El ball de xifres del PSPV sobre el congrés organitzat per Crespo Gomar
El 2008 va ser un bon any per a Crespo Gomar. L’empresa, una agència de publicitat amb seu a Gandia, el president de la qual era fill del tinent alcalde d’aquest Ajuntament, el socialista Antoni Gomar, va veure que els seus comptes es van engreixar aquell any amb l’ajuda d’un procés intern del PSPV i uns quants ministeris. L’agència va col·laborar amb els socialistes valencians en uns quants congressos el 2007 i el 2008 i hui, encara desapareguda, està en el focus d’una investigació, judicial i política, sobre els comptes d’aquest partit.
Els dirigents del PSPV fa unes quantes setmanes, des que es va publicar que un jutjat els va investigar durant un any, estan bastant nerviosos i admeten que desconeixen els fets que se’ls imputen. Aquest divendres s’ha publicat la interlocutòria que decreta l’arxivament de la causa pel que fa al partit judicial de València i, com han admés en roda de premsa, estan més tranquils.
Durant les setmanes d’histèria col·lectiva, els dirigents a qui esguiten les notícies han donat amb comptagotes informació sobre els actes en el punt de mira. Dades que han anat variant segons qui i quan es contaren.
La responsable de Justícia del PSPV, integrant de la comissió interna que investiga el cas, va explicar divendres que havien trobat unes quantes factures a Crespo Gomar el 2007 i el 2008 que en total sumaven gairebé 400.000 euros. Ana Barceló va dir que recordava “de memòria” dues factures de Crespo Gomar entre el febrer i l’abril del 2007 per valor d’uns 70.000 euros i unes altres del 2008 per valor de 300.000 euros.
Barceló es va referir a aquestes dades el mateix dia que es va fer pública la interlocutòria de la jutgessa Nieves Molina, responsable de la investigació arxivada al gener d’enguany, en què la titular del jutjat mostra les mateixes factures. El document va ser publicat per la Cadena Ser en el seu primer butlletí informatiu del matí, cap a les 7. A les 11, els socialistes convocaven una roda de premsa per a donar explicacions en què es justificaven amb les mateixes dades que aporta la interlocutòria.
En aquesta última roda de premsa, els socialistes no van aclarir els conceptes o serveis pels quals van pagar aquesta quantitat i les dades no quadren amb les que van aportar al diari Levante, al qual Alfred Boix va esmentar un cost de 180.000 euros pel disseny de la marca i el pla de mitjans en aquest congrés. No deixa de ser curiós pagar aquesta quantitat pel disseny d’un logo i un pla de mitjans per a un acte en clau interna del partit. El 3 d’abril, després d’una reunió a última hora de la vesprada per a decidir crear una comissió interna, el portaveu socialista Manolo Mata va insistir en la mateixa xifra. “Hem esbrinat que el congrés del 2008 va costar 180.000 euros, i no 900.000 ni un milió, com ha dit algú interessadament”, va dir Mata, assumint la xifra que abans havia donat el diputat de la Safor. Mata va assumir la part pel tot, ja que en la xifra de Boix només s’incloïa la imatge corporativa i el pla de mitjans, no el cost global del congrés, que implicaria, entre altres despeses, el lloguer de l’edifici, per exemple. El PSPV no ha explicat encara basant-se en quins conceptes va facturar Crespo Gomar i a què es deuen els 220.000 euros de diferència entre les versions. Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb els responsables d’aportar les dades i no ha obtingut resposta sobre les factures que diuen que han vist.
Les dades de què disposa aquest diari per altres fonts indiquen que els actes celebrats al Palau de Congressos van costar gairebé 800.000 i que l’empresa Crespo Gomar es va emportar una bona part del pastís. El conclave es va desenvolupar sota el comandament de la gestora que presidia Joan Lerma, amb Leire Pajín com a número dos i en el qual Alfred Boix, llavors regidor a Gandia i secretari d’Organització de la gestora, va tenir un paper actiu. El diputat, hui en el cercle de màxima confiança de Ximo Puig, va ser l’organitzador de l’esdeveniment amb què l’empresa esmentada va augmentar la seua facturació considerablement.
La gestora es va organitzar des de Ferraz, en un intent de la direcció nacional per pilotar el procés de transició després de la dimissió de Joan Ignasi Pla, fins llavors secretari general, que es va quedar sense suports en el partit quan es va publicar que una constructora li havia regalat la reforma de la cuina. El congrés del 2008 va enfrontar Jorge Alarte amb l’actual cap del Consell i del partit, Ximo Puig. Un any abans, a l’octubre del 2007, pocs dies després de la marxa de Pla, els socialistes van organitzar un altre acte al Palau de Congressos en què la llavors vicepresidenta del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, va anunciar que encapçalaria la llista per València per a les eleccions del 2008. Alarte va guanyar per a penes 20 vots en un episodi tens fins al final, sense tendències clares quant als suports, en el conclave que es va qualificar com el de la fractura, on va quedar palés que hi havia dos grans corrents en el PSPV amb maneres molt diferents d’actuar.
