Natzaret dona la lliçó al port de València: 34 anys de l’ampliació sud sense informe ambiental que va destruir la seua platja

El 19 de maig de 1986 es va signar el conveni mitjançant el qual l’Ajuntament va pactar amb el port de València l’ampliació sud, cosa que va condemnar a la destrucció les platges de Natzaret i la Punta i va generar, a més, la regressió de les de Pinedo i el Saler, al sud del litoral.

Així, tal dia com dimarts es compleixen 34 anys d’“aquell desastre”, que, a més, es va executar sense declaració d’impacte ambiental (DIA), segons denuncia el portaveu de l’associació de veïns i veïnes del barri de Natzaret, Julio Moltó.

El dirigent veïnal recorda que l’any passat, l’exalcalde socialista que va signar el conveni, Ricard Pérez Casado, va reconéixer que va ser un error autoritzar aqueixa ampliació sobre la platja del barri mariner. “La sensibilitat mediambiental la teníem, però no en els termes que estem veient a l’altura del segle xxi. Cada vegada que fem una cosa, pensem en quines repercussions, quina sostenibilitat tindrà i quins retorns tindrà per a la col·lectivitat. I en aqueix sentit hi ha una espina clavada que és l’accés sud i el desnonament real d’un barri que era Natzaret”, va afirmar Pérez Casado.

Per aquest motiu, Moltó exigeix “que no es repetisquen errors ampliant innecessàriament el port també pel nord, amb una DIA desfasada (de l’any 2007 sobre un projecte diferent de l’actual), amb ampliacions de carreteres i amb un túnel submarí amb inversions públiques que pagarem molt cares. Són respostes suïcides davant els nous reptes de l’emergència climàtica i les pandèmies globals com la COVID-19”.

El dirigent veïnal ha denunciat l’incompliment de les mesures a què el port es va comprometre per a pal·liar els efectes de l’ampliació sud, “com la solució hidràulica per a evitar la contaminació del final del llit històric del Túria, o les zones verdes que van quedar en precari o sense executar”.

Moltó recorda que “l’associació veïnal de Natzaret va protestar llavors quasi en solitari i va proposar l’alternativa de créixer al port de Sagunt, a 18 milles nàutiques de València, aprofitant els terrenys buits de la IV Planta Siderúrgica”.

Per aquest motiu, en el 34 aniversari d’aquella ampliació, l’entitat veïnal exigeix “pagar el deute ecològic, reparant el mal causat en platges, el riu, l’horta de la Punta i la mala qualitat de l’aire que respira el veïnat”.

Quant a l’actual projecte de l’ampliació nord i la resta de les actuacions paral·leles, com ara l’accés nord, demanen que es reorienten aquestes inversions públiques (al voltant de 1.000 milions d’euros entre l’ampliació i el túnel) per al bé comú.

Per exemple, asseguren que amb aquesta inversió es podria “millorar la sanitat i l’educació pública, els serveis socials, recuperar l’horta per seguretat alimentària, fer costat al comerç de barri o unir la línia 10 de Metrovalència des de Natzaret al Grau-el Canyamelar, a més d’enterrar les vies de la Serradora”.