Les 13 cites de l’IVAM per a seduir-te el 2016

En la nova etapa de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), la cultura mediterrània hi ocupa un lloc preeminent, central. La reivindicació d’aquesta mirada, d’aquesta visió conjunta de l’art dels països banyats per les aigües de la mar que separa i uneix alhora Europa i Àfrica és una obsessió. Com també ho és integrar diferents pràctiques artístiques.

Amb aquestes apostes, l’IVAM busca seduir el nombre més gran de visites possibles. I així, combregar amb la línia projectada pel conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, d’acostar la cultura al nombre més gran de gent, d’aconseguir universalitzar-ne el consum. Per fer-ho, i per reclamar el seu espai com a referent artístic a escala nacional –com ha proclamat el seu director José Miguel García Cortés–, el museu ha programat per a l’any que ve 13 cites ineludibles.

-Pel·lícules exposades com a quadres. L’exposició que inaugurarà la nova temporada en l’IVAM és una de les atraccions més grans per a l’any que ve, ja que s’exhibirà per primera vegada a Espanya un gran selecció dels films del cineasta alemany Harun Farocki, on es podran albirar el seu compromís i la seua militància política. Una mostra que estarà acompanyada per sis de les seues instal·lacions més destacades, claus per a ressaltar la seua tasca com a crític del seté art. Amb això, el museu pretén seduir en la primera cita i enganxar el visitant fins al final.

-Cant al dolor. L’obstinació de Cristian Boltanski per la mort, l’absència, el dolor o la memòria serà un altre dels arguments que oferirà l’IVAM per a acudir a les seues sales el pròxim curs. Procedents de diferents museus de França i Espanya, es mostraran al públic una dotzena d’instal·lacions de l’artista, deu de les quals de gran format. Que València aculla creacions d’un dels artistes plàstics més importants de França no és estrany. No debades, l’IVAM té al seu a favor una de les seues obres més destacades, La reserve des suisses morts.

-Art del no-res. Dins de l’exaltació dels llaços culturals mediterranis, el museu donarà cabuda a un dels màxims exponents de l’Arte Povera, Mario Merz. El seu art de reacció contra les tendències dominants entre els anys 1960 i 1970 i el seu elogi de l’expressionisme abstracte, amb materials senzills, es podran gaudir a la darreria del 2016, quasi com a coronament d’una programació excelsa.

-El pintor de l’any. En la programació de l’IVAM per al 2016 no podien faltar els llenços i els dibuixos del pintor valencià Ignasi Pinazo. No debades, serà el seu any, tal com van aprovar les Corts Valencianes. La mostra, en què s’exposarà la seua pintura on la modernitat i la contemporaneïtat es mesclen sense compassió, servirà per a agitar el debat sobre el grup de pintors a què pertany. L’abstracció i l’espiritualitat mística envairan la major part de les creacions que veuran la llum.

-Una Mediterrània bipolar. Pintures de Pinazo, Picasso, Sorolla o de l’alemany Herbert List combinades amb fragments de realitat retratats per Zinedine Bessai, Akram Zaatari o Taysir Batniji. Un contrast buscat on se cerca exaltar el mite del sud d’Europa com a paratge celestial, però al mateix temps reflexionar sobre l’espant, l’horror que nia en aqueixes aigües castigades pel racisme, la immigració, la desigualtat i les fronteres artificials.

-El retorn del còmic. En la recerca per com més diversitat d’expressions artístiques hi haja millor, no podia faltar la presència del còmic. Encara més quan l’exhibició de gairebé 200 originals suposa una de les iniciatives estrela de l’IVAM per a la pròxima temporada.

-Desvelar la realitat. Al més pur estil Matrix, al final del 2016 el públic de l’IVAM podrà “evidenciar la manipulació de la realitat”, en paraules de Cortés. Tot, a través d’una exposició transgressora, atrevida, amb què es pretén destapar algunes de les “més terribles i notòries falsificacions promogudes institucionalment”.

-Teatre de museu. Entre les galeries més desconcertants, hi haurà una obra de teatre feta exposició. És a dir, un assaig permanent dels actors com a col·lecció, vulnerant les concepcions i els cànons que delimiten les diferents pràctiques artístiques.

-Qüestionar l’ordre. Una altra de les performances serà la protagonitzada per Hel·lena Cabello i Ana Carceller. Una actuació multidisciplinària que tindrà dos objectius: censurar les formes dominants i reivindicar el paper de la dona dins del món artístic.

-Recuperar la memòria. Sota el guiatge del valencià Xavier Arenós, el públic podrà observar el focus cultural en què es va convertir la Guerra Civil. Cartells i altres creacions que traslladaran l’espectador a la València capital de la Segona República.

-Reivindicar allò urbà. L’IVAM vol reivindicar l’urbs, debatre la relació entre l’espai públic i el privat. I per a fer-ho, escultures, fotografies, còmics, pintures i vídeos que té el museu sobre l’espai urbà s’exposaran amb la intenció d’agitar la reflexió del visitant sobre això.

-Fotografia de caire social. La fotografia que retrata la societat, els rostres dels que van patir les raneres de la crisi del 1929 tindran també el seu lloc en una col·lecció que recopilarà obres dels màxims exponents de la fotografia social nord-americana.

-Transgressió pop. Les obres gens convencionals del britànic Richard Hamilton seran unes altres de les sorpreses de la pròxima temporada en l’IVAM. La seua gosadia per a explorar els límits entre pols oposats com la figuració i l’abstracció ocuparan les sales del museu a la tardor.