L’herència enverinada d’Isabel Bonig i Óscar Clavell deixa la Vall d’Uixó en fallida
Isabel Bonig va romandre en l’Alcaldia de la Vall d’Uixó entre els anys 2007 i 2011. Durant aqueix temps va fer i va desfer a capritx seu. Quan va ocupar la cartera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient en la Generalitat Valenciana, li va succeir en el càrrec el seu deixeble més avantatjat, Óscar Clavell, que va governar amb la mateixa filosofia de “perseguir els treballadors que no pensaven com ells, incloent-los en una llista negra”, segons explica l’actual primer tinent d’alcalde, Antonio Llorente, d’Esquerra Unida. Aqueix assetjament es va traduir en una infinitat de denúncies pels afectats, les sentències judicials de les quals comencen a eixir ara a la llum pública.
Des que el Partit Popular va perdre l’Ajuntament el 2015, els deutes s’acumulen per “la nefasta i sectària política de personal dels dos anteriors governs del PP”, tal com denuncia l’alcaldessa, Tania Baños (PSPV-PSOE). Només en el que va del 2016 l’equip de govern ha pagat 627.000 euros en sentències judicials de funcionaris. A aqueixa quantitat caldria afegir 6 milions d’euros més en sentències urbanístiques. Massa llast per a un municipi que continua sense arrancar després de la greu crisi del sector del calçat, el seu motor econòmic principal des de mitjan segle XX, quan la fàbrica Segarra va assolir la màxima esplendor (el 1971 va arribar a convertir-se en l’exportadora número u del país).
L’enverinada herència de Bonig, presidenta actual del PPCV, i Clavell, diputat nacional i imputat per malversació i frau, deixa l’Ajuntament de la Vall d’Uixó tremolant. “La mala gestió política de l’equip de govern anterior fa que la situació econòmica siga insostenible. Estem dedicant-nos a arreglar els empastres del PP i pagar les seues estafes”, adverteix Baños, que no descarta fins i tot demanar ajuda a un altre municipi perquè assumisca la càrrega financera.
Davant d’aquest panorama, l’Ajuntament valora la possibilitat d’emprendre accions legals. No és l’únic. Compromís en les Corts ha sol·licitat els comptes des del 2007 per a determinar si s’ha comés cap delicte i, en cas afirmatiu, presentar la denúncia corresponent davant de la Fiscalia Anticorrupció.
