Els quadres de Carlos Fabra continuaran adornant la Diputació de Castelló
La mirada coberta per ulleres fosques de Carlos Fabra continuarà adornant les parets de la Diputació de Castelló des de dos dels quadres de la institució. El seu nom continuarà sent lloat en desenes de plaques commemoratives d’inauguracions d’edificis públics de cap a cap de la província. En la petita localitat castellonenca de Vilafermosa, la plaça principal continuarà portant el seu nom. Tot això a pesar que Fabra, expresident de la institució i exlíder del PP provincial, està a la presó des del mes de desembre passat, condemnat per corrupció.
La continuïtat de tots aquests símbols i honors es deu al fet que el PP, que governa la institució provincial amb majoria absoluta, va rebutjar durant el Ple del dimarts donar suport a una moció presentada per Castelló en Moviment en què es demanava “reforçar el compromís ètic contra la corrupció”. El document va obtenir el suport de tots els grups polítics de l’oposició. El PSPV va recordar que no és la primera vegada que se sol·licita una mesura semblant en el Ple: fa un any, els socialistes van fer una petició semblant, també sense èxit.
L’omnipresent Carlos Fabra
En la moció, Castelló en Moviment demanava “retirar amb caràcter immediat les plaques commemoratives” o altres reconeixements “honorífics” a “persones que hagen detingut càrrecs públics que hagen estat condemnats penalment per sentència judicial ferma”. També es demanava “canviar la nomenclatura dels carrers” dedicats a polítics en aquesta situació. Si s’haguera aprovat, aquesta moció hauria obligat el Govern de la Diputació a retirar de l’edifici els dos quadres en què figura Carlos Fabra.
L’un és una fotografia en blanc i negre, fet en record del seu pas per la Presidència de la institució, igual que s’ha fet amb tots els presidents anteriors. Aquest retrat estava en el corredor principal de la segona planta, la de la sala de plens, encara que fa uns quants mesos el govern provincial va decidir desplaçar-lo fins a un lloc més discret, la sala de comissions. El segon quadre en què figura Fabra és un mural del vestíbul de l’edifici. S’hi pot identificar un home amb els seus trets entre un grup de pelegrins en uns dels cantons de la pintura.
La moció de Castelló en Moviment també proposava a la Diputació “no nomenar cap imputat ni condemnat per a representar a la Diputació en cap organisme públic o privat”. Aquesta petició arriba després que el PP aprovara en una comissió el nomenament d’un imputat pel cas Gürtel, Vicent Farnós, com a representant en el Consorci de Museus, una entitat formada per la Generalitat Valenciana, les diputacions i els ajuntaments de les tres capitals. Finalment, Farnós no prendrà possessió d’aquest càrrec perquè hi va renunciar abans que es ratificara, tràmit que havia de produir-se aquest mateix ple.
Moliner, entre la transparència i el conflicte intern
El PP va aconseguir que el Ple no arribara ni tan sols a votar la moció. Ho va fer mitjançant el mètode de presentar una proposta substitutòria que, gràcies a la majoria absoluta de què gaudeix aquest partit, va ser la que finalment es va votar i va quedar aprovada. Aquest nou document proposa elevar la discussió fins a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) a la qual es demana que establisca “un criteri comú” per a la retirada d’honors a polítics condemnats. L’encarregat de defensar la posició dels conservadors durant el debat va ser el diputat Vicente Sales. “Busquem un criteri comú” per a tots els casos semblants a Espanya, “el que no compartim ni creiem just és focalitzar-ho a la Comunitat Valenciana”, va afirmar. Així, s’evitaran “localismes”.
Sales va recordar el que Javier Moliner, successor de Fabra al capdavant del PP i la Diputació provincials, va afirmar respecte dels quadres assenyalats, que calia “mostrar gratitud a tots els que havien treballat per la institució”. L’assumpte és incòmode per a Moliner. El nou líder popular ha fet de la transparència la seua bandera política, però al mateix temps té darrere seu un partit dividit, en què abunden encara els fidels a Carlos Fabra que li retrauen en privat la seua pretesa falta de lideratge i de capacitat per a integrar tots els corrents en la cúpula provincial.
