Mazón canvia la tendència històrica i abaixa la inversió en Sanitat: 100 milions menys fins a octubre, malgrat la inflació

El Govern valencià que presideix Carlos Mazón ha reduït en 100 milions d’euros la despesa en sanitat entre gener i setembre d’aquest exercici, trencant la tendència històrica alcista que es registrava des de l’any 2019, amb l’única excepció de l’any 2022, en què es va registrar un descens en la despesa de 65 milions respecte del 2021, en part pels esforços fets els dos exercicis anteriors per a controlar la pandèmia.

Amb aquesta excepció, cada any s’han incrementat les obligacions reconegudes des dels 5.197 milions d’euros del 2019 fins als 6.705 milions del 2023, sempre entre gener i setembre. No obstant això, en aquest exercici, segons el visor pressupostari de la Generalitat Valenciana, aquesta partida ha arribat a 6.605 milions d’euros, 100 menys que l’exercici passat, dels quals 30 milions corresponen a inversions i la resta, a conceptes diversos com ara personal, despeses financeres o pagaments a proveïdors. Aquesta quantitat suposa una execució pressupostària del 69,03%, 2,8 punts menys que l’any passat.

El descens de la despesa és cridaner tenint en compte l’increment de la inflació i que en aquest exercici la Conselleria de Sanitat ha assumit la gestió directa dels departaments de Dénia i Manises, fins ara privatitzats.

Sobre aquest tema, fonts d’UGT han atribuït aquesta despesa més baixa principalment al capítol de personal, en què asseguren que no s’autoritzen mòduls de productivitat, és a dir, places de reforç que no es cobreixen, per exemple per a reduir llistes d’espera: “Totes aquestes places sense cobrir empitjoren l’atenció sanitària, però creen un estalvi important”, afirmen.

Per part seua, des de CCOO han recordat també que, per exemple, el pla de cobertura assistencial per a l’estiu passat preveia el tancament de 2.713 llits entre juliol, agost i setembre, 625 més que el 2023. A més han comentat que es retarden inversions i que altres s’obrin sense la dotació de personal necessari, com va ser el cas de les noves urgències de l’hospital de Sant Joan d’Alacant.

El mes de juny passat, la Federació de Sanitat de CCOO, la Federació de Serveis Públics d’UGT-PV i Intersindical Salut van iniciar una campanya de recollida de firmes en els centres de treball per a manifestar la disconformitat del personal sanitari amb les polítiques del Consell de Carlos Mazón en matèria sanitària. Es tracta de mesures de retallada pressupostària la conseqüència de la qual és l’afebliment del sistema públic i la impossibilitat d’un desenvolupament efectiu i sostenible de la sanitat pública valenciana.

A més, com ha informat aquest diari, l’autoconcert, el pla per a operar a les vesprades i reduir la llista d’espera quirúrgica, té 2 milions d’euros menys. A més, el Pla de Salut Mental té 12 milions d’euros menys dels previstos pel Govern del Botànic.

Tampoc s’ha executat l’increment de plantilla de 995 places pressupostat el 2023. I la no execució de l’increment de plantilla, segons les categories professionals que siguen, “és una retallada entre 30 i 40 milions d’euros”, segons va denunciar en el seu moment CCOO.