El judici a l’urbanisme d’Alacant evidencia la relació obscena entre els exalcaldes del PP i el promotor Enrique Ortiz

Si un ciutadà del carrer s’haguera assegut davant del televisor a seguir l’interrogatori al promotor Enrique Ortiz en el judici pel presumpte tripijoc del pla general d’Alacant, hauria hagut de recollir les celles de terra unes quantes vegades. Sense saber la gravetat dels fets ni l’escrit d’acusació del fiscal Anticorrupció, aquest veí no cabria a la pell de sorpresa davant l’obscenitat a què va poder arribar la relació entre l’alcalde del seu municipi i un empresari que es pot convertir en multimilionari amb una decisió política. Però, quan un coneix els detalls del cas i els antecedents de l’investigat, autor confés del finançament il·legal del PP de la Comunitat Valenciana, aquesta sorpresa mutaria amb tota seguretat en indignació.

Ortiz, sense reconéixer cap delicte, al contrari dels que havia fet fa uns mesos, ha confessat intermediacions per als exalcaldes d’Alacant del PP, Sonia Castedo i Luis Díaz Alperi, per al lloguer d’avions, la contractació en la seua empresa d’amics, regals per a amics dels polítics i fins i tot festes privades en el seu habitatge particular i el seu iot. Davant aquest relat obscé de les relacions entre dos gestors públics i una part interessada, el ciutadà, que paga els seus impostos, no pot fer més que posar el crit en el cel.

Enrique Ortiz ha sigut Enrique Ortiz, el que en les punxades de la Guàrdia Civil reconeixia ser una “polla insaciable” a la recerca de projectes urbanístics. Ortiz s’ha oblidat que havia arribat a un acord fa mesos amb el fiscal Anticorrupció en què recollia els fets imputats, un penediment que va durar fins que es van anul·lar les escoltes en un altre judici del cas Brugal, i ha negat tots els fets que durant el judici hauran d’apuntalar les acusacions. El que ha fet Enrique Ortiz és evidenciar amb una gran quantitat de mostres que la relació entre el principal promotor d’Alacant i els dos exalcaldes del PP distava de ser democràticament sana.

El fiscal Anticorrupció ha preguntat a Ortiz si l’exalcaldessa Sonia Castedo, abans regidora d’Urbanisme amb Luis Díaz Alperi, havia sopat a sa casa. La resposta ha sigut un reconeixement exprés, que a més apuntalen fotos de la política i l’empresari passant la nit de Cap d’Any a Andorra o enregistraments de tots dos en una festa celebrada en un iot del promotor. “He anat a sa casa i ells han vingut a la meua”, ha dit respecte a l’exalcaldessa i el seu marit, treballador de les empreses del mateix Ortiz. “Molts alcaldes han vingut a menjar a ma casa i hem parlat de faena, de política”, ha sentenciat. El promotor ha defensat que coneixia a la parella abans d’entrar en política. “Amb Alperi només vaig tindre relació quan va ser alcalde, perquè quan hi va arribar jo era conegut com el contractista del PSOE i no em tenia molta simpatia”, ha expressat. Va ser “després d’una riuada” quan es “va guanyar la confiança” de l’exedil popular, ha dit.

“Pinta-me-les de blau”

Ortiz s’ha negat al principi a ser preguntat per les escoltes telefòniques, “perquè pot portar a conclusions errònies”, i davant les queixes del fiscal, la presidenta del tribunal que jutja la causa ha donat la raó a l’empresari en el seu dret de no declarar. Posteriorment i durant l’interrogatori, el promotor sí que ha entrat a puntualitzar o aclarir alguns dels àudios que l’impliquen directament en operacions. Com quan el fiscal li ha preguntat per unes converses incriminatòries en què l’empresari demanava que “pintaren de blau” un sòl de la seua propietat per convertir-lo en urbanitzable, amb l’increment de valor corresponent. “Li vaig dir ‘pinta-me-les de blau’, perquè no crec que es pinte d’aqueix color, i vaig demanar que s’inclogueren en el PGOU. Li ho vaig demanar com a urbanitzador de Rabassa”, ha dit. En aquesta mateixa resposta ha reconegut que va donar uns plànols a l’alcalde d’Alacant. “Jo, a Alperi, li vaig donar un plànol de Rabassa de tres finques que s’havien quedat fora del pla general. Vaig parlar amb Castedo i ella em va dir que Alperi li ho havia donat”, ha explicat encara que ha descarregat qualsevol responsabilitat: “No ho van fer. Hi vam presentar al·legacions, encara que el fet que jo ho demane no significa que siga delicte. Ens van rebutjar totes les propostes”.

Per part seua, l’exalcalde d’Alacant, el ‘popular’ Luis Díaz Alperi, ha afirmat que “de cap manera” va beneficiar l’empresari Enrique Ortiz durant la seua etapa en el consistori amb el pla general d’urbanisme (PGOU) i ha negat haver rebut regals o viatges per part d’aquest últim.

La declaració d’Alperi, que s’enfronta a una pena de 10 anys de presó, a penes s’ha prolongat més de deu minuts, perquè únicament ha volgut respondre a les preguntes formulades pel seu lletrat. Ha assenyalat que “de cap manera” va actuar per afavorir a Ortiz en els seus interessos urbanístics ni amb el PGOU, ni va mitjançar entre l’empresari i els tècnics de l’ajuntament.

Ha negat haver donat cap document a Ortiz sobre el PGOU mentre s’estava estudiant o haver rebut algun regal o viatge abonat per l’empresari. Tampoc ha pagat els pisos dels seus fills, ha dit, ni ha gaudit de cap llotja en l’Hèrcules.

Prèviament a Alperi, Ortiz ha afirmat al tribunal que l’exalcaldessa d’Alacant Sonia Castedo (PP) no li “va apanyar” res –en relació amb el presumpte tripijoc del pla general d’urbanisme (PGOU)– encara que tenia una relació “molt bona” amb ella que incloïa àpats en el seu habitatge, així com amb altres alcaldes: “Molts han vingut a ma casa, hem parlat de faena, de política i de tot, i això no és res fora del normal”, ha dit.

Ortiz, que s’enfronta a huit anys de presó, ha dit sobre Alperi que va mediar perquè aconseguira un avió per a viatjar a Creta. “Ni el vaig pagar ni tampoc el va portar qui vaig recomanar”, ha dit en referència a l’empresari Vicente Cotino. Sobre els presumptes tripijocs, l’empresari ha comentat que Sonia Castedo no li “va apanyar” res ni li van facilitar cap pla del PGOU. “No m’han donat mai res. Ni Castedo, ni Alperi ni els tècnics quan estava secret”, ha reiterat. També ha indicat que mai va oferir diners per a reclassificar res “a ningú”: “Mai he donat res ni m’han demanat res”, ha asseverat.

Sobre això, preguntat per una conversa del 2008 en què Castedo li comenta que li havia “apanyat” això de l’estadi Rico Pérez, l’acusat ha dit: “A mi no em va apanyar res. No sé a què es referia”. Sobre aquest projecte, ha explicat que el camp va eixir a subhasta perquè “estava fet un desastre”: “L’Ajuntament va decidir llevar-se’l de damunt i traure’l a subhasta i només m’hi vaig presentar jo”, ha dit.

Ho van estudiar i es van comprometre a fer obres en l’estadi per valor de quatre milions, però després els tècnics van valorar que costaria el doble, i van fer les obres necessàries. Preguntat per si el va adquirir perquè fora requalificat el sòl, ha contestat que “no, mai”. “No hi havia cap operació especulativa ni per a guanyar diners ni res. El que es guanyava era per a fer un estadi de qualitat”.

I ha prosseguit: “Això no era un capritx. Era una necessitat per a l’Hèrcules, per al club de la ciutat que estava a punt d’ascendir a primera divisió”. Així doncs, interpel·lat per si va invertir els diners a fons perdut, ha dit: “Fem moltes coses a fons perdut. L’empresa s’involucra en temes socials de la ciutat. Per a mi l’Hèrcules era un tema social, el vaig comprar i l’he mantingut fins hui. I no m’agrada el futbol, però hi ha gent que té els sentiments posats en el club i això és més important”, ha insistit.

El judici pel PGOU d’Alacant no és només sobre l’urbanisme i les males pràctiques en la cinquena ciutat més important d’Espanya, sinó una prova a tota una generació de polítics i empresaris de la construcció.