El jutjat social número 8 de València ha condemnat a la Diputació de València i considera que els set becaris del gabinet de premsa eren treballadors de la Corporació provincial. La magistrada condemna a la Corporació a “estar i passar per tal declaració”, és a dir, a considerar la relació laboral amb els aleshores becaris.
La magistrada estima la demanda d'ofici presentada per la Tresoreria de la Seguretat Social després que la Inspecció de Treball regularitzara la situació dels set becaris per una denúncia del sindicat Comissions Obreres i considera “s'ha produït un supòsit de relació laboral encoberta, on s'han vingut a exercir activitats pròpies de tècnics de comunicació”. La magistrada argumenta que “la clau per a distingir entre beca i contracte de treball siga que la finalitat perseguida en la concessió de beques no consisteix a beneficiar-se de l'activitat del becari, sinó en l'ajuda que es presta en la seua formació”. I afig: “El tret diferencial de la beca com a percepció és la seua finalitat primària de facilitar l'estudi i la formació del becari i no la d'apropiar-se dels resultats o fruits del seu esforç o estudi, obtenint d'ells una utilitat en benefici propi”.
Al juliol de 2019 la Inspecció de Treball va donar d'alta als empleats que es trobaven amb un contracte en pràctiques treballant per als diferents grups de la Diputació, del PSOE i Compromís. Segons l'informe, es donava una “relació laboral encoberta” més que evident, al no haver aparegut cap programa formatiu. Les persones becades van exposar durant la visita de la inspecció els seus accessos a la intranet de la corporació provincial, els correus electrònics corporatius i les seues extensions telefòniques. De fet, vàries figuraven en l'organigrama de la web oficial com a personal associat al gabinet de premsa o de comunicació. Un cas similar es va donar en el gabinet de Comunicació de la Generalitat Valenciana, que també va ser denunciat davant la Inspecció i va culminar amb la suspensió de les beques de Presidència.
En les bases de la convocatòria, segons recull l'informe de la inspecció i assenyala el sindicat, s'apuntava com a requisit per a optar a la beca haver superat unes certes titulacions (llicenciatura o grau i màster en Comunicació i Protocol) i una part de la puntuació depenia d'una entrevista personal, així com de l'acreditació de capacitats laborals. Una de les responsables de la Diputació va al·legar a la inspectora que durant la legislatura s'han creat quatre places de tècnic de comunicació, però que no havien pogut ser cobertes encara per ser “un procés plagat de complicacions”. De fet, recalca la jutgessa, “no és fins a la data del judici, en la qual es donen per primera vegada el nom de dos tutors, però fins i tot, un dels supòsats tutors, Ivan Pérez, va manifestar de manera espontània que actuava com a ”encarregat o tutor, o com que se li vulga dir“, afegint, que mai havia elaborat un pla de formació perquè la comunicació és eminentment pràctica, i que tampoc ha realitzat avaluacions, després en tot cas, no actuava com a tutor”.
La jutgessa aprecia que els falsos becaris “feien un treball propi del gabinet de premsa, la qual cosa no era activitat de formació, perquè no van fer cap pràctica formativa, ni van ser avaluats, i han estat sotmesos a un horari, amb un salari i amb vacances, sense que la prova practicada per la Diputació haja desvirtuat el contingut de l'acta de la inspecció”. La relació laboral “ha vingut a cobrir una activitat ordinària en la necessitat de mà d'obra, que per cert té reflectits en la seua RLT amb lloc de treball no coberts i vacants i a tals efectes convé tindre present que ”és laboral l'activitat que, de no desenvolupar-se pel becari (persona en formació) hauria de realitzar-se per personal laboral propi o alié“, indica la magistrada.
La Seguretat Social va reclamar un import de 105.700 euros per les quotes pendents d'aquestes set persones. Segons van explicar en el seu moment fonts de la Corporació Provincial, que neguen la relació laboral, quatre d'aquestes persones van reclamar l'equiparació a la categoria funcionarial A1, concretament al lloc de tècnic de comunicació, amb una retribució mensual superior als 2.000 euros. Com a becaris, percebien una remuneració de 1.000 euros mensuals.