“Ens plantegem una reforma fiscal perquè els que tenen habitatges buits posen el muscle”
Amparo Marco governa Castelló des del juny. Després de 24 anys de majoria absoluta del PP, s’ha posat al capdavant d’un executiu de coalició amb Compromís. Són minoria, així que necessiten el suport dels quatre regidors de Castelló en Moviment, que els vigilen atentament des de l’oposició i els exigeixen molta negociació i viratges a l’esquerra per donar suport a cada una de les grans decisions de govern. Marco té 48 anys i està en política de la mà del PSOE des del 2003. Això no l’ha portada a desatendre la seua professió, la de professora en la Universitat Jaume I, que encara hui compatibilitza amb el càrrec d’alcaldessa, encara que amb una càrrega mínima d’hores. Diu que és la seua manera de no perdre el contacte amb la realitat, i de mostrar la seua convicció que la política és un lloc de pas.
Després de 24 anys de govern del PP, arriba vosté al govern de la ciutat. Què hi ha trobat?
Bé, en primer lloc, molt males formes. Qualifiquem-ho de falta d’elegància política. Perquè el traspàs de poders va ser simplement trobar-me el despatx els calaixos buits, un tros de paper on posava el telèfon del secretari i una targeta que no sabies molt bé per a què servia. I després, molta deixadesa. Em van deixar 1,8 milions d’euros segons l’informe de tresoreria en els comptes i tenia 14 milions d’euros, més o menys, de factures per pagar. Emergència social no s’havia pagat des del mes de març i estàvem al juny. En habitatge social, no se sabia qui tenia, qui no tenia, ni hi havia cap catalogació de necessitats. Era com que tant s’hi valia: la inèrcia funcionava i hi havia una situació de deixadesa absoluta.
En aquests moments la Comunitat Valenciana està en el primer pla de l’actualitat nacional pel que sembla una corrupció estructural del PP. Pel que ha vist fins ara, vosté té por o sospita que aquesta corrupció afectava també el grup i el govern popular a Castelló?
Jo crec que la corrupció i el PP era un modus vivendi per a utilitzar les institucions per a finançar el partit. Sí que és veritat que la ciutat de Castelló s’ha vist vinculada a dos o tres casos de corrupció amb l’anterior d’alcalde. Un, el cas Gürtel, amb el fraccionament de contractes, i un altre, el cas Púnica, que també va venir la Guàrdia Civil a demanar documentació. Però jo espere i desitge no trobar res. Sí que hem demanat una auditoria a la Intervenció Municipal.
El pacte de Govern amb Castelló en Moviment preveu una auditoria general durant el primer any, en què es revisaran les dues últimes legislatures i tot el que faça el nou executiu. Es va prometre que s’auditarien el deute, les contractes públiques, les externalitzacions de serveis, els llocs de treball, etc. També que es “publicaran les dades parcials a mesura que es vagen obtenint”. Això va fent-se? S’ha vist cap irregularitat?
En una de les primeres reunions de la Junta de Govern que vam tenir [l’auditoria] es va encarregar a l’interventor. I si no ens convenç, ja anirem fora, però si la interna sí que ens convenç i és clara, doncs, ens estalviarem uns diners que podrem destinar a altres polítiques. Encara no ens ha arribat cap documentació, però a mesura vagen arribant-nos documents tancats aniran penjant-se en la pàgina web, en què aquest Ajuntament i aquest equip de Govern té una predisposició total a la transparència i en què queda clar en què es gasta cada euro dels impostos dels ciutadans i les ciutadanes. Transparència absoluta, ací no es nega la informació a ningú. També tenim oberta una comissió d’investigació sobre els comptes del Patronat de Festes dels anys anteriors. És a dir, que no amagaré res perquè en la transparència és on rau la credibilitat del polític, i la ciutadania té dret a saber.
En aqueixa auditoria estarà el que va prometre: el deute, les contractes públiques, les externalitzacions de serveis, els llocs de treball…?
En aqueixa auditoria ha d’estar tot. I si no està, demanarem que estiga. És un compromís del pacte de govern i la nostra voluntat és complir aqueix pacte de govern al 100%. Que d’ací a quatre anys estiga complit del tot.
Ha dit vosté que ningú que demane informació es quedarà sense rebre-la. Però el PP es queixa que no li deixen l’expedient complet de contractació de l’empresa encarregada del pla de turisme, que va aportar un document plagiat. És veritat que no els deixen veure l’expedient? Per què?
Això és rotundament fals. El PP és un artista de la mentida i també de la corrupció i de la prevaricació, perquè ho hem vist en moltes sentències judicials. L’expedient es va posar a la seua disposició en un període de temps, com es fa sempre. El que no pot ser és que una vegada que s’ha tancat el termini vulguen anar a veure l’expedient mitja hora abans del Patronat de Turisme. L’expedient va estar complet a disposició del Partit Popular, i el que diuen és rotundament fals.
El tema que més maldecaps li dóna és el dels desnonaments i la falta d’habitatge social. Vosté va prometre solucionar aquest problema, però en aquests nou mesos hi ha hagut pocs avanços. Per exemple, dels bancs només ha aconseguit un preacord, que encara no està firmat, perquè Cajamar els cedisca habitatges. Li sembla que el procés d’obtenció d’habitatges avança a la velocitat adequada?, amb quins altres bancs s’està negociant?, com pressiona l’Ajuntament els bancs?
No podem evitar els desnonaments, perquè no és competència municipal. El que sí que puc fer és tancar el cercle dels desnonaments perquè en cada moment d’aqueix procés es tinga a qui acudir. En aquest sentit, hem firmat amb Iberdrola, Facsa i Gas Natural que no hi haja talls energètics. Hem firmat un conveni amb el Col·legi de Procuradors i amb l’Audiència Provincial perquè en el moment de la notificació del desnonament es done un fullet on estan totes les ajudes de l’Ajuntament. Tenim un conveni amb el Col·legi d’Advocats per a renegociar les hipoteques. Estem tancant un conveni amb el Banc de Santander i amb la Universitat Jaume I per a formar en cultura financera, perquè l’origen de totes les estafes i dels problemes financers és que un a vegades firma contractes bancaris que no entén. I finalment, quant a habitatge social, veure quins són els habitatges que tenim en l’Ajuntament i depurar-los per a tenir habitatges disponibles. Perquè hi havia habitatges dels 218 que estem gestionant que no sabíem ni a qui s’havien donat, que s’havien rellogat o que s’utilitzaven com a apartament de vacances.
Hi ha hagut ja habitatges que s’han llevat a les persones que els tenien?
Des dels Serveis Socials estan veient tots els habitatges. En el cas que la família no el necessite, se li demana que l’abandone. Després, a tots els bancs que han passat per ací, Cajamar, Bankia, el Banc de Santander…, jo els he demanat que ens cedisquen habitatge. Hem multiplicat els lloguers socials, perquè en aquests moments, més que tenir habitatge en propietat de l’Ajuntament, el que necessitem és tenir lloguers. Així, quan vinga l’auge econòmic, aqueixos diners els podrem destinar a una altra mena de polítiques. Anem a poc a poc. Vaig estar amb la consellera d’Habitatge i amb la directora general de l’EIGE. D’esforços per a aconseguir habitatges, estem fent-ne tots. I jo a un banc li puc demanar que m’ajude, però no tinc capacitat de pressió més enllà de la bona voluntat que ells tinguen. Perquè jo no tinc capacitat normativa per a legislar sobre la qüestió dels habitatges buits més enllà del que seria l’IBI.
Ada Colau, des del setembre està multant els bancs que tinguen habitatges buits. Per què Castelló no fa una cosa així?
Barcelona no té el mateix règim que Castelló. Per exemple, ells han pogut negociar amb la Sareb i fer un conveni. I jo no hi puc amb la legislació que tinc, la Llei de règim local valencià. No sé quin deu ser el seu marge de maniobra, parlem d’un ajuntament com el de Barcelona. No té res a veure amb l’Ajuntament de Castelló, però és que a més és una comunitat autònoma diferent de la valenciana, amb normatives diferents.
Si l’Ajuntament no pot multar un banc que tinga habitatges buits, gravaran l’IBI?
Ens estem plantejant una reforma fiscal perquè en situació d’època de crisi econòmica els que tenen habitatges buits posen el muscle i ajuden a solucionar el problema de l’habitatge.
Es pujarà llavors l’IBI a les persones físiques i jurídiques que tinguen habitatges buits?
Doncs, ja veurem si ens ho permet el marc normatiu.
Quan se signarà el conveni i quants habitatges seran els que finalment pose Cajamar a disposició de la ciutat i per quant de temps?
Tot just ho diguen els serveis jurídics de l’Ajuntament i els serveis jurídics de Cajamar. I per la meua part, com més prompte millor.
L’edifici ocupat a la Gran Via continua sent un os dur de rosegar per al seu govern. La PAH exigeix a l’Ajuntament que done habitatge de manera immediata a tres famílies amb xiquets que seran desallotjades d’ací dues setmanes de sa casa. Aquestes famílies estan per davant de la llista d’espera de l’Ajuntament?, estan dins d’aquesta llista?, tindran un sostre abans de ser desallotjades?
El primer és que de totes les famílies que han vingut a l’Ajuntament de Castelló i de les quals sabem seua situació, no hi ha hagut ningú que haja passat una nit a la intempèrie. Segon, a Gran Via van pegar un puntelló, van entrar en una finca que deien que era del Banc de Santander, i que després va resultar que era d’un particular, com una mesura de pressió per a saltar-se la llista de Benestar Social. Jo, com a Administració pública i com a alcaldessa de tots i de totes no puc permetre que mesures de pressió facen que famílies que poden tenir moltíssima més necessitat que les que hi ha ací dins, fa més temps que esperen i han seguit les vies legals, no tinguen un habitatge abans.
Al seu moment vaig posar tots els serveis de l’Ajuntament de Castelló a disposició d’aqueixes famílies [de l’edifici ocupat]. Es va negar l’entrada als Serveis Socials perquè pogueren veure la seua situació econòmica i social per donar-los solució. De les cinc, només una havia passat per Serveis Socials de l’Ajuntament i estàvem tractant el seu cas en concret, renegociant el deute amb Cajamar per a veure si passava a un lloguer social sense que haguera d’abandonar el seu habitatge. De les cinc, només una.
Com creu vosté que acabarà aquest afer?
És molt senzill. Que les famílies vagen a Benestar Social, que se’ls avalue, que vegen quines necessitats tenen i des de l’Ajuntament de Castelló se’ls donaran totes les solucions. El que han de fer és abandonar una finca que és propietat particular. La nostra voluntat és solucionar el problema de l’habitatge, però no creiem que la millor manera siga, sense passar pels Serveis Socials, pegar un puntelló en una finca.
Vostés han firmat acords amb empreses de gas, de llum i d’aigua per a evitar talls en el proveïment. Però en aqueixos acords, és l’Ajuntament el que es fa càrrec de pagar les factures. Les empreses només han d’avisar. No creu que això és transvasar diners públics a les empreses?, aquestes companyies de serveis essencials no haurien de tenir els seus propis plans de responsabilitat social respecte als que no poden pagar els seus serveis a preu de mercat?
Sí, però tornem al marc normatiu. Jo tinc un problema, i és que les famílies no poden pagar. I no tinc competències per a canviar això. Què hi puc fer, com a Ajuntament i Administració més pròxima? Donar-hi solució. I quin és el mecanisme? Demanar a l’empresa que no talle i que ho faça a costa seua. I si no vol, ho hauré de fer jo dels pressupostos municipals. Perquè això és política social. La norma vindrà després, però és que la realitat moltes vegades va per davant de la norma i jo no tinc capacitat normativa. Tant de bo en tinguera, perquè ja ho estaria avaluant, evidentment.
I creu que un govern progressista de la nació hauria de canviar aquest assumpte i obligar les empreses de serveis essencials que pagaren?
Jo crec que un nou govern el que ha de fer és canviar moltíssimes coses a escala nacional, aquesta i moltes altres més. Com ara que el que tots els que han robat en aquest país tornen el que han robat a les arques públiques. Que vagen a la presó si els tribunals ho diuen, però és que a més els inhabiliten per a càrrec públic per a tota la vida.
Un altre dels assumptes que ha ocupat portades és el d’Estepark. Quan es va conéixer l’existència d’aquest projecte de gran superfície comercial, vostés van dir que el desconeixien. Però els empresaris impulsors van assegurar que ja s’havien reunit amb vosté mesos abans. En quin punt està el projecte? I en segon lloc, aquest afer li ha fet plantejar-se que l’agenda de l’alcaldessa i dels regidors hauria de ser totalment transparent, almenys quan es reuneixen amb inversors?
La meua agenda és totalment transparent. La veu tothom, no des que sóc alcaldessa, sinó des que sóc portaveu i candidata socialista. I si no, que em pregunten, que no tinc absolutament res a amagar. Sí que és veritat que em vaig reunir amb ells [amb els empresaris impulsors d’Estepark], però no per parlar del projecte, sinó per parlar del camp de golf que hi ha a la zona urbanística. Jo els vaig dir que, per motius de seguretat, per la rotonda, això del camp de golf no ho veia.
Quant al projecte d’Estepark, tots els projectes els va firmar el PP. O siga, que jo quan vaig arribar d’alcaldessa això ja estava autoritzat. Per això, jo no puc desfer una cosa que ja està firmada i està d’acord amb la llei. Perquè si jo signe una cosa que no està d’acord amb la llei, què faig? Prevaricar. He de prevaricar? No, mai.
Però en aqueixa reunió amb els inversors, no li van parlar de la gran superfície comercial?
Em van comentar que hi havia naus d’un volum enorme per a portar un Ikea i superfícies semblants. Jo ho sé, m’informen, em comenten, però no tinc capacitat de maniobra perquè l’autorització correspon a la Generalitat Valenciana, i la competència que jo tinc, que és urbanística, està firmada. El que sí que els vaig dir, i ho he tingut clar tota la vida, és que el petit comerç és la vida de la ciutat. I des d’aquest equip de govern es donarà suport al petit comerç. Sempre les línies d’ajuda seran per a ells.
L’equip de Govern redacta ara un nou PGOU. Castelló en Moviment destaca que la ciutat té un gran estoc d’habitatges buits i, a més, va perdent població. Amb aquest panorama i aquesta exigència dels seus socis de Govern des de l’oposició, l’Ajuntament autoritzarà obra nova?, què faran per a aconseguir el suport de CEM al nou PGOU?
Jo crec que tot el qui sàpia una mica de temes urbanístics entén clarament que hem d’apostar per la rehabilitació i la posada en valor de les zones urbanes consolidades, fer una ciutat atractiva i oblidar-nos de planejaments d’expansió de la ciutat. Jo crec que per aqueixa línia anirà el disseny del nou PGOU de la ciutat de Castelló. Però qui ho ha de dir són els tècnics, amb directrius polítiques, evidentment.
En el pressupost d’enguany, es dedicaran 4,5 milions més d’euros a personal. Al seu moment, va causar polèmica la previsió de contractació d’un tècnic o una tècnica que cobrarà uns 70.000 euros, i la missió del qual serà captar ingressos per al consistori, segons va explicar Antonio Lorenzo. En aquest moment encara de crisi, és raonable que l’Ajuntament oferisca un sou més alt que el del president de la Generalitat?
En aquest Ajuntament hi ha molta gent que cobra més del que cobra el president de la Generalitat i el sou no l’ha establit aquesta alcaldessa.
Però sobre aquesta nova plaça en concret, li sembla raonable un sou?
Però és que no és nova. L’única cosa que hem fet és canviar una plaça que hi havia en Intervenció que sobrava, la de viceinterventor de l’Ajuntament, i l’hem passada a una unitat de captació de fons europeus. Ara, és clar!, com que depén de l’Alcaldia, genera una mica de problemàtica. I depén de l’Alcaldia simplement perquè creiem que tot el que és captació de fons és transversal a tots els departaments. No hi ha dotació econòmica nova, no hi ha augment en la previsió de despeses.
Diu vosté que hi ha moltes persones ací que cobren més que el president de la Generalitat, ha pensat de baixar aqueixos sous?
Ho he pensat. I quan canviem l’RLT ja farem la proposta que hàgem de fer en consens amb els sindicats d’aquesta casa.
Quina és la salut del seu govern de coalició i de la seua relació amb CEM. Augura que arribarà fins al cap de la legislatura?
Jo hi estic comodíssima. Aterrar ha estat molt difícil en aquest Ajuntament i la relació entre els onze regidors de l’equip de Govern és fantàstica, jo em sent molt orgullosa de tots ells, de la faena que fan permanentment. Es deixen la pell per la ciutat de Castelló tots i cada un d’ells.
I amb Castelló en Moviment?
Molt bé. Ells van voler en el seu moment tenir el seu paper. No van voler estar en el govern, van voler donar-hi suport des de fora. Fan el seu paper com ells creuen més oportú. Quan hi ha hagut alguna diferència, com ara amb el tema fiscal, doncs, es parla i se solucionen els problemes. El que volem és fer-ho bé pel bé de tots i de totes.