Un pakistanés que vivia en un pis d’immigrants: la intrahistòria de la foto del difunt que va anar a portada

En plena pandèmia de coronavirus un cadàver va saltar a la primera pàgina d’un periòdic. I no era un mort per la Covid-19, segons els seus coneguts, que expliquen que estava malalt del cor. Es tractava d’Asghar, un pakistanés de 44 o 45 anys, sense família a Espanya, que vivia a València en un pis compartit amb altres immigrants i havia mort d’una insuficiència coronària. La portada d’El Mundo va alçar dimecres una polèmica notable sobre l’ús d’una fotografia d’aquesta mena.

“Això no és un reportatge polític, no té res a veure, és un reportatge que pretén plasmar amb la visió en primera persona d’una doctora del SAMU el seu dia a dia en un context de coronavirus, i en aquest sentit em sembla que el resultat és impecable; la foto reflecteix una part de la seua realitat diària”, defensa l’autor de la instantània, Alberto Di Lolli.

En la fotografia apareix el cadàver sobre un matalaf al costat d’una metgessa i una infermera del SAMU que certifiquen la mort. L’home havia acudit un dia abans a l’hospital per problemes del cor, segons han informat fonts pròximes. Del centre hospitalari el van enviar a casa.

La imatge ha causat un gran enrenou i ha obert debat en mitjans de comunicació i xarxes socials sobre la conveniència de la publicació.

Di Lolli argumenta: “Vam plantejar un reportatge sobre una jornada amb el SAMU, acompanyant un dels equips en una jornada de treball, i vam obtindre el permís de la Conselleria de Sanitat condicionat a no revelar la identitat dels pacients, per aquest motiu es pixela la cara del difunt. En cada casa que entràvem, per protocol de seguretat, la doctora entrava la primera, feia una revisió mèdica i, si es donaven les condicions de seguretat, autoritzava que entrara la resta de l’equip SAMU i, en aquest cas, jo com a fotògraf. En totes, a més, vaig demanar permís als residents o familiars per a traure les fotos i, en aquest cas, atés que tant la doctora com els companys de pis m’hi van donar el vistiplau, vaig fer la foto”.

El fotògraf afig: “Es reflecteix, a més, una cosa en què la doctora va fer molt de recalcament i és que molta gent mor sola a casa amb símptomes de coronavirus i no se’ls fan proves. La doctora va posar en l’informe sospitós de Covid-19 perquè va morir per insuficiència respiratòria, per un tema també de prevenció per als serveis funeraris”.

Di Lolli entén perfectament que s’haja creat polèmica i, fins i tot, debat, però insisteix que només ha documentat el que ha vist sense cap mena de manipulació: “En la guàrdia anterior es van trobar cinc persones mortes en una casa, podrà agradar més o menys, però és la realitat”.

L’assumpte, no obstant això, no és tan evident. Hauria permés alguna família fotografiar el cadàver? S’hauria pogut fer la foto si no fora el mort una persona sense família? Quin dret tenien els altres ocupants de la casa o la mateixa doctora del SAMU a permetre-ho? I, ja en el terreny de l’ètica periodística, és cert que no són estranyes les imatges de morts en llocs llunyans on hi ha guerres o catàstrofes humanitàries, però aquesta circumstància era semblant?

Per exemple, Francesc Vilallonga, doctor en comunicació i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, de Barcelona, s’ha mostrat molt crític a través del seu perfil de Twitter.

Diu Vilallonga: “La portada de hui d’El Mundo és indecent, èticament reprovable i sobretot no aporta absolutament res des d’un punt informatiu. Posar imatges explícites de morts per coronavirus no és periodisme. És sensacionalisme morbós del més baix nivell. Fàstic”.

De la seua banda, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV), considera que “sent conscients que les persones immigrants són una de les parts de la societat que més estan afectades per aquesta crisi sanitària, la foto de la portada d’El Mundo és innecessària, perquè no tracta d’explicar aquesta vulnerabilitat, sinó que la foto és usada per a altres finalitats que no tenen res a veure amb la situació de vulnerabilitat de les persones migrants i refugiades”

L’entitat recorda que ha sol·licitat al Govern la regularització urgent de les persones immigrants en situació irregular administrativa, reforçar i protegir el sistema de salut i que la pandèmia no siga una excusa per a deixar a la deriva persones que busquen un país mes segur.

Guillermo López, doctor en comunicació audiovisual i professor titular de periodisme a la Universitat de València, assegura que la portada “és una barbaritat que es publica per cridar l’atenció i amb una intencionalitat política”.

“La foto no té gens d’interés periodístic. És un intent de mostrar el desvaliment de l’home, la cruesa del virus, però amb una intencionalitat secundària per a acontentar un públic determinat que vol veure morts com a argument per a desgastar el Govern”, assegura. Per a aquest expert en comunicació, la portada “vulnera la intimitat del difunt”. “Que siga un immigrant també demostra que és l’únic col·lectiu a què han pogut accedir”, afig.

De la seua banda, a Andrés Boix, professor de dret de la informació de la Universitat de València, la publicació de la portada no li suggereix cap problema. “Un cadàver no té dret a la intimitat. Jurídicament no hi ha problema”.

A més, planteja, “el periodisme ha de mostrar el que passa i una societat adulta mereix saber la realitat”. “Tampoc crec que siga denigrant per a la informació. És diferent la portada amb la imatge d’Aylan ? Sempre soc partidari que els mitjans siguen els que decidisquen fins on es pot arribar”, conclou.

Una altra cosa, i no menor, és la intencionalitat mediàtica, o “editorial”, de la primera pàgina, en la qual la fotografia del cadàver d’Asghbar apareix sota un titular a quatre columnes en què es llig: “La crisi s’acarnissarà amb Espanya per la gestió del coronavirus”.