El poeta del poble valencià entra en la Caja de las Letras del Cervantes

El llegat i els records del prolífic poeta valencià Vicent Andrés Estellés ja descansen en el número 1508 de la Caja de las Letras de l’Instituto Cervantes de Madrid que, amb motiu del centenari del seu naixement, que se celebra aquest 4 de setembre mateix, ha decidit homenatjar l’escriptor. El director del centre, Luís García Montero, ha qualificat l’autor de Burjassot de “mestre per a tots els poetes”.

A més de García Montero, l’acte ha comptat amb la presència de la filla del poeta Carmina Andrés; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí Grau; la directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, María José Gálvez, així com de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó o la comissària de l’Any Estellés, Àngels Gregori, entre altres autoritats.

La filla del poeta, visiblement emocionada, ha triat expressar-se en la seua llengua, el valencià, per a parlar de son pare, a qui ha definit com “un poeta de poble” i “irrepetible”. Entre els objectes triats per a romandre en la caixa, que s’obrirà d’ací a 40 anys, hi ha records de família, d’amics i d’algunes institucions i col·lectius que han celebrat el centenari del poeta, especialment l’associació Cent d’Estellés.

Entre aquests, una memòria USB amb 60 carpetes amb informació “molt diversa”; dos llibres de l’autor en les seues primeres edicions; una còpia d’un manuscrit i els llibres Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble, de Pau Alabajos, i Un ram convuls de síl·labes de vidre, de Josep Lozano i Salvador Vendrell.

Tal com ha indicat Carmina Andrés, la caixa està previst que s’òbriga d’ací a 50 anys, el 4 de setembre de 2074. “Som conscients que alguns no estarem, però els més joves podran constatar la participació coral d’una part important del poble valencià en la celebració d’aquest centenari, que s’ha sentit interpel·lat i ha teixit un mural d’acord amb el Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés”, ha afirmat en referència a l’obra de son pare.

També ho ha aprofitat per a agrair la col·laboració per part de tota la societat, d’institucions estatals i també d’autonòmiques i municipals, així com d’associacions i centres educatius que han participat en “totes les activitats proposades per a la celebració del centenari”. L’acte s’ha clausurat amb la interpretació en tabal i dolçaina de La muixeranga.

Autor prolífic i incombustible"

García Montero ha definit Estellés com un “autor prolífic i incombustible” i “un mestre per a tots els poetes” que va ser “ferm testimoniatge del seu temps i que, a través de la monumental obra Mural del País Valencià, va cartografiar poble per poble la toponímia d’un país, l’essència de la seua gent i l’emoció del seu paisatge”.

“No és només una de les veus poètiques més importants del segle XX del nostre país sinó que és un temps i un agent, una manera concreta de mirar, de respirar i de caminar, un mode ètic que mereix ser recordat”, ha ressenyat.

En aquest sentit, ha assenyalat que la veu del poeta, “amplificadora de la dignitat civil”, també “ha acompanyat generacions de lectors que s’han reflectit i reconegut a través dels seus versos en un exercici modèlic en la seua actitud cívica, amb un estil únic de mesura humana i d’ambició universal”.

El també escriptor ha recordat que Estellés, que “es va acostar inicialment a la poesia com una necessitat, amb el temps va fer del vers una responsabilitat, la tasca ferma d’assumir la veu del poble”.

“En els moments més foscos de la postguerra i del franquisme, va optar per la poesia, no sols com una forma de salvació per a comprendre’s dins de la seua època, sinó també com l’opció més bella per a fugir de l’hostilitat, la por i les prohibicions que li va tocar viure, i ho va fer a través d’un ús col·loquial de la llengua elevant per primera vegada el llenguatge popular valencià a la categoria de llengua literària de manera ferma i creïble”.

Entre els seus treballs, ha fet menció a Llibre de meravelles, “una de les obres més altes de la poesia catalana del segle XX i un dels cants més ferms de la lírica del nostre país en què el poeta desplega en una València de postguerra una commovedora cartografia emocional, una crònica afectiva d’un temps en què, malgrat totes les derrotes, l’amor sempre espera, encara que a vegades de manera amagada”.

“Esperança i perseverança: la seua autèntica subversió política"

“Cantant sempre des de l’esperança i la perseverança, perquè aquesta va ser l’autèntica subversió política d’Estellés, la necessitat de celebrar la vida en una de les etapes més fosques del nostre país i el domini de l’alegria per damunt de totes les coses”, ha indicat el director de l’Instituto Cervantes.

D’altra banda, el secretari d’Estat de Cultura ha destacat la “qualitat literària indiscutible” d’Estellés i “la humilitat que l’ha fet un poeta només reconegut per la crítica, per l’acadèmia, pels intel·lectuals, pels poetes, pels seus coetanis, pels historiadors de la cultura, sinó sobretot ha sigut una persona reconeguda pels seus conciutadans, pel poble i per la gent senzilla”.

Així mateix, ha considerat “simbòlica” la presència d’expresident de la Generalitat Valenciana en l’acte i ha titlat d’ “incomprensible” que les Corts Valencianes “negaren un homenatge com el que el col·lectiu Cent d’Estellés volia impulsar a la Comunitat Valenciana”.

“Era incomprensible i ens va fer mal, no sols als valencians, també a tots els catalans i a tots els que compartim llengua i sentiments compartits”, ha postil·lat, en referència al rebuig del PP i Vox en la cambra autonòmica a aprovar la proposta de Compromís de declarar el 2024 Any Estellés.

“Ens va sorprendre tantíssim que a algú amb aquest llegat, amb un compromís cívic i, en particular, amb un compromís en defensa del valencià i de la llengua, se li negara aquest homenatge (...) que no podíem fer una altra cosa des del Ministeri de Cultura que reaccionar, actuar i posar-nos a la seua disposició”, ha detallat.

En aquest sentit, ha apuntat que era un “imperatiu ètic i polític estar al costat de tots els que, en ple segle XXI, en un país en democràcia, han hagut de veure com algunes institucions representatives del seu territori negaven el suport a aquesta causa”.

Igualment, la directora general del Llibre, María José Gàlvez, ha assenyalat que, amb aquesta acció, es permet “preservar la memòria dels nostres creadors i creadores que fan al capdavall que la consciència col·lectiva que tenim siga la que és” i ha assegurat que fer-ho “obrint-se a la pluralitat, als diferents territoris i a les diferents llengües d’un país, és un exercici de democràcia que emociona”.

Des de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació asseguren que no han rebut cap invitació per a assistir a l’acte i expliquen que des de la integració de les competències de Cultura en Educació el mes de juliol passat –en eixir Vox del Govern– han acudit “amb normalitat” a tots els actes i homenatges organitzats amb motiu de l’Any Estellés a què s’ha convidat aquest departament.

Com a exemple, esmenten la pròxima assistència el 12 de setembre al lliurament dels Premis Literaris Vicent Andrés Estellés organitzats per l’Ajuntament de Burjassot, al qual han sigut convidats i a què anirà el director general per delegació del conseller. Així mateix, assenyalen que està prevista la celebració d’un concert homenatge al poeta que tindrà lloc aquest 2024.