Rosa Pérez Garijo, veïna de Catarroja i exconsellera de Transparència de la Generalitat Valenciana en l’etapa del Pacte del Botànic, va viure una situació terrorífica amb la seua família: durant quasi un dia la seua parella va estar il·localitzable després d’haver viscut una situació de risc extrem mentre les seues filles adolescents romanien soles i pràcticament incomunicades. “La situació viscuda en la vesprada i la nit del 29 d’octubre i la matinada del 30 fins al migdia va ser terrorífica”, relata l’exconsellera.
Pérez Garijo, que estava fora de Catarroja, va parlar amb la seua parella al migdia del dimarts quan “res podia fer presagiar tot el que passaria i les coses més greus que podien haver passat”. “Per a començar”, afig, “les xiquetes van anar a l’institut amb normalitat, les classes van acabar a les 14.45”. Es tracta d’un centre educatiu “apegat” al barranc del Poio, epicentre del desastre.
Les classes, lamenta, no es van suspendre, a pesar que “a les 12.20 ja hi havia un avís” de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que “feia previsible que es desbordara”. Una de les seues filles tenia programada una classe extraescolar d’anglés en una avinguda de Catarroja que “es va afonar per complet i va arrasar molts cotxes”. “En l’últim moment vam dir que no hi anara”, recorda, alleujada, Rosa Pérez Garijo.
La seua parella la va poder avisar que havia pogut eixir “amb dificultats” del seu centre de treball a Massanassa, una localitat apegada a Catarroja també molt afectada per la DANA. A les 20, va perdre la comunicació amb la seua parella. Poc després, va arribar als mòbils dels veïns de la província de València l’alerta automàtica. A partir d’aquest moment, no va saber res més del seu company.
L’endemà, quan per fi va poder comunicar-se amb ell i confirmar que estava viu, va saber que es va salvar de miracle d’una situació de risc extrem. “Em va contar que van acabar acollint-los en una casa amb moltíssima gent més, on van poder passar la nit, i les dificultats que tenia després per a tot perquè Massanassa estava col·lapsada, amb fang, cotxes amuntegats, molt terrorífic”, abunda.
La seua parella i una quinzena de persones més van acabar refugiats gràcies a uns veïns “que no coneixien i que anaven arreplegant la gent”. “Si no, no se salven”, explica Rosa Pérez Garijo.
Tota aquesta part de la història la va saber moltes hores després. Mentre la seua parella romania il·localitzable, les seues dues filles “estaven soles a casa, sense llum”. “Vaig poder localitzar un veí perquè estiguera pendent del que els feia falta i, a les 11 de la nit, es van tallar les comunicacions, ja no podia parlar amb les meues filles”, diu la dirigent d’Esquerra Unida.
El dimecres, a les 9 del matí, una de les seues filles va baixar al carrer per ajudar els veïns i va trobar un punt on hi havia una mica de cobertura per al mòbil. “Em va poder telefonar i em va dir que son pare no havia tornat”, rememora.
L’exconsellera i la seua família, igual que tots els veïns de les zones afectades per la DANA, encara estan en xoc, alleujats per haver-se salvat i fent recompte dels danys materials patits. “Van ser moltes hores sense tindre notícies, els telèfons funcionaven molt poc, a vegades podia parlar amb les meues filles i sense saber res, molt terrorífic. Per fi, a les 12 del dimecres, va poder arribar a casa, em van telefonar i vaig poder parlar amb ell”.
Rosa Pérez Garijo considera que la tragèdia viscuda a la província de València, almenys “en part”, s’hauria pogut atenuar “si al migdia s’haguera fet una alerta perquè tothom es quedara a casa”. L’alerta automàtica va arribar als mòbils dels ciutadans de la província de València quan la situació ja feia hores que apuntava a una tragèdia descomunal.