El CNI busca “futurs quadres” entre estudiants: “Necessitem les universitats per a reclutar talent”

“En el CNI necessitem les universitats per a reclutar talent”. Així es va expressar dilluns el secretari general del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el coronel d’Infanteria Arturo Relanzón Sánchez-Gabriel (Toledo, 1959), en un congrés esdevingut a la Universitat de València i organitzat per la Càtedra universitària d’estudis sobre terrorisme i drets de les víctimes. El número dos dels serveis d’espionatge va impartir la conferència d’honor, en què no estava permés fotografiar ni gravar la seua intervenció, tal com va advertir el director acadèmic de l’esdeveniment, el catedràtic José Luis González Cussac. “Necessitem que la Universitat forme en intel·ligència els universitaris que siguen els futurs quadres d’aquest país i que coneguen el seu servei com coneixen a més la resta dels organismes de l’Administració”, va afirmar Arturo Relanzón. “Però, sobretot, necessitem el coneixement que produeix el món acadèmic”, va postil·lar davant desenes d’estudiants i una àmplia representació institucional dels àmbits policial, militar i judicial.

El secretari general del CNI, segons el seu currículum oficial, va ingressar el 1989 en la Divisió d’Antiterrorisme del Centre Superior d’Informació de la Defensa (Cesid). El 2004, després d’ocupar “diferents direccions” del servei d’intel·ligència, va ser nomenat conseller en la representació d’Espanya davant les Nacions Unides a Nova York. Cinc anys després, va ser nomenat cap d’àrea de la Divisió d’Antiterrorisme i, el 2011, va encapçalar el Departament de Riscos Transnacionals. Quatre anys més tard, va passar a ser conseller de l’Ambaixada d’Espanya a Washington. Des del 2020 és secretari general del CNI, el número dos d’Esperanza Casteleiro, directora dels serveis secrets espanyols.

“Espanya té unes universitats potents i unes capacitats intel·lectuals de què moltes vegades no som conscients i moltes són fonamentals per al CNI”, va sostindre en la conferència el coronel Arturo Relanzón, que va remarcar que els serveis d’intel·ligència espanyols necessiten “tot el coneixement i l’experiència del món”. “No podem fer sols aquesta faena”, va dir.

Un detectiu privat, present entre el públic, va preguntar al ponent sobre les perspectives que ofereix el CNI a joves candidats com els estudiants que poblaven la sala d’actes de la biblioteca Gregori Maians del Campus dels Tarongers. “Sense ànim de ser ací de banderola d’enganxament”, va contestar el secretari general dels espies espanyols, “el que ofereix és un estil de vida”. “Vindre al CNI per a dir ‘bon dia, vinc a treballar, són les cinc, adeu’, que s’obliden, millor que continuen buscant en l’àmbit del dret un bufet, que opositen a la judicatura, a notaries, al que calga, perquè són a més fonamentals per a la resta dels espanyols”.

Els serveis d’intel·ligència ofereixen “a aquesta joventut” i als “nous candidats potencials” sentir-se orgullosos de “formar part d’un organisme que lluita per la seguretat de l’Estat”. “Les pel·lícules sempre al·ludeixen als serveis d’intel·ligència com una cosa fosca, rèptil, impersonal, cínica, sense escrúpols i sense budells. Som ciutadans absolutament normals i corrents, però tenim molt clara quina és la nostra missió i, quan cal estar, s’està al que es pose per davant”, va dir Arturo Relanzón. “Si aneu buscant fer-vos rics, oblideu-vos-en; sou funcionaris”, va recordar el secretari general del CNI. “I, per cert, no hi ha teletreball”, va postil·lar.

El coronel va destacar el concepte de cultura d’intel·ligència, un projecte iniciat pel CNI el 2003 per a “obrir-se a la societat i donar-se a conéixer com qualsevol altre organisme d’un estat democràtic i de dret, complint l’obligada transparència”. Una cultura d’intel·ligència orientada principalment al món acadèmic i empresarial, segons va aclarir. “Per a mi és fonamental la col·laboració amb la part acadèmica i cada vegada anem augmentant més la nostra presència en el món acadèmic”, va afirmar Relanzón. “El que nosaltres necessitem és un pensament crític que ens faça entendre molt millor la intel·ligència”, va abundar el coronel.

El número dos del CNI va destacar que en el servei d’espionatge, “hui dia, el 19 per cent són militars i la resta, el 81 per cent, són civils”, uns percentatges inversament proporcionals a l’escenari que es va trobar quan va entrar en l’antic Cesid. “Això és ja un exemple amb vista als estudiants que estan ací que aquest centre no es tracta d’entrar a un lloc per a fer la mili”, va explicar.

Un altre dels assistents al congrés, el diputat de Vox en el Congrés i professor de la Universitat de València, Carlos Flores, va plantejar en el torn de preguntes si és possible l’existència d’una cultura d’intel·ligència amb “forces polítiques que advoquen directament per la demolició de l’ordre constitucional”. “Per descomptat que sí, no hi tinc ni cap mena de dubte”, va respondre Arturo Relanzón. La cultura d’intel·ligència, va aclarir, queda “al marge de tota interpretació política”. “Estic 35 anys en aquesta professió i he passat tota mena de crisis, el centre continua sent el mateix, és el mateix fa 35 anys i hui, amb els diferents governs, dels colors que corresponguen”, va afirmar.

Relanzón va detallar el treball del CNI, centrat en l’anticipació i la prevenció. “La principal obligació d’un servei d’intel·ligència és conéixer amb el màxim grau d’exactitud possible les amenaces que ha de combatre per a disminuir la vulnerabilitat davant seu”, va dir el número dos del CNI. Una tasca de prevenció “inherent” a l’espionatge i desplegada en “un món en què la immediatesa, de la mà de les noves tecnologies, ha acabat imposant-se”. “Els temps de reacció s’han reduït i els processos de presa de decisions a penes poden dilatar-se”, va advertir.

Es tracta d’una “tasca preventiva clau” en un context en què “el terrorisme és, sens dubte, una de les amenaces més greus que afronta el món sencer i Espanya no n’és una excepció”. “No ens serveix fer estudis del que passa, hem d’obtindre nosaltres [informació] de primera mà: si per a fer-ho hem d’estar en zona de conflicte, estarem en zona de conflicte; si per a fer-ho hem de dur a terme operacions d’infiltració, ho farem”, va advertir.

Una “faena discreta” sense una “tasca secretista”

La mà dreta d’Esperanza Casteleiro en el CNI també va dissertar sobre la complexa dialèctica entre el secret propi de la “faena discreta” de qualsevol servei d’intel·ligència –per a garantir la protecció dels seus espies, de les seues fonts i dels seus procediments– i la transparència democràtica. Arturo Relanzón va demanar no confondre secret amb “tasca secretista”. El CNI, va afirmar el seu secretari general, “és conscient que la societat ha de confiar en ell perquè puga dur a terme missions amb eficàcia”.

Relanzón també va repassar l’escenari actual a què s’enfronta l’espionatge espanyol, amb una “hostilitat creixent mostrada pels serveis d’intel·ligència d’alguns països”. El debat sobre secret no és fàcil. “La transparència”, va advertir, “pot convertir-se en una arma de doble tall: quan l’eficàcia dels serveis d’intel·ligència és una qüestió de discreció i fins i tot de clandestinitat, una transparència massa alta pot significar un risc operatiu per als serveis i, per tant, per a la seguretat dels interessos nacionals”.

Després del final de la Guerra Freda, els espies van viure un “canvi de paradigma” i una “falsa sensació de pau”, en un context en què “es comença a parlar de transparència, la intel·ligència es converteix en un tema de debat públic, els riscos es transformen en globals i els atacs passen a ser asimètrics”. “Abans, l’enemic estava perfectament identificat i, amb això, la procedència de les amenaces i els riscos per a la seguretat”, va explicar Relanzón. No obstant això, “en els últims anys, la manipulació d’informació i la ingerència estrangera han sorgit com a amenaces crítiques per a la seguretat nacional i europea”.

El secretari general del CNI va al·ludir a la “difusió de desinformació, ciberatacs, manipulació d’infraestructures crítiques, moltes vegades amb l’objectiu d’influir en l’opinió pública, però fonamentalment per a desestabilitzar els governs”. Arturo Relanzón es va esplaiar en el concepte estratègic d’amenaça híbrida: “La utilització coordinada d’instruments tradicionals i no tradicionals per part d’un actor exterior, sovint desvinculat d’aquest actor, a fi d’ampliar la seua influència, desestabilitzar internament un tercer estat i perjudicar els interessos en l’escena internacional de seguretat”.

“Determinats països, no és un secret esmentar Rússia, utilitzen en la seua política exterior aquesta mena d’amenaces híbrides per a obtindre una capacitat d’influència en grans zones geogràfiques”, va dir.

“Amics fins i tot en l’infern”

Després d’una conferència més aviat tècnica, el torn de pregunta va animar el debat amb un to una mica més desllenguat per part de qui, per llei, ha de custodiar secrets rellevants d’estat. Una professora va preguntar al coronel pels límits de la col·laboració amb serveis d’intel·ligència que no tenen un marc normatiu democràtic.

“Col·laborem amb una comunitat d’intel·ligència variada, però, normalment, ens basem en els mateixos valors, diguem-ne, jurídics”, va contestar Arturo Relanzón. “També és veritat que un servei d’intel·ligència no pot ser molt melindrós, evidentment obté la informació allà on n’hi haja i l’obtindrem sota els nostres paràmetres de legalitat i del servei que ens puga facilitar una informació que tots sapiem que és veraç i que, a més, ajuda els nostres objectius”, va afegir.

A tall d’exemple, el secretari general del CNI va exposar una hipòtesi: “Si col·laborem amb el servei iranià, hem de dir ‘no, no, tu no em dones la informació de quan hi haurà un atac en no sé on perquè els teus paràmetres no m’agraden? Evidentment, no. És un problema d’ells utilitzar els seus paràmetres, però si a mi m’ha d’ajudar amb informació que evitarà un atemptat dins d’Espanya, m’és igual el que haja fet el servei iranià. Entenent que m’és igual dient: ‘Tu treballes amb els teus paràmetres; jo, per descomptat, no consentiré que els teus paràmetres entren dins de la meua zona d’acció. Aquesta és la part important”.

A més, també va insistir en la “tasca fonamental” com a “canal alternatiu” quan s’han trencat les relacions diplomàtiques amb algun país. Encara que els serveis d’intel·ligència puguen no ser en la realitat com en les pel·lícules, a l’hora de “captar determinats objectius” o obtindre informació, els seus actius “no solen ser ànimes de la caritat”. “Amb la qual cosa, cal tindre amics fins i tot en l’infern”, va concloure.