Rafael Blasco, assenyalat per les adjudicacions del ‘model Cotino’

Els tribunals van arxivar la investigació sobre els negocis dels imputats en Gürtel Vicente Cotino –nebot de l’expresident de les Corts, Juan Cotino– i Enrique Ortiz en el sector de les residències durant l’etapa del PP. Però les Corts Valencianes no es van quedar arrere. Van crear una comissió d’investigació que intenta aclarir si va haver-hi irregularitats amb l’aplicació de l’anomenat ‘model Cotino’. I si la seua implementació va beneficiar uns empresaris determinats.

Segons informa Europa Press, en les compareixences d’aquest dilluns el gran assenyalat ha estat l’exconseller i presoner per haver desviat a la compra de pisos a València ajudes destinades al Tercer Món, Rafael Blasco, que va impulsar el model sota sospita. “Els criteris de valoració per a l’adjudicació dels contractes de residències els fixen els òrgans de caràcter directiu”, ha expressat l’excap del Servei de Contractació i Assumptes Generals de la Generalitat, María José Cervera.

“El conseller corresponent [en referència a Blasco], que va aprovar un contracte valorat en 500 milions d’euros per a construir 73 residències per a gent gran i dependents amb 9.000 places, era qui subscrivia el plec”, ha apuntat, i ha assegurat: “El plec de condicions va venir donat. Ens va arribar l’acord del Consell”.

Vicente Talens, excap del Servei Jurídic de Benestar Social, ha anat més enllà. Talens ha qualificat l’adjudicació d’aquestes places al Grupo Savia –format per una desena d’empreses amb les implicades en Gürtel Lubasa, Sedesa (del nebot de Juan Cotino) i Enrique Ortiz, presumpte capitost de Brugal– com “la joia de la corona”. I ha criticat les presses perquè es tramitaren les concessions: “Ens van demanar un informe sobre el plec de condicions per al concurs en un dia. I si et demanen que ho faces amb urgència, ho fas ràpidament. Amb això, no veus defectes que, de manera assossegada, sí que veuries”.

Talens també ha sembrat dubtes sobre l’ampliació de places que va aprovar Blasco. “El més normal era fer un contracte amb un terç de les places per a la Generalitat. Però si tenim en compte el volum del contracte, el més normal és que s’ampliaren les places, encara que no un cent per cent. I més en les dates en què va ocórrer: el 2001 tots érem rics, però el 2007 tots començàvem a ser pobres. És rar”, ha explicat.

L’excap del servei jurídic, a més, ha negat que hi haguera “pressions” als funcionaris. Però ha dit que van ser “més sibil·lins, ja que si els responsables de la Conselleria no estaven a gust amb aquests funcionaris, o al revés, deixaven el càrrec”. Carmen Olmos, membre de la mesa de contractació, ha negat que reberen indicacions de càrrecs superiors i ha assegurat que l’òrgan contractista “no pretenia afavorir ningú”.