Un estudi de la Unió de Periodistes Valencians l’any 2016, informes successius del Comité de Redacció en la primera dècada del 2000 fins a la seua mort per inanició i la comissió d’investigació parlamentària de l’accident del metro de València van concloure que Canal 9, sota els governs d’Eduardo Zaplana i de Francisco Camps, va ser una televisió governamental al servei del poder. Fins aquesta setmana, experts i treballadors havien denunciat aquestes pràctiques, però cap directiu executor d’aquestes estratègies mai no havia reconegut públicament aquesta manipulació.
Ha sigut en un judici a l’Audiència Nacional en què un dels ex-directors generals més coneguts ha admés aquestes pràctiques i n’ha assenyalat els responsables. Ell es considera un executor. Així, l’exdirector de RTVV entre els anys 2004 i 2009, Pedro García, ha assegurat que Canal 9 “depenia del president Camps, però en l’àmbit pràctic depenia de González Pons”, president de la Generalitat i conseller de Presidència, respectivament. De tal manera que el mateix Camps li va telefonar per demanar-li com a responsable de l’ens que “no es negara a fer res del que li proposaren en la cobertura de la visita del papa a València l’any 2006”.
Però va anar més enllà. “Sabia que estava malament donar un contracte a una empresa a dit, però es rebien ordres polítiques quant a continguts i contractes, des d’atorgar programes fins a continguts polítics en els informatius; ho feia jo i també els meus predecessors”, va dir en ser preguntat sobre qui li va proposar falsejar el contracte de les pantalles que havien de servir perquè els milers de pelegrins veren la missa del papa Benet XVI a València. Pedro García confessava així que els informatius estaven dirigits des del poder polític i que es premiava les productores amigues.
En aquesta confessió, l’ex-director general de Canal 9 ha assenyalat González Pons com la persona que li va ordenar que s’adjudicara a la trama Gürtel el contracte de les pantalles. “González Pons em va dir: Álvaro està molt enfadat perquè l’han deixat fora i cal donar-li alguna cosa, cal donar-li les pantalles i la megafonia”, ha declarat.
Pedro García va arribar a la direcció general de RTVV directament des de Presidència de la Generalitat. Abans, havia sigut cap de premsa de Francisco Camps. La seua arribada va pervertir el procés de selecció que abans es feia a través del consell d’administració. García hi va entrar directament sota el guiatge del Govern sense el maquillatge del consell, que tampoc no garantia la imparcialitat, perquè Eduardo Zaplana ja havia col·locat anys enrere el seu cap de gabinet, Jesús Sánchez Carrascosa, en la direcció de la televisió.
Com García, va haver-hi també altres directors de la televisió o caps d’informatius que van fer el procés de porta giratòria. Lola Johnson va passar de ser la dona forta de l’ens públic a esdevindre membre del Govern valencià.
Canal 9, que va arribar a superar el 20 % d’audiència en els millors temps de la televisió, es va convertir en una arma de propaganda política i durant el Govern de Camps, de la crítica de la dreta contra el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta màxima també l’ha reconeguda el mateix García, que va revelar les pressions de l’Església perquè la visita del papa la retransmetera Canal 9 perquè “no es fiava” de Radiotelevisió Espanyola “per si de cas manipulava” la visita de Benet XVI.
En aquells anys, la religió i el transvasament de l’Ebre van ser dues de les grans batalles ideològiques que es van plantejar a la Moncloa a la Comunitat Valenciana.