Professores en el món científic: “Com a mare treballadora, tens una càrrega mental que els homes no solen tindre”

En el marc del 8M, la Facultat de Química de la Universitat de València, juntament amb l’Assemblea de Representants d’Estudiants (ADR) han organitzat una conferència sobre l’experiència de diferents professores de l’àmbit científic.

Durant la xarrada, les cinc components van explicar la seua trajectòria i les seues diferents vivències com a dones i científiques. Algunes d’elles van manifestar que en el seu camp científic hi ha una bretxa de gènere notable.

Susana Pons, professora en el Grau d’Enginyeria Informàtica, manifesta que en els estudis STEM (acrònim en anglés de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) la presència de dones és reduïda: “En la carrera érem quatre dones. Les meues companyes havien tingut prejudicis familiars, però jo sempre vaig tindre suport. A l’aula no vaig patir cap mena de discriminació. Hui dia, un poc més del 12% són alumnes dones en Enginyeria Informàtica a Espanya”.

Aquesta xifra es detalla en un estudi sobre la trajectòria educativa de xiquetes i dones de la Unitat d’Igualtat del Ministeri d’Educació i Formació Professional.

Margarita Parra, professora del Grau de Química i directora de l’Institut d’Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), assegura que, quan va acabar els estudis universitaris el 1981, prop del 50% eren dones.

Un dels seus projectes més recents s’engloba dins d’una empresa derivada entre la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV) anomenada Optical Sens SL. El propòsit d’aquesta empresa és l’ús de sensors per a detectar drogues de submissió química.

“Aquestes drogues no tenen color ni gust. El problema principal és que es metabolitzen molt ràpidament, cosa que incapacita que es puguen detectar en les anàlisis mèdiques. Des de l’IDM, duem a terme un projecte amb una unitat de Periodisme en què subministrem un kit de prevenció perquè el provaren. El 85% van afirmar que volien aquesta mena de productes. Això ens va impulsar a continuar treballant i hem tret sensors d’altres drogues”, subratlla.

En el seu torn, María Jesús Hernández, membre del Grup d’Investigació en Reologia Aplicada i coordinadora del Grau de Física, declara que durant els seus estudis, en Química o Biologia hi havia una presència alta de dones, però en el cas de Física disminuïa. Segons l’informe anterior, el 26,65% de les dones estudien aquesta branca científica.

La professora també insisteix que “el camí no sempre està definit”: “Sempre vaig dubtar entre Física i Belles Arts, però en l’últim moment em vaig decantar. També volia anar a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC), però vaig decidir quedar-me en la carrera quan vaig conéixer la termodinàmica. Després em vaig adonar que les coses teòriques i la programació no m’agradaven, soc més experimental, i em vaig canviar. Hi ha moltes possibilitats i durant el procés vas temptejant què t’agrada”.

Amb això, Hernández assegura que una vegada et converteixes en mare, la teua vida professional canvia: “He fet estades en altres països, però es van fer més curtes quan van nàixer els meus fills. Volia estar amb ells i dedicar-los temps”.

“Em vaig adonar que la docència em cridava l’atenció. Sentia que compartir el que havies aprés era més satisfactori que la investigació. Solc participar en diferents projectes d’innovació docent, com el Conéixer”, afirma.

La conciliació en el centre del debat

En paraules de Susana Pons, ser mare treballadora implica viure desigualtats que els homes no conceben: “Les mares tenim una càrrega mental que ens manté el cap saturat. Encara que estiguem en el sofà, pensem ja en el sopar. Em compare amb els pares, i no som iguals”.

Amb això, admet que, encara que eduque els seus fills “fora del masclisme”, ells continuen veient que la que s’encarrega de les faenes és ella. “Totes les mares treballadores solem tindre sentiment de culpa quan no arribes a tot”, assenyala.

Seguint aquesta línia, Mercé Gomar, professora de bioquímica i investigadora, confessa que no ha patit cap mena de discriminació en la seua experiència professional, però que, per a ella, la conciliació “no existeix”. “Des de la meua experiència, no arribes a tot. A vegades has de quedar-te nits i caps de setmana per a acabar treballs”, concreta.

Begoña Pineda Merlo, professora del Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina, responsable de la Unitat d’Investigació en càncer ginecològic, sarcomes i altres tumors en la dona (GISAM) i investigadora adscrita al Grup de Biologia del Càncer de l’institut sanitari Incliva, va ser l’encarregada de concloure la xarrada.

“Conciliar la vida professional amb la personal és una mica complicat. Has d’anar adaptant-te per a prendre decisions”, subratlla, i afig que el “reconeixement” és una de les coses que més la satisfà: “La societat et reconeix la teua tasca i ajuda la gent que pateix algun tipus de malaltia”.