Un hamaquer de platja, l’únic acusat per la manipulació d'un cens electoral per a “beneficiar” l'expansió de Marina d'Or
Aquesta és la història de quasi quaranta persones que es van empadronar i van votar en un poble de menys de 2.000 electors en què mai van viure. Va passar en unes eleccions, les de 2007, en què una gran empresa necessitava que el PP aconseguira una victòria folgada amb què aprovar els tràmits d’un megaprojecte turístic. Ve al cas explicar-ho, perquè aquest dimecres, onze anys després, era el dia fixat per al judici, que finalment s’ha endarrerit.
No obstant això, que ningú espere veure al banc dels acusats a qui llavors era alcalde d’aqueix poble –Cabanes–, ni els amos d’aquella gran empresa –Marina d’Or–. Ni tan sols cap funcionari del padró municipal. L’únic acusat és un home humil, que en aquell temps es dedicava a llogar hamaques a la platja als voltants del gran complex turístic d’Orpesa i era amic del gendre de Jesús Ger, el seu amo.
Aquest home, P. A., està acusat de gestionar un fals empadronament a l’Ajuntament de Cabanes, amb una pretesa signatura la propietària de la qual no va reconéixer després com a autèntica. P. A. és un home de recursos econòmics limitats. En la seua declaració davant el jutge del 2010, va explicar que vivia a la casa de la seua núvia i que el seu únic ingrés era el subsidi de 420 euros. Va afegir que tenia problemes amb alguns “vicis”. Hui s’enfronta a una possible pena de presó de tres anys per falsificació de document públic.
Ell és l’únic bri a què l’acusació popular, exercida pel partit Iniciativa del Poble Valencià i capitanejada pel hui senador de Compromís Carles Mulet, ha pogut agafar-se. En aquests onze anys, els jutjats han arxivat la causa tres vegades i el hui senador ha presentat recurs en totes aqueixes ocasions fins a aconseguir arribar a judici. En el camí, unes quantes sentències han eximit de culpa tots els altres imputats i han sobresegut els delictes electorals.
Les últimes cuades de la bambolla
Per a entendre aquest cas, cal fer un esforç per a tornar mentalment a la realitat de Cabanes el 2007. Segons explica Mulet, regidor de la localitat en aqueix moment, en el seu terme municipal estava previst construir la continuació de Marina d’Or, el gegant turístic capitanejat per Jesús Ger situat a la veïna Orpesa. Havien de ser dos grans projectes: Mundo Ilusión i Torre la Sal.
Que es feren depenia, entre altres factors, del fet que l’Ajuntament donara els permisos necessaris. Això podia complicar-se si el PP perdia les eleccions municipals d’aqueix any. La raó és que EU s’havia declarat nombroses vagades en contra que es dugueren a terme. L’amenaça que poguera arribar a impedir-ho era real, perquè en els comicis del 2003 aquesta formació política havia quedat només a un regidor de poder formar govern amb el PSPV.
És en aquest context que Carles Mulet, llavors edil d’EU, denúncia un possible frau electoral per alteració del cens. Sospita que prop de 40 persones s’han empadronat irregularment en els mesos previs als comicis. Molts d’ells són de la Vall d’Uixó, la localitat d’origen de Joaquín Talamantes, en aquell temps gendre de Jesús Ger.
Gran revolada, però poques conseqüències
El cas va causar una gran revolada en aqueix moment. Segons va recollir El País, l’INE (Institut Nacional d’Estadística) va anunciar que investigaria altres pobles per evitar successos semblants. Segons l’acusació particular que encapçala Mulet, els nous empadronats van votar a Cabanes, encara que tots van reconéixer després que mai van arribar a viure a les cases en què s’havien empadronat.
Ni tan sols recordaven com eren. Alguns treballaven en Marina d’Or. A més, els amos de les cases en què es van fer aquests empadronaments eren dirigents del PP o familiars, segons Mulet.
Tots aquests indicis no van ser prou perquè la justícia veiera un delicte relacionat amb el sistema electoral. Ja el 2011, l’Audiència Provincial va exonerar l’Ajuntament i Joaquín Talamantes. Sobre aquest últim, van considerar que no havia exercit “violència ni intimidació” sobre la resta de les persones implicades.
De la seua banda, la Fiscalia de Castelló va arxivar el cas des del principi. Segons Mulet, la causa era la proximitat del seu responsable llavors amb el PP. “Les primeres actuacions es van fer amb un fiscal, Javier Arias, que era la mà dreta de Carlos Fabra”, explica. Per això, assegura, es va abandonar el cas, malgrat que “algunes declaracions dels empadronats eren escandaloses i incongruents”.
El judici, ajornat
Mulet lamenta que “els vertaders responsables d’aquest cas, que són el PP i Jesús Ger, no siguen jutjats” i que l’únic acusat siga “una última baula”. No obstant això, espera que hi haja una condemna perquè hi haja “alguna conseqüència” de tot el que va passar.
Al cap d’onze anys d’espera, el judici no es va celebrar aquest dimecres perquè la justícia no va poder trobar un dels testimonis per a notificar-li la citació. Es tracta, precisament, de Joaquín Talamantes, segons va informar Compromís en una nota de premsa.
Més enllà de les tortuositats judicials, la realitat va seguir el seu curs. El PP va guanyar folgadament aquelles eleccions del 2007. No obstant això, la crisi es va encarregar d’esborrar les il·lusions expansionistes de Marina d’Or. Mundo Ilusión no va arribar a alçar ni una sola rajola i Torre la Sal es va quedar en la segona fase de les sis previstes.
0