“Uns altres s’han estimat més fer sopes de sigles en compte d’una gran alternativa al PP”

Ricardo Sixto (Burjassot, 1967) és el cap de llista d’Unitat Popular-Esquerra Unida per València (amb Alberto Garzón com a candidat a la presidència del Govern). És llicenciat en Geografia i Història i militant d’EUPV des que es va fundar, el 1986. Ha estat regidor a l’Ajuntament de Burjassot entre el 1991 i el 2003, diputat provincial entre el 1999 i el 2003, i diputat en el Congrés entre el 2011 i el 2015.

Abans que res, com va la precampanya?

Amb moltes ganes. Som davant d’una campanya molt important, que il·lusiona i motiva, amb una gran part de l’electorat –al voltant del 20-22 per cent– que encara no té decidit el vot. Aspirem a fer una bona campanya i a consolidar la nostra posició.

Qui és Ricardo Sixto?

Sóc una persona a la qual, en un moment determinat –fa quatre anys–, li van plantejar anar com a diputat a Madrid i que ho va assumir en una tessitura una miqueta més favorable que l’actual; ara, les mateixes persones que llavors m’hi van impulsar m’han tornat a impulsar a assumir aquesta responsabilitat. Em vaig presentar a unes primàries, a què es podia presentar qualsevol persona i en què podia votar qui volguera, i se’m va elegir a la província de València per a defensar unes propostes clares de l’esquerra, en què, a més, ha participat molta gent pel que fa a l’elaboració programàtica.

I Unitat Popular...

Unitat Popular ha estat la voluntat i la faena de molta gent de confluir, de fer un gran acord sense límits ni línies roges i que lamentablement no ha estat possible fer tan gran com es volia. Tot plegat, dins de la voluntat de molta gent que ens demanava pel carrer que ens unírem. Nosaltres hem treballat per fer aquesta unió, per construir-la, i Esquerra Unida ha volgut participar en aquests espais de treball comuns i hi ha confluït amb gent, amb organitzacions i amb molts que ja hi eren dins.

Ens hauria agradat que això haguera estat una part més d’una cosa molt més gran. Lamentablement altres forces polítiques no han volgut fer aquest gran acord i s’han estimat més fer sopes de sigles en compte de constituir una gran alternativa al PP a escala estatal. Una candidatura amb Alberto Garzón hauria estat molt potent.

Vosté era partidari d’aquesta confluència amb Compromís i Podem, però no ha pogut ser...

Ha estat tot molt complicat. Primer de tot, es va començar molt tard i, al final, la sensació que ha quedat és que hem estat utilitzats per a evitar la ruptura de Compromís, amb un Bloc en què la militància havia dit que no volia un pacte amb Podem i amb un acord tancat per l’altra part. No hi ha hagut voluntat real d’arribar a un acord i se’ns ha estat marejant, perquè en cap moment no hi ha hagut res concret damunt la taula.

Va ser determinant el lloc en la llista?

No, això ha estat una trafica. La primera vegada que es negocia no es parla gens de llocs. Llavors es filtra un document a la premsa i nosaltres no en sabem res, ningú no ens diu res. Després ens ofereixen un lloc, després per WhatsApp un altre i, posteriorment, Montiel ofereix un lloc que és de Compromís. Però quina falta de serietat! Si dirigeixen la Generalitat d’aquesta manera, sí que la farem bona! Per descomptat, jo no he viscut res de semblant d’ençà que vam negociar el primer Compromís.

Han trobat a faltar generositat pel que fa a Compromís o Podem?

No és qüestió de generositat. Nosaltres no marquem línies roges en els acords i a Alberto Garzón, fins i tot, se l’ha humiliat. Ha estat més una qüestió d’intel·ligència per a fer ajuntar moltes coses a fi de fer-ne una de molt gran. Lamentablement s’ha donat més valor a altres coses. En compte de tractar de construir una coalició que fóra la número u davant del Partit Popular, alguns continuen barallant-se pel quart lloc.

S’ha perdut una oportunitat històrica?

S’ha perdut una oportunitat, però d’oportunitats se’n poden presentar més, perquè qui sap què durarà aquesta legislatura. La pluralitat va molt bé i és bona, però ja veurem quina majoria parlamentària eixirà, perquè es pot donar una situació complicada per a formar govern. Un any de legislatura està garantit, però, per a aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2017, es pot produir una situació complicada i potser qui governarà li pegarà per convocar eleccions.

Què es juga Espanya el 20 de desembre?

Ens juguem les pròximes generacions. Durant els últims quatre anys s’han dut a terme unes mesures que no han servit per a traure de la crisi la majoria de la població, per més que s’encaboten a dir que la situació ha millorat. Hi ha més desocupació que en l’època en què Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa. Això significa que les receptes que s’hi han utilitzat fins ara no funcionen; per tant, cal canviar les polítiques.

Després del 20 de desembre tindrem un Congrés molt més plural que el que hi havia fins ara en què es podran canviar moltes coses o es podran deixar exactament igual. Ens hi juguem canviar les polítiques o encabotar-nos en l’error.

I els valencians?

Ens juguem, a més, que hi haja un govern a Madrid que escolte les necessitats del País Valencià, i tenim una situació molt complicada. Els pressupostos de la Generalitat s’han anat quadrant a martellades durant molt de temps, són irrealitzables, amb un infrafinançament molt gros i un gran dèficit d’inversions en aquests últims anys.

Esquerra Unida i Izquierda Unida també se la juguen?

Nosaltres estem convençuts que tindrem grup parlamentari propi en el Congrés i que renovarem la representació per la província de València. Hem estat el grup parlamentari que més iniciatives ha presentat i jo he estat el diputat valencià que ha presentat també més iniciatives. Les enquestes a hores d’ara són molt complicades, la volatilitat és altíssima i la campanya serà molt important. Ara hem de traslladar aquesta faena a la ciutadania.

Podem els ha fet molt de mal...

Sí, perquè Podem ha arrossegat una part del nostre electorat, que s’ha vist il·lusionat per una cosa nova, un xicot que prové de l’àmbit de l’esquerra. Però la veritat és que l’antipolítica que s’ha vist en l’àmbit de Podem i la quimera amb què s’ha treballat moltes vegades en contra d’IU ens ha fet veure que hi ha coses amagades darrere d’aquesta cara bonica. Quina voluntat hi ha al darrere? Ells ho hauran de dir.

Hi ha hagut veus crítiques dins d’Esquerra Unida. EU està amortitzada?

Sempre cal repensar-ho i revisar-ho tot, i nosaltres fa molt de temps que ens reinventem, com ja vam fer fa quatre anys amb Esquerra Plural. El dia 21 reflexionarem sobre el que haja passat el dia 20 i tirarem avant. I sobre les veus crítiques, com ja han dit, defensen la candidatura i al gener parlarem i continuarem. Ara és el moment de donar suport a Alberto (Garzón).

Quina ha estat la seua experiència durant aquests quatre anys?

Ha estat una experiència interessant en l’àmbit personal, estar al moll de l’os, però en l’àmbit polític ha estat frustrant enfrontar-se a la majoria absoluta del Partit Popular. Nosaltres presentàvem propostes i era com enfrontar-se a un frontó, te les tornaven totes. I el més sorprenent de tot és el poc pes que té el Congrés a l’hora de prendre les decisions, fins i tot les legislatives; no les prenem els legisladors, les pren la Moncloa, les pren l’executiu, les prenen en última instància els alts funcionaris dels ministeris. La gran esperança que tinc és que, en el pròxim Congrés dels Diputats, la cosa reviscole una mica i no hi haja un Govern que impose les lleis des dels ministeris.

Finalment, què garanteix Unitat Popular?

Nosaltres oferim una seguretat a la gent en la defensa de polítiques d’esquerra, en la defensa dels treballadors. Ens hem distingit per haver baixat al carrer, per haver defensat la gent humil, els treballadors i la gent d’esquerres. Som fidels a uns principis, a una posició i ens sembla que allò que va als debats són el bipartidisme i els seus recanvis, i davant d’això nosaltres oferim una altra cosa.

Volem transformar Espanya, per un país nou. Que Espanya siga un país per a les persones. Centrar-nos en les coses que de veritat importen a la gent: la falta de faena, la falta d’habitatge, el fet de no poder pagar el rebut de la llum... I per a fer-ho, nosaltres proposem una sèrie de mesures senzilles i fàcils d’aplicar que no coincideixen amb la resta de les opcions: una renda mínima garantida de 529 euros que pensem que es pot pagar; que l’Estat garantisca la faena a les persones, garantia recollida en la Constitució; repensar el model d’Estat; un estat republicà; reformar la Constitució; no pertànyer a l’OTAN; nacionalitzar sectors estratègics... en definitiva, canviar de veritat el país.