Les “barbaritats” del Pla Sud que pot arreglar el nou projecte per al Túria: Quart vol recuperar l’assut de Favara

L’Ajuntament de València de Compromís i el PSPV va obrir fa un any el debat per a recuperar com a espai verd i d’esplai el nou llit del Túria. La proposta és analitzada per cercles científics i tècnics i, més enllà de garantir que la infraestructura continue evitant les avingudes del riu, la immensa majoria l’ha rebuda amb entusiasme.

Aquesta gegantesca obra de desviament del llit original va permetre que l’antic llit fluvial siga hui el pulmó verd de la ciutat i va evitar tragèdies com la del 1957, però la seua magnitud va arrasar milers d’hectàrees d’horta d’alta productivitat, va partir en dos la comarca de l’Horta Sud i va generar al seu voltant una especulació urbanística sense precedents en la zona. Entre els damnificats per aquestes “barbaritats” està el municipi de Quart de Poblet, que va veure que les obres van esborrar del mapa l’assut de Favara i van deixar ferit de mort el de Rascanya.

El dit en la nafra l’ha posat l’alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, que vol que el nou projecte de llit fluvial servisca per a restaurar l’impacte de l’anterior en el municipi. Des de fa mesos, en el consistori treballen per anticipar-se a la posada en marxa del projecte, que encara està en bolquers, però que entenen ha de saldar un “deute” amb el poble. Una de les zones de més valor del seu terme municipal, on estaven els assuts de Favara i Rascanya, es va utilitzar per a depositar els milers de tones de terra que es van extraure en les obres per a construir el gegantesc canal.

“Amb Quart de Poblet hi ha un deute, encara hi ha en el terme terres que es van extraure sense descontaminar. És el moment”, plantejava l’alcaldessa en una xarxa social on es debatia aquest projecte estratègic.

En un informe tècnic preliminar, l’Ajuntament de Quart ha començat a preparar aqueix terreny per a reivindicar la restauració de la muntanya de terra inerta que té al costat del municipi. “La capacitat d’evacuar 5.000 metres cúbics per segon exigia un pendent determinat del caixer que havia de ser respectat rígidament. I a la vista d’aquest pendent en certs trams es va excavar fins a la cota necessària col·locant les terres resultants en els seus laterals a manera de dics laterals sobre els quals es van construir les autopistes que hui denominem M-30.

Però en el primer tram, la cota era bastant profunda, de manera que es va produir un excés d’excavació gegantesc: un excés de l’ordre d’1.000.000 de metres cúbics. Una xifra astronòmica d’excés de terres que hauria de ser abocada en algun lloc“, relata el document.

En l’actualitat, encara que també es plantejava en alguns projectes de l’època, la cosa més habitual és trobar un abocador adequat per a aquests milers de tones de terra i afavorir-ne posteriorment la regeneració. Passa en les mines, però també en els abocadors. L’alt cost de la mesura i l’autoritarisme polític de la dictadura franquista van motivar que els enginyers de l’època es llançaren pel camí fàcil.

“Es va triar la pitjor de totes alternatives: expropiar acceleradament una gegantesca zona d’horta entre Quart i l’actual Parc de Capçalera i depositar-hi desordenadament tots els abocaments tapant l’antic llit, fent desaparéixer el seu bosc de ribera (recordem, de tan alt valor que ha merescut en la zona no afectada la qualificació de Parc Natural) i com que tot això no era prou, generar un gegantesc pujol artificial de 5 metres d’alçària”, revela l’informe.

Atesa la manera com es va fer l’abocament, afig, “va desaparéixer tot el potencial agronòmic i natural dels sòls afectats, de manera que el que hui veiem damunt d’aquest abocador és un espai erm, en què després de cinquanta anys no ha pogut créixer ni tan sols el nivell més elemental de vegetació autòctona”.

“L’atemptat no es va limitar als factors naturals i mediambientals. El gegantesc abocador va sepultar l’assut de Favara i va deixar en un estat lamentable el de Rascanya, i, per descomptat, el sistema de reg que s’hi secundava”, sentencia.

“Alguns dels efectes de la manera com el règim franquista va plantejar l’obra són, sens dubte, irreversibles, com els centenars d’hectàrees d’horta de primera qualitat que es van perdre definitivament o la manera com les seues autopistes laterals van incentivar un tremend creixement especulatiu en l’entorn”, apunta l’informe preliminar.

Per això, Quart de Poblet vol ser rescabalat per aqueixa “barbaritat” i ser pioner en la recuperació del llit per als ciutadans i el medi ambient, però també per al Túria mateix, que podria tornar a desembocar de manera permanent en la mar. 50 anys després, els governs municipals i de l’Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tenen la paraula. D’idees, no en falten, que miren Los Angeles.