Un jutjat de València investiga per presumpta prevaricació administrativa el director general de l’Aigua per abocaments a Alacant

El Jutjat d’Instrucció núm. 11 de València ha obert diligències prèvies d’investigació contra el director general de l’Aigua de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Manuel Aldeguer, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa arran d’una denúncia presentada per l’associació de veïns Gran Via Sud Port d’Alacant.

El motiu d’aquesta querella, segons addueixen des del col·lectiu veïnal, és la falta de resolució de l’expedient d’autorització d’abocaments de la principal estació depuradora d’aigües residuals d’Alacant, l’Edar Rincón de León des de fa 25 anys, “amb la qual cosa s’incompleix de manera clamorosa la normativa europea, nacional i autonòmica en aquesta matèria, que prohibeix la realització d’abocaments al domini públic hidràulic i al domini públic marítim terrestre sense l’autorització preceptiva”. Aquest és, expliquen, l’instrument ambiental per a la prevenció de la contaminació de les aigües i “l’eix sobre el qual pivota la política d’aigües” a Espanya.

L’Edar Rincón de León, que dona servei a uns 300.000 habitants i té una capacitat de tractament prevista de 75.000 metres cúbics al dia, té una xarxa de drenatge de 42 punts d’abocament, 27 dels quals directes a la costa d’Alacant. “Sobre tots aquests, durant 25 anys no s’han exercit controls ni inspeccions, ni s’han aplicat les millors tècniques disponibles per a previndre i evitar la contaminació per aigües residuals urbanes i industrials, segons disposa la normativa vigent, com la Llei de costes, el text refós de la Llei d’aigües, i les lleis relatives al domini públic hidràulic i al tractament d’aigües residuals urbanes”, denuncien.

Així mateix, sostenen que en la querella es demostra, “sobre la base d’informes oficials de la mateixa Administració, tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament d’Alacant i que consten en l’expedient de l’estació depuradora, la mala qualitat de les aigües depurades, així com els greus danys ambientals pels abocaments DSU (desbordaments del sistema unitari) sense cap tractament”.

Situació “crònica” que ha causat un mal ambiental “greu i irreparable”

Aquesta situació “crònica”, insisteixen els veïns que ha causat un “greu i irreparable” mal ambiental en l’ecosistema de l’entorn costaner de la ciutat d’Alacant, incloent-hi platges urbanes reconegudes, “la més danyada és la platja de Sant Gabriel, així com la zona del Cocó; dàrsenes portuàries, que tenen diversos punts d’abocament; i especialment l’àrea marina protegida per la Xarxa Natura 2000 LIC/ZEPA (Lloc d’Interés Comunitari/Zona d’Especial Protecció per a les Aus) Tabarca, que compta amb 14.000 hectàrees i que comença prop de la platja de Sant Gabriel, davant del parc El Palmerar, i arriba fins a l’illa de Tabarca”. En aquest Lloc d’Interés Comunitari, i segons informes del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, s’ha produït “un greu mal per contaminació a hàbitats protegits com les prades de posidònia, i una pèrdua important de biodiversitat marina”.

Es dona la circumstància que el director general de l’Aigua, que ocupa aquest càrrec des del 2015 i és el responsable de les autoritzacions d’abocament i de la qualitat de les aigües, està investigat en el cas de la degradació ambiental del Mar Menor quan era comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Segura i la fiscalia demana per a ell 21 mesos de presó: “És evident la connivència durant anys de la Direcció General de l’Aigua amb l’Ajuntament d’Alacant en voluntat intencionada i maliciosa de no tramitar ni resoldre l’expedient d’autorització d’abocaments de l’Edar Rincón de León”.

Això ha suposat, segons expliquen, “l’absència total d’inversions en infraestructures de sanejament perquè el tractament i la depuració de l’Edar complisca els requisits tècnics i els estàndards de qualitat adequats en la xarxa de clavegueram, col·lectors i estacions de bombament”. “Les conseqüències han sigut nefastes: abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials amb ”tractament deficient o inexistent durant anys i anys a la zona costanera de la ciutat, que han afectat i afecten hui dia, a més del litoral urbà, zones urbanes consolidades dels barris Gran Via Sud i Sant Gabriel i el Barranc de les Ovelles, aquest últim de nivell de perillositat 1, d’acord amb el Patricova, en cas de pluges torrencials“, insisteixen.

Les aigües depurades “compleixen” les normatives europees

Tal com ha explicat Aldeguer a elDiario.es, les aigües residuals generades en la badia d’Alacant són depurades principalment en les estacions depuradores de Rincón de León i Monte Orgegia i “compleixen” la directiva europea de tractament d’aigües residuals urbanes.

L’objectiu inicial d’aquestes instal·lacions era la reutilització de les aigües depurades principalment per a ús agrari, “per això es va dotar la instal·lació de Rincón de León d’un tractament terciari més avançat d’osmosi inversa”. No obstant això, apunta el director general de l’Aigua, fins hui, aquesta reutilització, declarada d’interés general de l’Estat i recollida en el Pla Hidrològic Nacional, “ha sigut molt reduïda, a causa de la falta d’infraestructures de regulació (basses de grans dimensions) i transport cap als punts d’aprofitament i a l’elevat cost d’explotació, dissuasiu per als regants, per la qual cosa l’abocament final a la mar és inevitable”.

Tot això, insisteix, “no ha sigut obstacle perquè, des de la Conselleria, s’hagen dut a terme els controls pertinents tant de l’efluent com del medi marí, per previndre danys a la salut i al medi ambient”. Manuel Aldeguer defensa que les aigües residuals depurades “compleixen” les normatives europees, que es duen a terme els controls pertinents “per a previndre danys a la salut i el medi ambient” i es treballa a la recerca de l’“abocament zero”

Des del punt de vista administratiu, explica Aldeguer que, a causa del temps transcorregut des de la sol·licitud original d’autorització de l’abocament i els anys en què va estar parat l’expedient, així com dels canvis que s’han produït en la normativa, “sobretot pel que fa als sistemes de desbordament i alleujaments i els canvis haguts en l’entorn, tant urbanístics com, principalment, els d’ampliació del port d’Alacant”, es va aconsellar l’inici d’un nou tràmit amb nous estudis i anàlisis d’alternatives i la petició de nous informes a partir del 2015.

Informes “dilatats en el temps”

La conseqüència d’aquest procediment, amb informes de diferents administracions que “s’han dilatat en el temps” i la cerca de “solucions reals a més de les administratives”, ha sigut l’acord d’un projecte “complex i molt ambiciós que ha requerit una àmplia col·laboració entre totes les administracions (estatal, autonòmica i local) que busca l’abocament zero i, per tant, l’eliminació o la minimització de l’abocament d’efluents al domini públic maritimoterrestre, i que disposarà de fons de reconstrucció europeus, imprescindibles per al finançament de les obres, i l’import de les quals supera els 90 milions d’euros d’execució material”.

Aquesta solució s’empara, a més, en el recent Pla Hidrològic del Xúquer aprovat per reial decret 35/2023. “Ja hi ha un document d’inici a partir del qual es tramitarà l’avaluació ambiental del projecte”, relata el director general, que revela que també hi ha un esborrany de resolució de l’autorització que s’ha enviat a les administracions interessades basada en la solució projectada. “En aquesta resolució s’inclouen les condicions respecte a millores en l’Edar i en els diferents alleujaments de la xarxa municipal per a adaptar-se a la normativa sobre aigües residuals que està en fase de tramitació, si bé encara no aprovada per part de la Unió Europea, per la qual cosa cal qualificar-la de molt garantista”, subratlla.

En tot cas, i “avançant-se a aquest projecte”, hi ha un conveni entre l’Epsar i l’Ajuntament d’Alacant, “en virtut del qual està en execució un projecte de millores ambientals (reducció d’olors) en la depuradora de Rincón de León i de desdoblament de l’estació de bombament de Sant Gabriel que reduirà els alleujaments de la xarxa”, indica Aldeguer, que conclou explicant que està redactant-se un projecte per a construir un tanc de tempestes a Sant Gabriel, “l’execució del qual es durà a terme una vegada signat el conveni adient entre totes dues administracions”.