El perfum de la mortalitat vaticana

Arribar a la plaça de Sant Pere sense xafar la pseudoavinguda de la via della Conzilliazione té alguns avantatges: hom contempla de prop la vella muralla medieval i assaboreix la intuïció de la proximitat d’un lloc enorme, però sense la verificació del sentit antiintuïtiu de la vista. 

Xafeu les llambordes del carrer Borgo Vittorio, concentreu l’atenció en la irregularitat del paviment contra la sensual planta dels peus. No perdoneu les molèsties. Cregueu en la vostra rancúnia. Passeu el pòrtic de la basílica de Sant Pere i amuntegueu-vos al voltant del vidre protector de la Pietat de Miquel Àngel. Mireu l’expressió decebuda de Maria, la decepció de la Pietà. Diluïu el seu silenci de marbre amb la corrosió materna per haver deixat que el seu fill predicara l’amor a tot proïsme i que el crucificaren. L’amor al proïsme com a u mateix. Si el fill no es volia a si mateix, si ni tan sols vetlava per la seua supervivència, com anava a voler la vida dels altres? 

Si u no es vol a si mateix, no valorarà a qui no el menyspree. El nihilista se sent a casa quan el menystenen. Com el turista menystingut pel migdia estiuenc després d’una hora de cua sense ombra per a entrar a la basílica. 

Gaudiu del menyspreu, però no perdoneu les molèsties. El turista contemporani no hauria de perdonar res per a poder parar de viatjar en massa. Ja n'hi ha prou! Però no pararà, perquè el lloc umbilical de la plaça de Sant Pere ens manté en el líquid amniòtic del ventre en què van créixer els nostres egos propensos al menysteniment. Egos amerats fora d’una columnata de Bernini que ja no protegeix del sol del migdia. Qui ens podrà protegir? Qui?

Filippo Sorcinelli.

Filippo Sorcinelli sí ens protegirà. Com? Amb perfums estupends que oloren a encens i mirra; amb fragàncies d'església vaticana, fresca i neta entre la immundícia d'una Roma sense serveis mínims de neteja; amb l’atracció olfactiva d’una colònia batejada “Tu es Petrus” que redueix l'impacte de les aixelles que els turistes airegen per a aconseguir el selfie impossible de San Pietro. El selfie axil•lar no proporciona tanta estima al “self” com ho fa una fragància personal: principium individuationis materia sub quantitate perfumata est.

Filippo Sorcinelli a més dissenya casulles elegantíssimes, mereixedores d’una parada en la botiga d’indumentària religiosa contigua a la perfumeria. Els parracs desfets pel sol no protegeixen d’una crucifixió exposada als  raigs ultravioleta, l’uniforme d'estiu del turista de Ryanair+Airbnb tampoc.

Les botigues de Filippo Sorcinelli al carrer Borgo Vittorio ameren olor a santedat, a la vertadera santedat de qui se salva i olora bé. ¿I també vist bé? Ens ha contat el botiguer que Filippo Sorcinelli dissenyà el perfum quotidià de Benet XVI, però que Francisco no es perfuma. Un perfum d’(im)mortalitat.