La condemna a Zaplana o per què els valencians han pagat les ITV més cares d’Espanya fins que les va revertir el Pacte del Botànic

Eduardo Zaplana, president de la Generalitat Valenciana amb el PP entre els anys 1995 i 2002, va ser el precursor de multitud d’externalitzacions de serveis públics per a la gestió privada. De totes, destaquen tres casos que han proporcionat negocis milionaris a les diferents empreses adjudicatàries, sempre pròximes al partit. És el cas dels departaments de salut d’Alzira i Torrevella en primer terme, de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i de les ressonàncies magnètiques.

Tots aquests serveis s’han recuperat per a la gestió pública en els últims huit anys, una vegada han anat finalitzant els contractes de cada concessió, per part del Govern d’esquerres del Pacte del Botànic presidit per Ximo Puig.

En el cas de les ITV, va ser el 23 de febrer quan la Societat Valenciana d’ITV SA (Sitval), empresa pública creada per l’executiu de Puig, va assumir la gestió del servei 25 anys després de l’externalització impulsada per Zaplana. Un procés pel qual, juntament amb el Pla Eòlic, ha sigut condemnat a 10 anys i cinc mesos de presó com a autor dels delictes de blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document mercantil en el marc del cas Erial. A més, se li imposa una multa de 25 milions d’euros.

L’Audiència Provincial de València considera provat que l’expresident i el seu cap de gabinet llavors van percebre comissions il·lícites després d’intervindre en el procés i l’adjudicació de la privatització de les ITV. I considera, en el seu apartat de fets provats, que l’expolític del PP era el “titular real o últim beneficiari” dels fons a Luxemburg i Andorra a nom del seu testaferro.

La privatització dels serveis d’Inspecció Tècnica de Vehicles que va autoritzar Zaplana va provocar un augment de tarifes que va situar la Comunitat Valenciana com a líder d’Espanya quant al preu de la inspecció durant més d’una dècada.

L’operació d’externalització d’un servei que era públic en els anys 90 del segle passat va servir perquè, uns pocs anys després de les adjudicacions, les concessionàries vengueren els drets per desenes de milions d’euros que són els que, al seu torn, s’haurien utilitzat per a pagar les mossegades a la trama internacional investigada en el cas Erial. Sedesa, propietat de la família dels Cotino, va vendre la seua concessió per 86 milions d’euros i la va repartir entre molts dels investigats.

La privatització del servei, el 1998, va arribar a triplicar el preu a pagar per una inspecció obligatòria, que va passar d’una mitjana de 18 euros fins a 46, sempre en funció de les característiques del turisme. Segons informes interns de Consell, les ITV van facturar entre el 1998, any de la privatització, i el 2009 prop de 317 milions d’euros més dels previstos en els càlculs inicials, entre altres coses, per la inclusió de la prova de la sonometria que va fer que els valencians pagaren un 146% més que altres conductors espanyols. Segons diversos informes de Facua, la Comunitat Valenciana va tindre la ITV més cara d’Espanya almenys fins a l’any 2012.

El procediment administratiu per al repartiment dels diferents lots a empresaris afins també va ser cridaner, com es va acreditar en les diferents declaracions judicials. L’expedient de la mesa de contractació va ser “inaudit en una Administració pública”, segons va afirmar una de les perites de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA) que va analitzar el procés en funcions d’auxili judicial a la instrucció del cas Erial.

La data clau que denota la singularitat de la mesa d’adjudicació va ser el 5 de novembre de 1997. El mateix dia es va produir l’informe de proposta de l’adjudicació i la resolució. “Administrativament, és materialment impossible”, va dir un dels perits de l’AVA. Els perits de l’AVA també van explicar que no figurava en l’expedient l’avantprojecte d’explotació, “un document importantíssim, perquè marca legalment el règim econòmic financer”.

Nou milions de beneficis per a les arques públiques en un any

Sitval va assumir la gestió de les diferents estacions de la ITV des del 26 de febrer de 2023. Des de llavors fins al 30 de novembre, segons van informar elDiario.es fonts de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigeix ara la popular Nuria Montes, havien passat inspeccions a 1,6 milions de vehicles, un 5% menys que el 2022, un descens motivat per l’eliminació d’algunes línies que s’havien implementat de manera provisional en diferents estacions per a augmentar la seua capacitat i que amb la reversió van desaparéixer.

Malgrat tot, les mateixes fonts van assegurar que la previsió era obtindre 9 milions d’euros de beneficis al final del 2023, a què se’n sumarien 8 més per inversions no executades.

La web de Sitval per a obtindre cita prèvia per a passar la ITV va patir un pic de col·lapse a causa de les reserves massives per part de tallers que oferien als clients passar-los la inspecció. No obstant això, la instauració del pagament previ per a obtindre cita ha millorat la situació en les últimes setmanes. De fet, al final d’agost la nova plataforma web de gestió de reserves i pagament de cites havia gestionat 92.933 cites i havia ingressat 4.543.156 euros des de la posada en funcionament el 15 de juliol passat