El llenguatge, la desinformació o les actituds “paternalistes” compliquen l’accés a la justícia de les persones majors

És efectiu el dret a la justícia de les persones majors? És la premissa de què es parteix en el II Congrés Internacional de Dret, Drets i Persones Majors: Accés a la Justícia que se celebra en l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València (ICAV) per a plantejar solucions d’inclusió de les persones majors en l’ecosistema judicial i garantir els seus drets amb un acompanyament eficaç davant operadors jurídics, advocats, fiscals, notaris, jutges, registradors i funcionaris que “solen tractar-los de manera paternalista”, explica Fernando Flores, professor de dret constitucional de la Facultat de Dret de la Universitat de València i codirector del congrés.

Durant la trobada, dividida en tres jornades, s’han abordat els prejudicis que es tenen sobre les persones d’edat avançada en relació amb els tribunals, o la mateixa por que senten els protagonistes davant la falta d’informació, la complexitat del llenguatge o la bretxa digital que els suposa un desincentiu més en la seua quotidianitat.

En paraules de Flores, arran de la pandèmia, la discriminació cap a aquest grup poblacional és cada vegada més patent: “Hi ha una quantitat enorme d’abusos cap a aquest col·lectiu, per exemple, per part d’algunes empreses de telefonia, que intenten estafar-te. La incapacitat d’accés a la justícia per a reclamar o la violació del dret del consumidor és altíssima”.

Aquesta segona edició s’ha inaugurat de la mà de José Soriano Poves, degà de l’ICAV; Clara Viana, degana de la Facultat de Dret de la UV; Isabel Martínez Lozano, presidenta de HelpAge España; José García Añón, de l’Institut de Drets Humans de la UV; la directora general de Justícia i Autogovern de la Conselleria de Justícia María José Adalid Hinarejos i el professor Fernando Flores, el congrés abordarà durant tres dies aquestes qüestions i moltes altres.

Col·laboren en el Congrés la Facultat de Dret i l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, HelpAge International España, Observatori de l’Edatisme, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, la Generalitat Valenciana, el Col·legi Notarial de València, l’editorial Tirant lo Blanch, el Projecte R+D Injustice i Jubilara-Registradors d’Espanya.

“Desmitificar les persones majors com a consumidors”

“Qui se sent vell als 60?”. Així iniciava Sofía de Andrés García, primera diputada de la Junta de Govern de l’ICAV, en una de les taules de la sessió de dijous. La citació, extreta d’un article d’opinió de La Vanguardia, va servir com a exemple per a explicar que el concepte d’edat i vellesa varia segons la percepció sociocultural d’una regió o d’un país.

Després d’això, va donar pas al torn de Patricia Fita Ríos, advocada de la Fundació Fernando Pombo. Aquesta entitat es va crear l’any 2010 amb el propòsit de crear una advocacia “ètica, responsable i sostenible per a protegir els drets humans”. Entre les seues línies d’actuació, Fita Ríos destaca que se centren a investigar i conscienciar com des de la seua posició poden millorar la societat; així com l’accés als drets d’alguns col·lectius vulnerables a partir dels treballs que duen a terme.

“Envellir amb dret: que l’edat no siga un límit” és un dels projectes en què es van centrar a promoure les garanties de les persones majors i identificar i tallar situacions de discriminació: “Vam començar el 2019 juntament amb la Fundació Grans Amics i la Universitat d’Alcalá de Henares. Ens vam posar en contacte amb la fundació per si necessitaven ajuda amb el tema de les residències. Ens van contar uns quants casos d’abandó per part de familiars i la prohibició que anaren els seus voluntaris a veure’ls, perquè podia posar en risc la salut dels altres residents. I el que vam fer va ser començar a analitzar la legislació vigent i vam explicar a les residències el dret d’aquestes persones. Després d’això, van començar a permetre aquestes visites”.

Així mateix, destaca que volien continuar lluitant perquè les persones majors tingueren la capacitat de reclamar. Per a fer-ho, van crear una “sèrie de píndoles informatives” en què es posava de manifest de quina manera els drets fonamentals que es representaven en el dia a dia podien veure’s afectats: “Com que el nostre públic objectiu estava molt acostumat a la ràdio, a part de fer-ho en fullets impresos, també vam crear audiollibres”.

“Ens vam adonar que també era important crear un espai de debat i reflexió per a explicar-nos les seues experiències. I vam decidir impulsar tallers jurídics juntament amb les organitzacions socials. Vam començar amb la Fundació Grans Amics i anàvem als berenars de barri. Solien vindre 20 o 30 persones a les xarrades i ens hi emportàvem també l’estudiantat de dret per a afavorir aquesta intergeneracionalitat”, ressalta l’advocada.

“Si no coneixem els drets, com hem de demanar que se satisfacen les nostres necessitats?”, manifestava una testimoni en un vídeo projectat durant la sessió. En aquesta línia, Fita Ríos incideix en el fet que els tallers han sigut essencials perquè les persones d’edat avançada senten que estan acompanyades i puguen compartir diversos problemes estructurals, com l’accés a la salut, les negligències mèdiques o els fraus digitals. El material es pot trobar en la pàgina web d’Envejecerconderechos.org, impulsada pels tres col·laboradors esmentats.

“Jo volia explicar el dret sense ser el típic advocat encorbatat”, introduïa en la seua intervenció l’advocat CEO en Nosoloderecho.com, Jorge Mora García, per a destacar que el seu blog naix amb el propòsit de traslladar aquest coneixement jurídic a un vocabulari més senzill per a la societat: “Crec que cal fugir de l’esnobisme, que moltes vegades s’associa a la nostra professió, d’una manera una mica injusta, i una altra una mica encoratjada per alguns companys a qui els agrada aquesta posa”.

Per part seua, Mora García ha incidit en la importància del consum d’aquest grup social i com les marques estan “cada vegada més pendents d’això”. A Espanya segons dades de l’INE, hi ha aproximadament deu milions de persones de més de 65 anys, cosa que representa prop del 21,6% de la població total. En el cas dels majors de 55, s’estima que hi ha 15,2 milions d’habitants en aquest rang d’edat, cosa que es tradueix en el 32% del total. Els sèniors ja suposen el 60% de la despesa espanyola, segons la tercera edició de l’informe “Monitor d’empreses de l’economia sènior” del Centre Ageingnomics de la Fundació Mapfre.

“Cal desmitificar les persones majors com a consumidors”, destaca el creador del blog i esmenta el baròmetre del consumidor sènior, de la Fundació Mapfre, per a “bandejar tòpics” sobre aquest grup i cap a on destinen els seus ingressos. Concretament, el 77% d’ells cuiden la seua alimentació, buscant receptes en línia; el 66% disposen d’habitatge; els tutorials són uns dels vídeos a què recorren més; i el 48% aconsegueixen estalviar per a destinar-ho a activitats turístiques: “Les marques estan observant-ho i, encara que algunes tenen bones intencions per no oblidar-se d’aquest públic, són lentes”.

“El marc legal encara és escàs”

Els ponents han destacat que una de les principals novetats legislatives és la Llei 4/2022, del 25 de febrer, de protecció dels consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica. En la norma s’introdueix un “component transversal de gènere”. A aquesta circumstància, Mora García manifesta la necessitat de centrar-se en aquesta qüestió, perquè “les dones entre 65 i 99 anys representen quasi el 60% del col·lectiu d’edat avançada”: “L’Institut de les Dones ens mostra que les dones que comprenen aquest rang solen viure soles més sovint que els homes, tenen ingressos més baixos, pateixen més malalties cròniques i tenen pitjor percepció subjectiva de la seua salut i de la qualitat de vida”. No obstant això, el CEO considera que el marc legal encara és escàs i es pot reforçar“.

En declaracions de l’advocada de la Fundació Pombo, agraeix que amb la Llei 15/2022, del 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, les entitats socials tinguen més poder legal i puguen col·laborar amb experts jurídics per a solucionar el problema de la possible víctima, sense involucrar-la directament en el procés.