L’extorero Vicente Barrera s’estrena com a vicepresident valencià amb una faula sobre el “menysteniment” a la tauromàquia

Després que dimecres prengueren possessió del càrrec els nous consellers de PP i Vox del Govern valencià de Carlos Mazón, un executiu que recupera vells noms del zaplanisme i que consagra l’entrada de l’extrema dreta en la Generalitat Valenciana, dijous ha sigut el torn del traspàs de carteres. I el primer a fer-ho ha sigut el nou vicepresident primer i conseller de Cultura, l’exmatador de bous Vicente Barrera.

L’extorero ha ‘estrenat’ el càrrec reivindicant-se com una figura procedent del “món de la cultura” i “l’art” i lamentant que la tauromàquia, la disciplina que ell ha practicat, haja sigut en aquests últims anys “menystinguda i silenciada” fins a convertir-se en “la Ventafocs de la cultura”, al mateix temps que assegurava que han sigut “perseguits i maltractats per la mateixa Administració”, en referència als governs del Botànic i a l’executiu de coalició de PSOE i Unides Podem.

La veritat és que el món dels bous no està, ni ho ha estat mai, marginat a la Comunitat Valenciana. En el territori valencià hi ha una plaça de bous de primera categoria, la de València, amb una capacitat de 12.000 espectadors i que acull les fires de Juliol i Falles com a principals cites taurines; dues de segona, Castelló i Alacant, amb les fires de la Magdalena i de les Fogueres de Sant Joan; i 15 de tercera en altres tants municipis. El 2022 es van fer en les arenes valencianes un total de 55 festejos taurins, dels quals 25 van ser corregudes pròpiament dites (la resta van ser corregudes de jònecs, piques, festivals, festejos mixtos...). El 2019, l’any previ a la pandèmia de la Covid, es van fer 23 corregudes de bous i 44 festejos taurins en total, segons les dades del Ministeri de Cultura.

Però no és el bou de lídia el que més presència té a la Comunitat Valenciana, on es van celebrar l’any passat 8.757 festejos taurins, el 45% de tots els esdeveniments d’aquestes característiques que se celebren de llarg a llarg de tot el territori espanyol, tal com recull Anoet (Associació Nacional d’Organitzadors d’Espectacles Taurins) en el seu informe del 2022.

Els bous amb el Botànic

El principal clos valencià, la Plaça de Bous de València, gestionada per la Diputació, va adjudicar en 2021 –encara amb el PSPV i Compromís en el govern de la institució provincial– el contracte d’explotació del recinte que mantenia els mateixos festejos taurins que va establir el Partit Popular en l’adjudicació anterior, que es va produir el 2015. La Diputació de València disposa de la seua pròpia escola de tauromàquia i d’un museu taurí. Encara més, el Botànic va recuperar el 2018 els premis taurins ‘Va de Bous’ instaurats pel popular Alberto Fabra el 2014 en plena guerra pels senyals d’identitat, uns guardons que pretenien “protegir i emparar sense complexos” la ‘festa’ davant l’atac de l’esquerra.

Tampoc han caigut de manera destacada durant els huit anys de governs de progrés els festejos de bous al carrer. El nombre de municipis que celebren aquesta mena d’espectacles va ser l’any passat de 259, deu localitats menys que el 2019, l’any previ a la crisi sanitària del coronavirus, però tan sols set menys que el 2010 i 31 menys que el 2008, l’any amb més pobles i ciutats amb bous al carrer de tota la sèrie històrica.

El 2022 es van celebrar en el territori valencià més de 8.700 festejos de bous al carrer, xifres sensiblement superiors a les que es registraven amb el Partit Popular al capdavant de la Generalitat –el màxim es va produir el 2015 amb 8.242–, i lleugerament per davall dels 9.512 que es van fer el 2017. Aquest any, el passat, es va registrar un macabre rècord: el 2022 va ser l’any amb més víctimes mortals causades pels bous al carrer des que es tenen estadístiques, nou –des del 2005 han mort en aquesta mena de festejos 55 persones a la Comunitat Valenciana–, mentre que 984 ‘espectadors’ van resultar ferits de diversa consideració l’exercici passat.

Reconeixements del Govern central

“Com sabeu, vinc del món de la cultura i l’art, però la meua activitat ha sigut silenciada i menystinguda i fins i tot perseguida per l’Administració que tenia l’obligació de defensar-la”, ha dit Barrera. La veritat és que cada any el Ministeri de Cultura atorga el Premi Nacional de Tauromàquia. Des del 2018, en els dos mandats de Pedro Sánchez al capdavant del Govern, han sigut guardonats els matadors Juan José Padilla i Morante de la Puebla, així com el Fòrum de Promoció, Defensa i Debat de les Corregudes de Jònecs, la Fundació del Bou de Lídia i la Casa de Misericòrdia de Pamplona, totes institucions taurines de referència.

A més, el Govern d’Espanya, també durant els mandats de l’esquerra, lliura anualment les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts i és freqüent que recaiga en alguna distinció en el món de la tauromàquia. En l’últim lliurament, el desembre del 2022, va ser guardonada la ramaderia Miura. El 2019 va ser la Maestra Nati, sastressa de toreros; el 2020 la Reial Mestrança de Sevilla, que gestiona la famosa plaça de bous.

No obstant això, en el conjunt d’Espanya l’interés per les corregudes de bous cau, malgrat el respirador artificial que suposen els diners públics i el reconeixement institucional que reben aquestes activitats. El 2014-2015 van anar als bous quasi 3,7 milions de persones; el 2018-2019 en van ser 3,1 milions i el 2021-2022, una vegada conclòs l’estat d’alarma per la pandèmia de coronavirus el maig del 2021, hi van anar 776.000 els espectadors, segons l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals més recent. És a dir, des del 2014 uns 2,9 milions de persones han abandonat les places de bous.

En una altra mena d’espectacles taurins a escala nacional (correbous, retallades, etc.) les xifres no són millors. Dels 2,2 milions d’assistents el 2014-2015, passant als 1,8 milions entre rl 2018 i 2019, i desplomar-se fins als 436.000 el 2021-2022, una caiguda acumulada des del 2014 d’1,7 milions d’espectadors.

Ja entre la temporada 2014-2015 i la 2018-2019 (dates en què també es va publicar l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals del Ministeri de Cultura) s’observava un daltabaix del 15%, amb una baixada en l’assistència a espectacles taurins llavors de 554.000 persones.