El Constitucional valida ara la instal·lació dels macrodepòsits de combustible en el port d’Alacant

El desembre del 2021, en el marc de la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat de 2022, el Govern valencià va introduir una modificació en la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) a proposta de Compromís que impedia la ubicació de depòsits amb capacitat per a emmagatzemar més de 5.000 hectòmetres cúbics de productes petroliers a l’interior de recintes portuaris a menys d’un quilòmetre de distància dels nuclis de població, dotacions educatives o sanitàries.

Aquesta decisió va ser recorreguda per l’executiu central davant el Tribunal Constitucional pel fet de considerar que la Generalitat no té competències sobre sòl estatal, com és el cas dels ports. Dijous, l’alt tribunal –que inicialment va paralitzar la suspensió cautelar de l’article de la llei valenciana en qüestió– ha estimat “parcialment” el recurs d’inconstitucionalitat del Govern per considerar que l’article impugnat “regula la intervenció autonòmica en una decisió estatal, i ho fa amb tal intensitat que implica la prevalença del criteri autonòmic d’una manera que ha de reputar-se contrària a l’ordre constitucional de distribució de competències”. L’estimació parcial és perquè la prohibició d’aquestes instal·lacions és únicament inaplicable en els ports de titularitat estatal, no en les instal·lacions que són propietat autonòmica.

L’Advocacia de l’Estat argumentava que la modificació de la Lotup, “pel seu caràcter indiferenciat quant al seu àmbit d’aplicació –ports de titularitat estatal i de titularitat autonòmica–, interfereix en l’exercici de les competències estatals respecte de la determinació de la zona de servei, a través de la corresponent Delimitació dels Espais i Usos Portuaris, en els ports d’interés general situats en el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana”, de manera que considera que es vulnerava la competència exclusiva de l’Estat en aquesta matèria.

La sentència del Constitucional explica que el conflicte competencial que es planteja en el recurs de l’executiu “respon a la necessitat d’articular la competència exclusiva de l’Estat en matèria de ports d’interés general amb la competència autonòmica d’ordenació del territori i urbanisme”.

Els veïns lamenten la decisió de la justícia

Des de la Plataforma per un Port Sostenible i les associacions veïnals del sud d’Alacant, “les més afectades” pel projecte impulsat per la mercantil XC Business 90 per a la construcció d’una planta d’emmagatzematge de combustible en la confluència dels molls 19 i 21 de la infraestructura portuària alacantina, lamenten la decisió del Constitucional i insisteixen a expressar el seu “rebuig més profund” a aquest projecte, ja que consideren que significa que “prevalen els interessos espuris d’una empresa d’origen dubtós sobre els drets dels alacantins i l’interés general”.

Asseguren que aquest projecte “vulnera greument” la seguretat de la ciutat, perquè està projectat en un port urbà, “enclavat en el centre de la ciutat”. “700.000 tones de combustible en aquesta zona, que afecten un model de ciutat basat en el turisme, la costa i les platges, és un greu atemptat contra els interessos d’Alacant”, sosté José Santamaría, portaveu de l’entitat cívica, que recorda que, en l’àmbit mediambiental porta implícit un greu risc, “ja que suposa que periòdicament es produiran vessaments de gasoil i gasolina en les maniobres de càrrega i descàrrega de vaixell a vaixell”.

Això afectarà, sostenen, les dues platges urbanes (el Postiguet i Sant Gabriel) i la badia d’Alacant i l’espai marítim de Tabarca protegit com a Lloc d’Interés Comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000 per la Comissió Europea. “És inconcebible que el ministeri i l’Autoritat Portuària d’Alacant facen prevaldre interessos de naturalesa econòmica i es desenvolupen projectes de combustibles fòssils tot i que Europa ha mostrat el seu compromís davant l’emergència climàtica, a què s’han sumat la Generalitat i l’Ajuntament d’Alacant, per mitjà de l’Agenda 2030”, incideixen.

A més, la construcció de dotze “megadepòsits”, que “provocaran emissions i suposaran un risc per a la seguretat, d’incendis, núvols tòxics i fins i tot explosions”, xoca amb el model turístic pel qual aposta la ciutat. En aquest sentit, recorden el conveni signat el 1995 entre el ministeri, el president de l’Autoritat Portuària, la Generalitat i l’Ajuntament per al trasllat llavors dels depòsits de l’antiga Cepsa, “en aquell document, totes les parts es van comprometre que no es tornarien a situar aquesta mena d’instal·lacions en el centre de la ciutat, circumstància que ara mateix violenten l’Autoritat Portuària i el Govern de Madrid, del qual depén”.

Finalment, la plataforma sol·licita a la Generalitat i al consistori, “que mai han votat en contra d’aquest projecte”, que acompanyen el moviment veïnal en el seu rebuig a aquesta infraestructura, i insten l’Ajuntament que “deixe de posar-se de perfil i defense els interessos dels alacantins votant en contra d’aquest projecte” al mateix temps que responsabilitzen el president Ximo Puig de nomenar com a president del Port un “depredador que accepta projectes amb gravíssimes conseqüències per als interessos dels alacantins”.