Un any del pacte que va sorprendre a tots en la Diputació de València i va enterrar el cas Alqueria

Després de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 el PP, amb la crossa de l’extrema dreta de Vox, va agranar de les principals institucions valencianes el govern del Pacte del Botànic i els seus anàlegs en els ajuntaments. La dreta tornaria a governar en la Generalitat i en la Diputació de Castelló, recuperava les ciutats més poblades de la Comunitat Valenciana en què no governava i es mantenia en la Diputació d’Alacant. Però el cercle no es tancava aquella nit de celebracions dels conservadors: en la Diputació de València no donaven els números i la previsió era que es mantinguera el govern progressista del PSPV i Compromís amb el suport d’Ens Uneix. O això era almenys el que preveia la majoria.

En el mandat anterior, la formació comarcalista d’Ens Uneix, liderada per l’expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, feia costat al govern del PSPV i Compromís des de fora de l’executiu provincial, atés que el seu vot no era imprescindible, i l’escissió del PSPV a Ontinyent (i per extensió a la comarca de la Vall d’Albaida) s’emmarcava dins de l’espectre progressista. En el nou mandat, Ens Uneix conservava el seu escó per un grapat de vots a la Vall d’Albaida, però ara la seua posició era decisiva i el seu suport ja no el podia donar ningú per descomptat.

Amb la clau de govern de la Diputació de València a la mà, Ens Uneix va rebre la segona bona notícia en tres dies: l’Audiència Provincial de València absolia Jorge Rodríguez i la resta dels investigats en el marc del cas Alqueria de presumpta col·locació en la corporació provincial. Aquest cas va estar impulsat el 2018 pel PP contra membres del govern progressista del PSPV i Compromís llavors, i va costar a Jorge Rodríguez –llavors un dels assenyalats per a succeir a Ximo Puig en un futur– l’expulsió del seu partit de tota la vida, però l’alcalde d’Ontinyent va aconseguir galvanitzar al seu voltant un nou projecte de partit comarcal. Llavors, cinc anys després, Rodríguez arreplegava la collita i començaria a cobrar-se factures pendents.

Les negociacions van començar a dues bandes: amb el PSPV i Compromís d’una banda i amb el PP de l’altra, la formació d’Ontinyent no volia saber res de Vox, això era un problema del PP si es volia assegurar la Diputació. Jorge Rodríguez ja advertia que no donaria cap xec en blanc i avançava que volia estar dins del futur govern provincial. Les negociacions, que al principi alguns se les prometien molt felices, es van allargar i, a mesura que s’allargaven, les suspicàcies creixien en el PSPV. Durant aquest temps el PP no recorria contra l’absolució de Jorge Rodríguez com si que feia la Fiscalia Anticorrupció, mentre que l’entorn del líder comarcalista començava a donar signes de qui faria pagar els plats trencats: li feia més mal l’expulsió del PSPV, perquè era “la seua família”, que l’acusació del PP, perquè era l’oposició, i criticava la gestió interna que feien els socialistes de la situació a qui acusaven de no fer autocrítica.

Després de negociacions fins a l’últim moment, el ple de constitució de la Diputació de València s’obria amb tot en l’aire. L’última proposta d’Ens Uneix era que es votarien a ells mateixos, per la qual cosa convidaven el PSPV i Compromís a donar suport a Natàlia Enguix perquè, de manera transitòria fins que el PSPV regenerara el seu lideratge, l’esquerra mantinguera el poder en la institució. Els socialistes i els valencianistes no van acceptar l’última proposta i van votar el candidat del PSPV, Carlos Fernández Bielsa. Això va suposar un empat de blocs pel fet de secundar el PP i Vox el popular Vicente Mompó, però la llei electoral marca que, per a trencar l’empat de blocs, la presidència va per al partit més votat, i aquest era el PP amb 13 davant dels 12 del PSPV.

Perfil propi

Amb la victòria del PP i de Mompó, Ens Uneix passava també a entrar en el govern de la Diputació de València i Enguix era nomenada vicepresidenta. A més, l’exigència dels comarcalistes era apartar-se de Vox, no van voler que l’extrema dreta (amb dos diputats) entrara en l’executiu, i el PP va aconseguir que els ultres acceptaren el suport parlamentari extern.

Ens Uneix, a més de les àrees de Cooperació Municipal i Cooperació Internacional, n’obtenia també unes altres de mal vistes per l’extrema dreta com Igualtat i Memòria Democràtica, i una delegació nova, la de Relacions amb la Generalitat Valenciana.

Aquest perfil propi progressista que ha volgut marcar Ens Uneix li ha costat algun frec amb Vox, el més sonat el que va tindre en el ple mateix per a aprovar uns pressupostos per al 2024 arran de la violència masclista, però que va acabar amb acord, aconseguint que els comptes s’aprovaren dins del termini i en la forma corresponent. Tampoc es van ocultar a l’hora de posar en relleu crítiques a les polítiques de la Generalitat del PP i Vox, com quan van aprovar una proposta que rebutjava la nova llei educativa per arraconar el valencià o quan van reivindicar la memòria democràtica.

Però un altre perfil que ha volgut marcar Ens Uneix és el comarcalista, no el disgusta que el comparen amb el PNB per la seua capacitat de pactar tant amb socialistes com amb populars amb la condició d’aconseguir rèdits per al seu territori. Aquests últims dies Enguix també feia balanç econòmic del que havia aconseguit gràcies al pacte, així xifrava en més de 4 milions d’euros les subvencions directes obtingudes per a la ciutat; d’altra banda, la diputada i vicepresidenta remarcava que, amb vista als pròxims anys, “continuarem treballant per a fer possible la concreció dels 15 milions d’euros compromesos en el Pacte de Govern a Ontinyent i la Vall d’Albaida”.

Bona salut del pacte

Per a calibrar l’estat del pacte, aquesta setmana van fer balanç públic tant Vicente Mompó com Natàlia Enguix. En paraules de Mompó, assegura que aquest té “bona salut”, perquè s’ha format “un govern sòlid, assentat sobre un clima de confiança total, en què tots els seus integrants compartim la visió municipalista de la política i la necessitat d’acostar la institució als alcaldes i alcaldesses”.

Per la seua banda, la vicepresidenta defensava “les polítiques progressistes que hem mantingut en la Diputació amb total respecte i col·laboració per part del president i l’equip de govern”. “Malgrat que l’oposició ha volgut fer veure que determinades àrees estaven en perill, la realitat és que les seues crítiques són absolutament injustificades i que destinem més recursos no sols a Igualtat i Memòria, sinó també a Diversitat i a Cooperació Internacional, on acabem de renovar les ajudes amb les agències de l’ONU en països en conflicte i altres ONG amb presència a la província”.

Però, a més, l’ajuda per a consolidar el pacte podria arribar des de fora, ja que el PSPV ha oferit aquesta mateixa setmana, després de saber-se que Vox trencava el seu pacte de govern de la Generalitat amb els populars, un acord d’estabilitat perquè el PP i Ens Uneix no deixen en mans de l’extrema dreta la governabilitat de la institució i assegurar l’aprovació dels pressupostos.

Fi del cas Alqueria

Entretant, durant aquest any el cas Alqueria quedava enterrat definitivament. Si la Fiscalia hi va recórrer en contra, el PP no, i malgrat que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) confirmava l’absolució, no va deixar de remarcar que, “sorprenentment, les acusacions populars exercides pel Partit Popular i per l’entitat Acció Cívica contra la Corrupció ni van formular el seu propi recurs ni es van adherir a l’interposat pel ministeri fiscal”.

Per a acabar de tirar terra i per a curar les ferides, aquesta setmana, amb el suport de tots els grups polítics, s’aprovava destinar 1,3 milions a pagar les despeses judicials d’Alqueria. Es tractava d’una despesa de 90.000 euros de mitjana aproximadament per la defensa de cadascun dels 14 encausats.

En aquest ple, la diputada Enguix va rebre crítiques per part del PSPV i Compromís pel fet d’haver pactat el govern amb el partit que va portar els seus líders al banc dels acusats. Però la vicepresidenta va lamentar “l’oportunisme polític sense límits” de socialistes i nacionalistes “que utilitzen el dolor per a atacar Ens Uneix, i fan política bruta amb un tema del qual tots i totes hauríem d’haver aprés”.

En conclusió Enguix també agraïa el suport de tots els grups a l’aprovació de la indemnització per un cas “que no hauria d’haver passat mai. No esperava una altra cosa de partits polítics democràtics, però no vull parlar dels suports que vam tindre, perquè tots n’eixiríeu perdent”.