La comissió d'investigació de Ciegsa demana a la Generalitat una auditoria per a conéixer el cost real del frau

La comissió d'investigació del Parlament valencià sobre les irregularitats en l'empresa pública Ciegsa -encarregada de la construcció de col·legis i instituts- assenyala com a responsables tots els membres del Consell del PP entre 2001 i 2013.

En particular, la comissió, sense suport del PP, assenyala Esteban González Pons, María José Catalá, José Císcar i Alejandro Font de Mora, tots ells en actiu en el PP; el primer com a eurodiputat, la resta com a parlamentaris autonòmics i candidata a l'alcaldia de València.

Els grups parlamentaris es declaren incapaços de quantificar els sobrecostos en l'empresa pública de construcció de col·legis -no era la seua funció, afirmen-, però demanen a la Generalitat que “arbitre els mecanismes per a realitzar una completa auditoria financera i de legalitat que determine exhaustivament els perjudicis ocasionats a l'erari públic”, ja que la comissió no disposa dels mitjans necessaris.

Els diputats consideren que les irregularitats més greus i abundants es van donar en el període 2004-2008, amb Máximo Caturla, secretari autonòmic de Cultura, al comandament. Amb ell, assenyala el socialista Alfred Boix, es corregeix l'adjudicació per lots i “es crea un sistema que els dóna control absolut per a prendre decisions de forma discrecional”.

L'empresa Ciegsa és investigada en dues peces de l'Operació Taula; una pels 'treballadors zombis', una altra per les 'mossegades' del PP valencià. Els diputats enviaran la informació obtinguda sobre els treballadors 'zombis' al jutjat.

L'informe del viceinterventor general de Control Financer assenyala sobrecostos de 300 milions d'euros -un 18%- en l'empresa pública creada i controlada pel PP. En alguns centres, els sobrecostos van arribar al 40%.