Els informes de la Politècnica de València dubten de la utilitat dels esculls artificials per a frenar l’erosió de les platges del sud

Són els esculls artificials una eina útil per a lluitar contra erosió de les platges provocada pel canvi climàtic i per la falta d’aportacions sedimentàries, en el cas del sud de València, frenats per l’efecte ombra del port? Malgrat que no hi ha hui dia una resposta clara a aquesta pregunta, l’equip de govern de l’Ajuntament de València, defensor a ultrança de l’ampliació portuària, té previst reunir-se els pròxims dies amb la Demarcació de Costes per a presentar-los un pla per a distribuir unes quantes d’aquestes estructures per les platges del Parc Natural de l’Albufera.

El mes d’agost passat, la mateixa alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, va assegurar que treballa en una prova pilot per a implantar esculls artificials amb l’objectiu d’evitar la regressió de les platges del sud. “Es tracta d’una iniciativa altament demanada pels veïns del Saler i volem treballar-la amb ells i investigadors de la Universitat Politècnica de València, que ja han fet els primers estudis”, va dir.

La proposta va vindre amb referència a la situació administrativa dels tres esculls artificials que el 2014 es van depositar a la platja de la Malva-rosa i que, segons va denunciar la regidora d’Esports, Rocío Gil, té el permís de Costes caducat des del 2018. Està format per tres mòduls de formigó no invasiu de 18 a 20 tones cadascun en un front de 90 metres de llarg a una mitjana de profunditat de tres metres i una distància de la costa de 180 metres.

Aquest projecte va ser impulsat per la Fundació Esportiva Municipal i desenvolupat per l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigón (Icitech, pel nom en castellà) de la Universitat Politècnica de València amb la col·laboració de la Federació d’Activitats Subaquàtiques. En el seu moment, va ser el primer escull artificial d’Espanya per a finalitats mediambientals i turístiques.

Precisament, els estudis duts a terme sobre els resultats d’aquest escull constaten els seus beneficis per al foment de la recuperació de la biodiversitat, però no garanteixen la seua efectivitat per a frenar l’efecte erosiu de l’onatge. En aquest punt, l’informe firmat l’any 2016 pel catedràtic de ports i costes de la Politècnica, José Sierra, conclou que “s’insinua un cert recer davant del mòdul denominat Àmfores, però és un efecte que no ha tornat a detectar-se”.

Sobre aquest tema, Sierra ha explicat a elDiario.es que, “en l’aspecte de la protecció de la platja, fa falta més seguiment per a veure l’efectivitat, amb tres estructures no és prou”. En aquest sentit, ha comentat que, en el cas de les platges del sud, caldria posar més esculls, en funció de l’extensió de la línia de costa que es vulga protegir amb un cost que podria estar al voltant d’1,5 milions d’euros.

Consultada també la catedràtica de geografia física, Eulalia Sanjaume, ha coincidit a manifestar que l’efectivitat dels esculls per a frenar la intensitat de les onades, i doncs la seua capacitat erosiva en arribar a la vora, no està prou testada, però sí que pot ajudar com a complement a l’aportació d’arena duta a terme: “Depén de com es faça, si estan excessivament submergides, no serviran de res, i molt prop de la vora no poden estar, perquè afectaria els banyistes. Llavors dependria de la seua disposició, s’hauria de fer com una bateria d’escaló dins de l’aigua perquè les onades anaren perdent energia. Si aconseguírem que romperen a 15 metres de la vora, ja tindríem alguna cosa guanyada. En qualsevol cas, és una cosa que cal provar, perquè mai s’ha utilitzat amb aquesta finalitat”.

Consultades fonts del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) pel que fa a la viabilitat de la instal·lació d’esculls artificials a les platges del sud de València, han comentat que treballen i actuen “en la costa espanyola en general i, en la valenciana en particular, segons projectes concrets en el marc d’una programació acurada”.

El Miteco, “una vegada sotmesa el 2016 a avaluació ambiental estratègica, va aprovar el 2017 l’Estratègia per a l’adaptació de la costa a l’efecte del canvi climàtic, de la qual es va derivar la voluntat d’elaborar un pla nacional”, han assegurat. Al seu torn, “la província de València té dues estratègies regionals, l’una al nord, compartida amb la província de Castelló entre el port de Castelló i el de Sagunt; i l’altra al sud, compartida amb la província d’Alacant, des del sud del port de València fins al port de Dénia”.

Al mateix temps, han recordat que, en el cas de les platges del Saler, es va optar per una aportació de 3 milions de metres cúbics d’arena i un parell d’espigons de suport en la Gola del Pujol, a fi d’aconseguir una amplària de platja entre 40 i 70 metres. Els espigons s’han dissenyat precisament de 170 metres de longitud fins a la profunditat d’1,5 metres perquè permeten el pas cap al sud del 40% de l’arena. Amb aquesta aportació d’arena, “no es tracta només de resoldre el problema erosiu de les platges esmentades, sinó de no incrementar l’erosió al sud”.

A més, pel que fa als esculls, han afegit: “Entre les alternatives tècniques possibles d’actuació en la costa, l’ús d’estructures submergides exemptes no està tan avançat com el d’altres tècniques més consolidades. Per això, tot el que siga el seu estudi, és benvingut. En aquest sentit, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats acaba de convindre amb un dels centres d’investigació més importants del món en matèria de protecció costanera, l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, el projecte SALIENTS”, el principal objectiu del qual és “desenvolupar un model capaç de predir l’evolució, a llarg termini, de la línia de costa protegida per estructures exemptes submergides, com a part d’una estratègia d’adaptació al canvi climàtic”.