Carrases, l’espai industrial que aspira a ser el Silicon Valley valencià a Llíria

El polígon industrial de Carrases, a Llíria, encara el seu futur com un espai de concentració d’empreses tecnològiques prop de la ciutat de València. Però, a més de les seues instal·lacions també ofereix una alta disponibilitat immediata de sòl en grans quantitats.

L’alcalde del municipi, Joanma Miguel, és taxatiu: “Qualsevol inversor interessat aconsegueix en un període d’un mes les llicències per a espais de 15, 20, 30 o 60.000 metres quadrats”. L’agilitat de la tramitació s’aconsegueix gràcies al fet que el polígon està completament urbanitzat i es tracta d’un polígon d’un milió de metres quadrats que té encara més del 50% del seu sòl disponible.

Aquest espai industrial va començar la seua marxa el 2018 i l’aterratge d’una empresa com Power Electronics, dedicada a la fabricació de components tecnològics, va marcar el seu futur i la seua caracterització. La seua arribada amb unes instal·lacions de 80.000 metres quadrats va suposar la creació d’uns 3.000 llocs de treball; en els últims mesos, quatre empreses més han decidit establir-se en aquest polígon i han ocupat 70.000 metres quadrats més.

Per a facilitar el desembarcament d’aquesta mena d’empreses l’alcalde explica que es fa amb una política de bonificacions d’impostos com l’ICIO i l’IBI de manera rigorosa: “No es pot bonificar igual una empresa que ve a crear 10 llocs de treball que una altra que ve per a crear-ne 1.000, igual que el volum d’inversió també marca els beneficis a què es poden acollir. Volem que vinga riquesa, però també que es generen llocs de treball”. Amb això assenyala Juanma Miguel que s’aconsegueix l’arribada d’empreses de valor afegit, sofisticades i sostenibles mediambientalment“.

Reflex en l’economia local

L’enlairament d’aquest polígon de Carrases ha suposat també un repunt en l’economia local, més enllà d’aquesta àrea. Així doncs, l’alcalde edetà indica que “el 2014 la ciutat tenia uns 5.000 afiliats a la Seguretat Social, ara, deu anys després, ja hem superat els 9.000 afiliats”.

Aclareix també que el polígon no ha suposat una revolució de la nit al dia: “Ha dinamitzat l’economia, però no és com l’arribada d’una megaempresa que duplique la població. Això sí, el creixement d’habitants va produint-se a un ritme sostingut, entre un 2-3% durant els últims anys”.

A aquest creixement de l’ocupació i de la població col·labora l’obertura dels negocis menuts que es vinculen directament a aquestes noves grans empreses. Tot això conjuntament fa que l’economia local, fins fa uns anys eminentment vinculada a l’agricultura, s’haja bolcat ara cap a la indústria i els serveis.

Però, per a assolir aquest èxit, també s’han de tindre en compte les circumstàncies específiques que l’han afavorit. “Tenim unes infraestructures que han propiciat un bon creixement, i el fet que la capacitat dels polígons industrials a l’Horta estiguen arribant al límit facilita la seua canalització cap al Camp de Túria, per això ara el creixement de la comarca és exponencial”, afirma Miguel.

Com a exemple, l’alcalde apunta l’ampliació de dos a tres carrils de la carretera a València. Però de totes maneres adverteix que aquestes comunicacions s’han de mantindre i optimitzar infraestructures com la variant de la CV-50 que connecta Llíria directament amb la costa a la Safor, així com també cuidar la connexió al Corredor Mediterrani. “Aquesta comunicació fluida no pot perdre tensió si volem mantindre l’afluència empresarial”, conclou l’alcalde.