A Espanya falten anticossos contra la desinformació i contra el discurs d’extrema dreta. Falten en els mitjans de comunicació, en els partits i en la ciutadania, que veuen l’extrema dreta com un més en el joc. El Congrés Societat, Drets i Extrema Dreta: l’ombra del capitalisme en el segle XIX, organitzat per la Fundació Primer de Maig a València, analitza les diferents estratègies per a combatre els discursos ultres i les conseqüències sobre la democràcia.
El fòrum, que es desenvolupa divendres i dissabte a la capital valenciana, acull una taula sobre el ‘Discurs i estratègies mediàtiques de l’extrema dreta’, amb els responsables d’elDiario.es, Ignacio Escolar; d’Infolibre, Jesús Maraña, i els periodistes Olga Rodríguez, Miquel Ramos i Aurora Mínguez, experts en drets humans i discursos d’ultradreta, que han analitzat el modus operandi dels partits ultres i com reaccionen els mitjans davant seu.
Moderats per Virginia Pérez Alonso, responsable de Público, els periodistes constaten que hi ha un problema de credibilitat entre els mitjans tradicionals, agreujat a mesura que s’ha integrat l’ús de les xarxes socials en la quotidianitat. Plataformes com Facebook i Twitter (ara X) no tenen els filtres necessaris contra les faules, destaquen, i falta educació en l’ús de les xarxes socials, unes clivelles per les quals l’extrema dreta sap colar el seu discurs. “L’impacte de la premsa de qualitat escrita en el públic general ha descendit un 60% en els últims anys. Així que sembla que la batalla van perdent-la els mitjans tal com els coneixíem fins ara”, apunta Aurora Mínguez, corresponsal de Radiotelevisió Espanyola a Alemanya.
L’estratègia del descrèdit és una eina dels ultres contra els mitjans que resulten incòmodes, afirma Ignacio Escolar, que narra el modus operandi de formacions com Vox davant unes informacions determinades, consistent en el veto en les rodes de premsa i l’amenaça posterior per la via judicial o els insults en xarxes socials, cosa que constata Pérez Alonso, contra la qual s’han querellat diverses vegades. “Anem perdent la batalla en gran manera contra les xarxes socials. L’impacte de les xarxes socials en l’electorat d’extrema dreta cala, principalment perquè aquestes persones han cregut que els mitjans de comunicació som part del problema”, subratlla el director d’elDiario.es.
Els mitjans no són agents neutrals, remarca Miquel Ramos, alguns formen part de l’estructura. “Les faules, el discurs d’odi... estan en el Congrés dels Diputats, acreditats com a periodistes”, subratlla l’informador expert en feixismes, que destaca el finançament per part de l’extrema dreta a portals web afins i com altres mitjans tradicionals han comprat el seu plantejament, amb el discurs d’odi com a marca. “L’odi és un negoci molt rendible”, destaca Ramos.
Maraña, director d’Infolibre, considera que a Espanya hi ha dues peculiaritats: el comportament de les formacions conservadores i l’ecosistema mediàtic. “L’extrema dreta és fill pròdig de la dreta democràtica espanyola; té els ingredients d’altres extremismes populistes, però després aquesta dreta tradicional ja utilitza el mateix discurs, els mateixos elements i faules”. A més, indica el responsable d’Infolibre, “no hi ha un panorama mediàtic equilibrat respecte de la societat i això té a veure amb el fet polític”. “A Espanya cada nit et gites amb diverses falsedats en portades”, denuncia. “El PP de Madrid és idèntic a Vox”, afirma Escolar, que creu que és Isabel Díaz Ayuso la líder d’aquest espai de la dreta i no Abascal, subratllant la complicitat amb l’argentí Javier Milei. “Hi ha una aliança entre la dreta i l’extrema dreta que les fa indistingibles” en governs com el madrileny, destaca el director d’elDiario.es.
L’objectiu de la desinformació no és només instal·lar unes veritats determinades, incideix el responsable d’Infolibre: “No n’hi ha prou de desmentir les faules. Ja sabem que l’extrema dreta té una gran capacitat per a passar per davall dels radars i per a utilitzar les xarxes socials. Però la seua intenció no és instal·lar unes veritats, sinó crear un clima social determinat”, subratlla, en una opinió que comparteixen els ponents. La periodista d’RTVE Aurora Mínguez afirma que gran part dels periodistes no tenen formació o temps per a fer una verificació (fact check) en directe quan entrevisten un líder com Santiago Abascal, cosa fonamental per a impedir la difusió de faules.
Una altra de les estratègies, apuntada per Ramos, és la de jugar a la distracció, jugant amb la tendència a la caricaturització. El periodista posa com a exemple el cas de la Generalitat Valenciana, on Vox va triar com a vicepresident l’extorero Vicente Barrera. Per a Ramos, resulta una maniobra de distracció col·locar algú singular en un lloc de poder que es dedica a “dir burrades” mentre la resta “administren la caixa”. Rodríguez es manifesta contrària al periodisme declaratiu, que es limita a reproduir les paraules dels líders polítics, i reclama informacions que no entren en l’equidistància, una qüestió que pren una rellevància especial en un context de guerra a Ucraïna i Palestina.
El congrés, organitzat per la Fundació Primer de Maig, ha sigut inaugurat per l’historiador expert en feixismes Roger Griffin, que ha apuntat: “La fallada de l’esquerra a l’hora de lluitar contra Franco, i també ara, en part és perquè no entén la naturalesa de la dreta. L’esquerra tendeix a assumir que la dreta és només capitalisme i coses roïnes, però també té valors”. L’historiador considera el moment actual de risc màxim per a les democràcies: “Estem en un moment en què les dretes amenacen la democràcia liberal. Hem d’enfrontar-nos a les dretes des d’un punt de vista global de les humanitats. L’esquerra ha de fer un front popular”, ha subratllat Griffin.
Durant la vesprada també ha intervingut la vicepresidenta de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, M. Eugenia Rodríguez Palop, que ha emfatitzat el paper del feminisme com a “antídot” per a l’extrema dreta. L’eurodiputada advoca per un estat social en què les cures es plantegen sense frontera espacial o temporal. “Els drets no han d’entendre’s com a possessions, són accions. No estan vinculats al món de posseir sinó al de fer”, ha indicat Palop, que creu que la política feminista no pot ser només de confrontació, ha de ser constructiva i optimista.