Els ajuntaments de Canals i l’Alcúdia de Crespins demanen col·laboració als regants per a mantindre el cabal ecològic del riu Sants

La sequera que durant els últims mesos pateixen les comarques valencianes afecta tant rius com camps, i això provoca conflictes en alguns punts com el riu Sants, un aiguamoll de 5 quilòmetres que transcorre per la comarca de la Costera, on els ajuntaments de Canals i l’Alcúdia de Crespins, termes pels quals flueix el riu, han hagut de fer aportacions extraordinàries, però reclamen als regants que també col·laboren de la seua part per a mantindre el cabal ecològic.

En un comunicat conjunt dels consistoris de Canals i l’Alcúdia de Crespins, tots dos governats pel PP, recorden que des de fa mesos el riu ha deixat de nàixer de manera natural a causa de la falta de precipitacions, però també per la sobreexplotació de l’aqüífer aigües amunt. Per això han explicat que s’han reunit amb diverses entitats que puguen aportar aigua com són la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i els regants de la séquia de la Vila i de la de Ranes. No obstant això, lamenten que no s’ha pogut arribar a un consens amb aquests col·lectius agraris.

El desacord fonamental rau en el fet que els regants reclamen als ajuntaments que donen permís per a instal·lar una gran bassa en el naixement del riu i, mitjançant una canonada, derivar aigua directament des del naixement del riu cap a les seues basses de reg. Justifiquen les obres afirmant que així es reduirien les pèrdues d’aigua que actualment hi ha en el llit del riu, filtracions que van precisament al mateix aqüífer. A canvi, els regants proposen cedir un dels seus motors per a poder extraure l’aigua que es crega convenient per a assegurar el cabal ecològic, cosa que suposaria que els ajuntaments, a més, haurien de sol·licitar una nova concessió a la CHX.

No obstant això, la postura dels ajuntaments és que “l’aigua que brolla del riu ha de transcórrer necessàriament pel seu llit. I només en els moments que l’aigua no nasca de manera natural, cal fer ús dels motors i la concessió de la qual ja es disposa, fent-se responsables de les despeses principalment les dues corporacions”. Aquesta és la proposta dels municipis, que únicament reclamen als agricultors que es facen càrrec de la part proporcional d’aigua que s’usa per al reg.

A més, els ajuntaments es comprometen a elaborar un projecte en què es detecte realment la quantitat d’aigua que es filtra i, amb tècniques més sostenibles com les argiles naturals, minimitzar les pèrdues. D’altra banda, proposen elaborar un pla director de manteniment pel que fa a la seua salubritat, biodiversitat i patrimoni.

Les corporacions afirmen que no entenen l’actitud de les comunitats de regants i que tinguen “tant d’interés en el pou del seu naixement”, ja que en aquests moments ja es proveeixen d’aigua del pou de la Llosa. Diuen que tampoc entenen la seua proposta de la doble extracció d’aigua amb dos motors, l’un per a reg i l’altre per al cabal ecològic.

Recorden, a més, que el riu Sants està catalogat per la Conselleria de Medi Ambient com a aiguamoll amb un significatiu valor paisatgístic, patrimonial, etnològic i biòtic, que conté endemismes com l’espècie de mol·lusc Theodoxus valentinus. Per tot això, confien que tant les administracions superiors com els regants se sumen al treball que promouen de mantindre amb vida un riu que passa la seua pitjor època en dècades.