La secessionista RACV accepta l’autoritat lingüística de l’AVL
Confirmada la pau lingüística, encara que amb fractura en la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). La junta general de la RACV ha aprovat aquest dilluns la declaració conjunta amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en què totes dues entitats aposten per “superar els conflictes que han descosit la societat valenciana i no han beneficiat gens l’ús social del valencià”. Amb un empat a 17 en la votació, ha calgut el vot de qualitat del degà Federico Martínez Roda perquè l’acadèmia contrària a la unitat de la llengua acate l’AVL com a autoritat lingüística.
Amb un acord que ha tirat avant per la presència en la votació de les regidores de cultura Glòria Tello (Compromís) i María Oliver (València en Comú) i del diputat provincial de cultura Xavier Rius (Compromís), una dotzena de persones s’han manifestat a la porta de la RACV contra l’acord cridant “som valencians, mai catalans”. La declaració conjunta és inèdita, perquè les dues entitats mantenen posicions enfrontades: l’AVL protegeix la unitat entre valencià i català, posició avalada científicament, mentre que la RACV defensa que el valencià és un idioma diferenciat, fet que contradiu els postulats de la filologia.
En la declaració que es va aprovar la setmana passada s’apostava per “afavorir, a través de grups de treball conjunts, les iniciatives i els mecanismes que fan possible la cooperació efectiva entre les dues acadèmies en els aspectes acordats”. Malgrat que remarcaven que les accions conjuntes que impulsen es faran sempre “des del respecte a l’ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis de cada institució”.
Si l’acord ha fracturat l’entitat secessionista, també ha generat crítiques des de l’AVL. El catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, Antoni Ferrando, va assenyalar fa uns quant dies que l’acord “posa en pla d’igualtat la institució normativa oficial de tots els valencians i una fundació pública de la província de València que combat la normativa lingüística oficial”. Ferrando va advocar perquè el diàleg amb la RACV s’emmarcara “en una posició global de diàleg amb altres entitats que s’ocupen de l’estudi científic del valencià, com són les universitats valencianes”.
La posició de Ferrando va revelar el malestar que ha creat en sectors acadèmics la formulació d’una declaració amb la pretensió d’acostar a l’entitat de referència dels que afirmen que català i valencià són llengües diferents d’un consens que acabe amb el caliu d’un enfrontament que s’ha superat
