Oltra, al banc dels acusats per orde de “la Superioritat”: claus d’una acusació sense indicis que desgasta l’esquerra

Mónica Oltra deté la condició de processada, pròpia de la fase intermèdia anterior a l’obertura del judici oral. Per tant, una vegada dictada la interlocutòria de l’instructor que desestima els recursos de diverses defenses, l’ex-vicepresidenta valenciana queda vora la banqueta. Oltra s’enfronta al judici oral sense que el magistrat Vicente Ríos ni el fiscal Jaime Cussac vegen indicis sòlids d’un presumpte encobriment per part de la dirigent de Compromís dels abusos a una menor tutelada pels quals el seu exmarit va ser condemnat en sentència ferma.

Una falta d’indicis que reforça l’estratègia de defensa de Mónica Oltra i de la resta dels processats i que apuntala la tesi de Compromís, segons la qual, el procediment judicial encaixa en un pretés cas de lawfare (la utilització de la justícia per a arremetre contra oponents polítics). Un terme que, al caliu de diverses causes judicials, especialment la relativa a Begoña Gómez, dona del president Pedro Sánchez, s’ha popularitzat en els argumentaris de l’esquerra espanyola.

L’instructor va arxivar provisionalment la causa el 2 d’abril passat per “no haver-se justificat la perpetració de cap delicte” per part dels investigats. No obstant això, la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat conservador Pedro Castellano, va revocar l’arxivament i va obligar el jutge a finalitzar la instrucció, cosa que el magistrat va dictar en una interlocutòria en què remarcava que era “per imperatiu legal”.

El fiscal, en el seu informe sobre les al·legacions de les parts, reconeix que es tracta d’una situació “relativament inusual” i descarrega la responsabilitat en la secció quarta de l’Audiència de València i en la seua decisió de revocar “sense més ni més” el sobreseïment del jutge instructor. El representant del ministeri públic recorda que la decisió de sobreseure la causa va “ser rebutjada per la Superioritat”, en referència –amb una majúscula oficialista– a la secció quarta.

L’informe del fiscal entén que la decisió de l’Audiència de València al·ludeix exclusivament a fets pels quals ningú figura en qualitat d’investigat: la conducció de la menor tutelada –emmanillada per part de la Policia autonòmica, malgrat la seua condició de víctima– al judici a l’exmarit d’Oltra, en què va ser condemnat per abús sexual. Es tracta d’un “episodi pel qual ningú va arribar a adquirir la condició processal d’investigat”, recorda.

D’altra banda, el representant del ministeri públic també deixa caure altres claus que apunten a un judici amb escassa càrrega acusatòria. Així doncs, l’escrit del fiscal al·ludeix a l’“assumpció, tàcita, però inequívoca”, per part de l’Audiència de València del relat fàctic del minuciós acte d’arxivament, en què l’instructor concloïa de pla la falta d’indicis.

El fiscal, en definitiva, rebutja els recursos de les defenses, que demanaven un segon sobreseïment, per tractar-se d’un “impossible judicial”. És a dir, d’un atzucac per a l’instructor que, malgrat no veure indicis de delicte, està obligat per la “Superioritat” a continuar avant. “No pot sinó acollir-se tal raonament”, contesta el jutge instructor en la interlocutòria dictada dijous.

Una causa amb conseqüències polítiques

Els peculiars vaivens de la causa tenen un ressò notable en el si de l’esquerra valenciana. Oltra va dimitir com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat de la Generalitat Valenciana el 21 de juny de 2022, després de la seua imputació per part de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

En perdre la condició d’aforada, la causa va tornar a les mans del titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València. El Pacte del Botànic va viure el seu últim any al capdavant de l’executiu autonòmic sense una de les seues figures més rellevants. A més, amb la dimissió de Mónica Oltra, Compromís va quedar escapçat davant unes eleccions que van guanyar el popular Carlos Mazón i els seus socis de Vox.

El sobreseïment provisional de la causa, fa quasi sis mesos, va obrir breument la porta a un possible retorn d’Oltra a la primera línia política.

La dirigent de Compromís es va deixar veure en aquelles dates més sovint en actes públics, en un context en què afiliats, simpatitzants i quadres celebraven l’anhelada resurrecció política de la que va ser líder indiscutible de la coalició des dels inicis.

Després de la polèmica decisió de la secció quarta de l’Audiència de València, Mónica Oltra va tornar a una nova fase d’hibernació del seu perfil públic per a centrar-se en l’exercici de l’advocacia. Oltra coneix els temps, més aviat lents, de la justícia espanyola.