El PP i la ‘llibertat’ educativa: raons per a una vaga general en l’ensenyament públic valencià

Dijous, 23 de maig, quan encara no s’ha complit un any de les passades eleccions autonòmiques i Carlos Mazón a penes és deu mesos president de la Generalitat –en virtut de l’acord de Govern rubricat pel PP i Vox–, el Consell ‘del canvi’ veurà com es produeix la primera gran mobilització ciutadana contra la seua gestió. Es tracta de la vaga general en l’educació pública valenciana no universitària convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic contra les polítiques impulsades pel conseller José Antonio Rovira i contra la llei de ‘llibertat’ educativa del Partit Popular i Vox que actualment es debat en el parlament autonòmic. La convocatòria compta amb el suport dels grups de l’oposició, PSPV i Compromís.

Dilluns passat es va produir una trobada entre les entitats convocants i el titular d’Educació en què va quedar palesa, com va reconéixer Rovira mateix, que les postures de totes dues parts estan “molt allunyades”. Així, mentre des de la Plataforma asseguraven que el conseller no havia fet “cap intent” per resoldre el conflicte, el titular d’Educació no va dubtar a rebutjar les reivindicacions de la coordinadora ciutadana per considerar que es tracta d’una esmena a la totalitat del programa electoral del PP, “que és el que estem desenvolupant”. Rovira va anar més enllà en qualificar de “política” la vaga, perquè s’ha convocat en la prèvia de les eleccions europees del pròxim 9 de juny.

67.000 docents i 543.000 estudiants cridats a la vaga

Oficialment, estan cridats a fer vaga, perquè tenen dret a fer-ne, els alumnes de tercer i quart de l’ESO i els de primer i segon de Batxillerat. En Primària i primer i segon de l’ESO, és decisió de les famílies si els estudiants van a classe o no: “En aquests nivells, la decisió de les famílies també està condicionada per la conciliació; hi haurà famílies que, tot i donar suport a la vaga, no tinguen més remei que portar filles i fills a l’escola”, expliquen des de la plataforma. En total, es tracta d’uns 67.000 docents i 543.000 alumnes.

Per a protestar contra les polítiques del Govern autonòmic del PP i Vox, s’han convocat més d’una desena de mobilitzacions de llarg a llarg del territori valencià que tindran lloc el matí de dijous: Torrevella, a les 11.00 en la plaça de la Constitució; en la plaça d’Espanya d’Alcoi a les 11.00; a aquesta mateixa hora a la porta de l’Ajuntament d’Elx; a les 12.30 al parc 9 d’Octubre de Petrer; a les 11.00 davant de l’Ajuntament de Dénia; a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alacant a aquesta mateixa hora; també a les 11.00 davant de la Direcció Territorial d’Educació de Castelló de la Plana; a les 11.00 davant els ajuntaments d’Alzira i Gandia; a les 10.00 en la plaça Major d’Ontinyent; a les 11.00 hores en el Triangle Llindar del Port de Sagunt; i en el Parterre de la ciutat de València a aquesta mateixa hora.

A la vesprada de dijous hi ha convocades tres grans manifestacions en les tres capitals valencianes: a les 18.00 en les escales del Jordi Joan d’Alacant; a les 19.00 en la plaça de Maria Agustina de Castelló de la Plana; i a les 18.00 en la plaça de Sant Agustí de València.

No a la llei de ‘llibertat educativa’

La Plataforma per l’Ensenyament Públic, que engloba sindicats i entitats ciutadanes com l’Stepv, Escola Valenciana, CCOO, UGT, CGT Ensenyament, Fampa-València i Adep-PV, considera “irrenunciables” les seues reivindicacions al Govern valencià, per la qual cosa ha exigit reiteradament la reversió de totes les polítiques impulsades per la conselleria en pro d’una “educació pública de qualitat sense retrocessos”.

La primera de les exigències de la comunitat educativa és la retirada de l’anomenada llei de ‘llibertat’ educativa que impulsen el Partit Popular i Vox en el parlament autonòmic que, asseguren, té com a objectiu “marginar el valencià en l’ensenyament i la societat”. “La llengua no es toca”, sentenciava sobre aquest tema Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana i membre de la Plataforma. Sobre aquesta iniciativa legislativa, un informe elaborat per experts de la Universitat de València ja advertia que es tracta d’una norma “innecessària, discriminatòria i regressiva” que, “invocant el valor suprem de la llibertat d’elecció lingüística, arracona en la pràctica els valencianoparlants, que no podran fer valdre els seus drets”.

Els convocants també reclamen que la Generalitat es replantege les retallades en el pla Edificant, que “han deixat els ajuntaments i els centres sense el pressupost necessari per a les obres que garantisquen les millores dels espais educatius”. Per aquest motiu, exigeixen l’increment de les partides pressupostàries per a infraestructures educatives, “retallades en el pressupost del 2024”. Així mateix, exigeixen l’ampliació de la xarxa pública de 0 a 3 anys per a “evitar la privatització del primer cicle d’Infantil.

Districte únic “segregador”

Un altre dels punts clau és la demanda que s’elimine el districte únic en l’admissió de l’alumnat, recuperat per al pròxim curs pel departament de Rovira. “És una mesura segregadora que només pretén afavorir el transvasament d’alumnes de la pública a la concertada”, sostenen, i afigen que aquesta iniciativa “no promou la llibertat d’elecció de les famílies, sinó la selecció dels centres concertats de l’alumnat que combregue amb el seu ideari”. “El districte únic fomenta clarament la privatització i la segregació escolar”, sentencien.

De la mateixa manera, demanen la reversió de les retallades a les Escoles Oficials d’Idiomes i de 206 unitats d’Infantil i Primària, “d’acord amb la proposta d’arranjament escolar”: “Aquestes retallades afecten la qualitat i l’atenció educativa de l’alumnat i les condicions laborals dels equips docents”, critiquen. Finalment, reclamen una millora de les condicions laborals del professorat: increments retributius, reducció d’hores lectives per a docents de més de 55 anys, supressió de la burocràcia, augment de les plantilles i una baixada generalitzada de ràtios.

Serveis mínims en els centres

Els serveis mínims establits per la Conselleria d’Educació, tal com assegurava aquesta mateixa setmana Rovira, són “els mateixos que en ocasions anteriors”. És a dir, en tots els centres haurà d’haver-hi una persona responsable membre de l’equip directiu, amb exclusió d’activitats lectives. A més, en els centres d’Infantil i Primària es comptarà amb un mestre per etapa educativa, amb un mínim d’un per cada quatre unitats, i en els centres d’Infantil hauran d’estar presents dos educadors d’educació infantil quan el centre tinga cinc o unitats menys, i tres en el cas de més de cinc unitats.

En els centres específics d’Educació Especial es requerirà la presència de dos educa-daures per cada cinc unitats.

En Secundària, Batxillerat, Formació Professional, ensenyaments d’idiomes i artístics hi haurà un professor o una professora per etapa educativa, amb un mínim d’un per cada deu unitats; mentre que en els centres d’ensenyament amb internat, a més dels serveis establits d’acord amb la tipologia del centre, es prestaran els serveis propis dels dies festius.