Les fotos històriques que demostren que l’Església es va immatricular il·legalment 8.000 metres de sòl públic a Xàtiva

Segons avancen les indagacions sobre la immatriculació de 8.000 metres quadrats de terra als voltants de l'ermita de Sant Josep de Xàtiva per part de l´Església catòlica més en evidència queda que l´operació va ser un robatori als ciutadans de la capital de la Costera. Segons les fotos històriques a què ha tingut accés elDiario.es, l'Ajuntament de Xàtiva va realitzar constants obres de manteniment i condicionament de la zona que ara es lloga a un restaurant i per la qual la Seu -Església local- cobra un lloguer. A més, el 1986, el municipi va comprar a la Seu part dels terrenys per poder realitzar uns treballs arqueològics, ja que en aquesta zona es troba la muralla romana. L'any 2004, l'exbad de Xàtiva Arturo Climent Bonafé es va apropiar de tots els terrenys gràcies a una llei del Govern de José María Aznar.

La primeres obres de condicionament de la zona ara propietat de l’Església van ser el 1980 i les va fer l’Ajuntament amb una subvenció de 90.000 pessetes del Govern Civil. Un any després i davant el gran ús que es donava a l’ermita de Sant Josep, el consistori va considerar fer obres de pavimentació i arranjament dels murs de contenció. El 1982, l’Ajuntament va arribar a pagar fins i tot la restauració de la creu gremial de Sant Josep que presideix la zona i que va dur a terme una empresa especialitzada.

El 1984 es va fer una actuació clau. L’Ajuntament de Xàtiva es va proposar condicionar tota la zona al voltant del Bellveret, el mirador més espectacular del municipi, però no podia actuar-hi amb fons públics perquè part dels terrenys eren propietat de la Seu, que va taxar les parcel·les i les va vendre a preu de mercat. El consistori va pactar amb l’abat comprar-los i procedir així el 1986 a les faenes que va iniciar amb els sondatges arqueològics finançats amb fons de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

El 1990 es va cobrir el jaciment arqueològic, també pagat amb fons de la Conselleria de Cultura. Aquest any mateix es va confirmar la venda dels terrenys al municipi i, segons ha pogut saber aquest diari, n’hi ha escriptura de la qual l’Arquebisbat de València tindria coneixement total. Els anys següents, 1992 i 1994, l’Ajuntament va continuar invertint fons de la Generalitat, en aquest cas de Turisme, per a la il·luminació de la zona o sistematització del Bellveret. Finalment, el 1995, es va instal·lar l’escultura de Manuel Boix que corona aquesta emblemàtica zona per als socarrats.

Tal com ha explicat elDiario.es, l'Ajuntament de Xàtiva ha iniciat els contactes amb la Seu per a la recuperació del terra i està preparant una demanda contra l'Església en cas que la institució catòlica no atenguera a raons. Des de l'any 2011, la Seu té un restaurant llogat a un restaurant annex a l'ermita. Aquest local aprofita totes les terrasses confrontants per a la celebració de grans banquets i casaments. Els propietaris del restaurant, van explicar a Levante-EMV que sempre han pensat que el terra que ocupen i pel qual paguen un lloguer és propietat de l'Església. També s'ocupen del manteniment de l'ermita per al culte, aquesta sí de propietat legítima de la confessió.