Moció de censura en Cortes: el poble de 800 habitants en què regidors de tots els partits cobren un sou

“Un món a part”. És el lema que rep el visitant que arriba a Cortes de Pallars, un poble 78 quilòmetres a l’interior de València, incrustat sota els plecs de la mola del mateix nom i vorejat pel pantà que encaixona el riu Xúquer. Un món a part, singular, únic, en el paisatge. També en la política. Amb tot just 800 habitants (uns 900 si sumem la població dels seus set llogarets), l’Ajuntament gestiona un pressupost anual de 4 milions d’euros, quantitat poc habitual per a una localitat minúscula i l’origen de la qual està en els prop de 2,5 milions en impostos que abona Iberdrola per l’ús de les seues instal·lacions a la part alta de la mola per a produir electricitat amb salts d’aigua i el mig milió amb què la central nuclear de Cofrents compensa els municipis que queden dins del seu radi d’acció.

Tota aquesta riquesa deixaria una renda de 4.444 € anuals per habitant, si és que respirar aire pur fora un epígraf més dins de l’impost sobre activitats econòmiques. Més enllà de la impossibilitat d’un repartiment tan estrictament democràtic, l’Ajuntament de Cortes sí que destina una bona part dels diners que recapta a contractar personal.

Almenys un centenar de veïns cobren un salari públic, entre ells sis dels set regidors. Fins i tot fins al mes d’agost passat en cobraven els set, però el cap de llista del PP, Pilar Navarro, va renunciar a l’acta i el seu substitut va rebutjar el sou, perquè ja té un bar.

Aquesta transversalitat salarial és fruit de l’acord de govern sorgit després de les eleccions locals passades. El PSPV-PSOE, amb tres regidors, va oferir

als dos del PP i als altres dos de Compromís conformar un govern de concentració en què tots tindrien responsabilitats i una nòmina, malgrat que la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, en el cas de “membres de corporacions locals de població inferior a 1.000 habitants”, assenyala que només “excepcionalment podran exercir els seus càrrecs amb dedicació parcial”.

Quin és aqueixa excepcionalitat? Segons l’alcalde, Fernando Navarro, tot això es justifica per com de voluminós que és el pressupost, encara que això no suposa necessàriament, així ho reconeix, més volum de faena.

“Venien pels dinerets”, assenyala Navarro, que viu els seus últims dies com a alcalde després que divendres els dos regidors del PP i els dos de Compromís anunciaren una moció de censura que, com a prompte, se celebraria la setmana del 5 d’octubre. “El poble està paralitzat”, denuncia David Herrera, regidor de Treball i, fins fa dues setmanes, membre de Compromís, partit del qual es va donar de baixa per evitar ser expulsat, ja que el Pacte del Botànic impedeix les desavinences fins aquest punt entre socis de govern autonòmic.

“L’alcalde ni ens telefona, tot ho fan ell i la tinenta d’alcalde”, el secunda un altre David, Gras, del PP. No és l’única queixa. Segons aquests regidors, l’alcalde no viu al poble, hi ve dues vegades a la setmana i feia dos mesos que no venia. Navarro, de professió corredor d’assegurances, ho reconeix i explica que l’ofici d’alcalde “és les 24 hores, sempre atenc les telefonades”. I contraataca: “Ells sí que no treballen, serà una ruïna per al poble”. “Són gent arribista, novells, fins i tot una mica ruquets”, prossegueix abans d’exhalar un sospir de penediment:

“Va ser una mala idea, una idea romàntica, que tots cobraren un sou”, prossegueix i conclou: “Només volia unir el poble”.

Amb salari, sense faena

En el butlletí oficial de la província han quedat registrats els valors “romàntics” dels sous dels polítics de Cortes. L’alcalde, amb una dedicació del 75%, percep 31.918,78 € bruts anuals en 14 pagues. La tinenta d’alcalde, María Rosa Robledo, també del PSOE, amb un 70% del sou, guanya 29.790,86€ bruts en 14 pagues. Idèntica quantitat que la de David Gras, fins al 2015 becari de Procono. La resta dels regidors treballen un 65% de l’horari, cosa que equival a 27.662,94€ bruts. “Ens ha volgut comprar amb un sou”, lamenta Herrera en referència a l’alcalde, a qui atribueix la falta de faena real.

“Tenim delegacions, però no s’hi fa res”, afirma amb un deix de rubor comú al del seu company de moció, David Gras: “No volem que pel poble vagen dient que ací dins hi ha set tios i que no es fa res”.

Però és impossible que els rumors no roden carrers avall del vell nucli morisc de Cortes, un món a part en un temps a part, ja que la moció tampoc pot prosperar, perquè el secretari està de baixa i la secretària accidental, de vacances. Per això els regidors de Compromís, malgrat haver-se donat de baixa del partit, no han pogut desfer-se de la marca Compromís i conformar el Grup dels No Adscrits.

“Ja vaig dir que eren molt novells”, es regira, càustic, l’alcalde, que es nega a dimitir, única condició per a desistir de la moció de censura. “Per ètica, per respecte als meus votants i perquè en la meua agrupació mane jo”, enumera a la contra.

Davant, Herrera i Gras, els David, admeten que queden detalls per lligar en la moció de censura i que només saben que tots dos partits es repartiran l’alcaldia durant el que resta de legislatura. Continuaran cobrant salari parcial tots els regidors? “Això encara no ho hem especificat”, apunta Gras.