Es busca perfil independent per a candidatura d’esquerres a la Comunitat Valenciana. Sumar, la plataforma que encapçala Yolanda Díaz per a conjuminar els moviments d’esquerres en les eleccions generals, planteja incorporar candidats independents a les llistes.
L’equip de la vicepresidenta segona del Govern ha traslladat en les negociacions la idea de candidats que no hagen figurat en altres candidatures perquè totes les formacions que s’integren en la plataforma “estiguen còmodes”. En les llistes valencianes, que hauran de consensuar-se amb Compromís, els de Díaz sondegen el magistrat Joaquim Bosch, portaveu territorial de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. Col·laborador en diversos mitjans de comunicació i autor de La patria en la cartera, una anàlisi històrica de la corrupció institucional a Espanya, és un professional de prestigi reconegut en el seu camp. Bosch ja ha sigut proposat per a alguns càrrecs en l’executiu del Pacte del Botànic, que sempre ha declinat.
La coalició valencianista veu amb bons ulls incorporar perfils independents, encara que és una opció que ja han explorat tradicionalment i es mostren una mica escèptics amb la idea que els sospitosos habituals puguen acceptar-hi. “Ja ens coneixem”, apunten, i emfatitzen que al cap de huit anys en l’executiu autonòmic i uns quants processos electorals tenen l’assumpte pràcticament trillat, encara que no és una opció a descartar si es tracta d’aglutinar l’electorat.
Els valencianistes insisteixen a liderar la candidatura al País Valencià, atés que Sumar manca d’estructura i Podem ha perdut la seua representació parlamentària, sense gairebé quadres municipals. En Esquerra Unida són favorables a l’acord per a impulsar la vicepresidenta Yolanda Díaz, un pacte que també s’emmarca en l’àmbit estatal, i assumeixen que la seua incorporació a les llistes depén d’aquest gran acord.
En aquest sentit, un altre espai en què es pot buscar aliats que agraden les quatre parts són els ajuntaments. En el marc de les candidatures municipals de confluència que han tingut un paper actiu aquests últims huit anys destaca un perfil: Carlos Bernabé, regidor de Canviem Oriola, que ha sigut l’assot des de l’oposició del govern local del PP en un municipi en què tots els alcaldes han sigut condemnats o processats per corrupció.
El portaveu de la candidatura conjunta, que té dos regidors en un dels feus més conservadors, és un perfil que agrada: està treballat en l’oposició i ha portat un discurs de defensa del territori davant els plans urbanístics que encaixa en l’espai polític compartit. El portaveu municipal ja ha manifestat la seua aposta: “Des dels espais polítics cridats a sumar, tot el que no siga facilitar, sense exigències, el camí i autonomia a Yolanda Diaz seria un error molt, molt greu”.
Un altre graner en què es pot buscar són els moviments socials forts en les capitals, com la Comissió Ciutat Port, que s’oposa a l’ampliació del port de València i que va organitzar l’acte a què va assistir la vicepresidenta a València, els sindicats o les plataformes cíviques. Els valencianistes estan a l’espera que Sumar negocie amb Podem i Esquerra Unida el seu acord nacional i que l’equip de Díaz trasllade les seues propostes.
Els perfils de Compromís
En la coalició valencianista han començat a mostrar les seues cartes per a la negociació, que hauran de passar pels seus organismes de govern. Primer caldrà ratificar la proposta d’acord, per assegurar que Compromís i Sumar concorren junts a les eleccions. Per a això és condició indispensable l’assumpció que són una llista diferent, una coalició valenciana, no la mateixa marca que en altres territoris estatals. L’èmfasi en la candidatura parteix d’experiències passades en el Congrés dels Diputats, en què la candidatura conjunta amb Podem i Esquerra Unida no va poder tindre grup propi, que depén de qui registre legalment la candidatura i de la interpretació de la Mesa del Congrés. El 2016 els diputats de les anomenades confluències van acabar en el grup de Podem, batejat com a grup confederal.
En el cas d’Iniciativa-Compromís, serà probablement una executiva (la Mesa Nacional) qui determine els perfils que concorreran a les candidatures, encara que la branca ecofeminista de la coalició prefereix esperar el resultat de les negociacions. En Més Compromís, l’antic Bloc, el procés és una mica més complex, però està reglat. Primer el Consell Nacional haurà de votar si concorren en coalició amb Sumar. Després, segons el reglament, hauran de fer primàries per elegir els candidats en els llocs que s’hagen consensuat. El model predominant és similar al que es va emprar amb Joan Baldoví: unes primàries de país per a elegir el cap de llista i portaveu autonòmic i altres per a la resta dels espais.
Entre els noms, en el partit advoquen per l’exconseller d’Educació Vicent Marzà. Al marge de Baldoví, que liderarà el grup parlamentari, és dels rostres més coneguts en el territori valencià. Compta amb l’aval de les polítiques educatives del Consell del Botànic i va ser un dels blancs de l’oposició en les dues legislatures del pacte progressista. S’han postulat a més Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació, que ha treballat bones relacions a Madrid gràcies al projecte de la setmana laboral de quatre dies i concorreria per Castelló, i el regidor de Cultura Festiva de València, Pere Fuset.