret, per l’amnistia i les relacions amb Catalunya. La pregunta diu així: “Recentment, ha sigut nomenat Pedro Sánchez president del Govern d’Espanya i, perquè donaren suport a la seua investidura altres partits, el PSOE ha pactat una llei d’amnistia per als responsables del referèndum il·legal que es va intentar celebrar a Catalunya i una condonació del deute per a Catalunya. Està vosté d’acord amb aquest pacte?”. El plantejament vincula la investidura purament a la negociació amb els independentistes, malgrat que tots els partits, llevat del PP i Vox feren costat al PSOE en coalició amb Sumar –que tampoc hi apareix–. A més, obvia que l’acord de la condonació del deute se centra en una part concreta –al voltant del 10%– i abasta totes les comunitats infrafinançades com a la valenciana.

Amb aquest plantejament, l’amnistia genera un rebuig majoritari entre la població enquestada: un 52% estan “molt en desacord” amb la llei d’amnistia, pràcticament el mateix percentatge que sobre la condonació del deute; un 64,8% no creuen que l’acord siga beneficiós per a Espanya i un 67%, que tampoc ho serà per a la Comunitat Valenciana. Menys d’un terç dels enquestats la veu com una cosa bona. No es pregunta sobre el grau d’acord amb una eventual condonació de deute a la Generalitat Valenciana.

Es pregunta també per la gestió de l’anterior govern valencià, el govern del Pacte del Botànic (el PSPV, Compromís i Unides Podem), però la pregunta ve viciada per l’anterior. Segons la fitxa, ve condicionada a la resposta sobre l’increment del deute públic en els últims huit anys. Es planteja que “el desajustament en els comptes públics” ha augmentat en 15.000 milions d’euros i després com es valora la gestió econòmica de l’anterior executiu. La resposta: més d’un 36% la veu roïna o molt roïna.

Els socis de govern de Mazón no ixen ben parats en l’anàlisi sociològica. A penes un 6% creuen que és el partit que defensa millor els interessos valencians, un 3,7% creuen que són els més capacitats per a governar i un 6%, que representa les seues idees. Per contra, en totes les respostes el PP és el que més bon resultat obté, per damunt del 30% i fins a un 38% quan es pregunta qui està més capacitat per a governar la Comunitat Valenciana. Entre l’oposició, Compromís supera el PSPV en aquest bloc de preguntes, excepte en la capacitat de govern, en què els socialistes troben un 16% de suports davant de l’11% dels valencianistes. Així doncs, en el partit que més bé defensa els interessos valencians figura el PP amb un 32,1%, seguit de Compromís amb un 20,6%, del PSPV amb un 10,6% i de Vox amb un 6,1%. Sobre el que representa millor els interessos de l’enquestat, torna a ser el PP el primer amb un 30,1%, seguit de Compromís amb un 15,1%, del PSPV amb un 14,7% i de Vox amb un 7,9%. El partit que té millors líders és el PP, amb un 31,5%, seguit de Compromís amb un 14,5%, del PSPV amb un 13,/% i de Vox amb un 7,6%. I quant a la formació que té més capacitat per a governar, el PP obté un 38,1%, el PSPV un 16,2%, Compromís un 11,3% i Vox un 4,1%.

Fitxa tècnica

Les enquestes es van fer entre el 23 de novembre i el 14 de desembre de 2023, en ple debat dels pressupostos autonòmics. La mostra és de 3.500 entrevistes en 361 municipis, fetes per telèfon i amb un marge d’error de l’1,7%. La va dur a terme l’empresa Cotesa, amb un contracte de 44.000 euros. El treball es va finalitzar al desembre, segons el dossier, i encara no s’ha publicat.