Un sumari judicial persegueix Mazón: el nexe causal de 228 homicidis imprudents de la DANA

És devastador llegir a la interlocutòria de la jutgessa instructora, un per un, els noms i cognoms de les 228 víctimes mortals de la DANA a València del 29 d'octubre passat. Les identitats dels difunts ocupen pràcticament un foli i mig. I cal agrair que la magistrada Nuria Ruiz Tobarra ens recorde, una vegada més, la magnitud de la tragèdia. Alberto Núñez Feijóo s'ha referit aquest divendres a la xifra de 227 morts, oblidant que la jutgessa ha afegit a la llista una dona amb leucèmia que es va quedar sense tractament i que va morir el 12 de novembre. El dolor que ha causat la negligent gestió del Govern de Carlos Mazón és incommensurable. La magistrada sosté que es tracta de 228 presumptes homicidis imprudents. Morts evitables de les quals la instrucció ha d'aportar indicis sòlids que apuntalin sense fissures —una cosa summament complexa— el nexe causal amb la gestió de qui capitanejava, per llei, la resposta a l'emergència.

Passats quatre mesos i mig de la catàstrofe, la investigació judicial apunta, d'entrada, a la imprudència greu que hauria comès la llavors consellera Salomé Pradas, que ha estat imputada juntament amb el seu secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso. Pradas es va desentendre de les reveladores trucades al 112 al·legant que no entraven a les seves “funcions institucionals”, encara que com molt bé apuntava Adolf Beltran, des del moment (malauradament tardà) en què va convocar la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), exercia el comandament únic de la resposta a un succés del qual l'Aemet havia advertit amb tres dies d'antelació i que estava sent emès en directe durant tota la jornada per À Punt, la televisió autonòmica valenciana. Argüeso, per la seva banda, diu que va actuar amb una “encomiable diligència”. Sentiu, encara sort; un no vol ni imaginar-se què hauria passat sense una actuació tan encomiable.

L'acte marca un camí clar que, per motius evidents, no ha agradat res al PP i als seus socis de Vox, personats en la causa com a acusació popular. Tot i això, tot es remunta al 5 de desembre passat, a una interlocutòria dictada quan la magistrada tenia obertes una de les moltes diligències sobre la DANA en jutjats valencians i encara no les centralitzava totes. La representació jurídica del fill d'un dels morts havia demanat que se sol·licitaren a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i al Ministeri de Transició Ecològica diligències relatives a les preses.

La jutgessa, ja en aquella interlocutòria del 5 de desembre, ho va deixar clar: la instrucció de la causa “ha d'atendre la determinació de la responsabilitat dels que tenien accés a la informació de la situació del barranc del Poio”, el desbordament del qual va causar les víctimes en el partit judicial de la viso a la població mitjançant el sistema Es-Alert.

En aquell moment, la jutgessa va ensenyar les seves cartes per primera vegada: “S'haurà de determinar les persones responsables i autoritzades, a fi de donar avís a la població del desbordament que va afectar el partit judicial de Catarroja i quines van ser les circumstàncies que van portar que s'alertara amb el missatge referit a les 20.12.”

La instructora va postil·lar: “Això suposa establir una eventual seqüència de fets, informacions i comunicacions dels intervinents en la resolució d'emergències, així com les decisions que es van adoptar per alertar la població”. Per comprovar si les morts eren “evitables” i, per tant, si s'hauria comès una “negligència penal rellevant”, la magistrada va començar a investigar quins dimonis va passar en aquell desastrós Cecopi.

I les seves conclusions preliminars apunten directament i exclusivament a l'Executiu de Mazón. Quan va preguntar per les inexplicables i inexplicades pauses eternes ordenades per Salomé Pradas al Cecopi, el director general d'Emergències, Alberto Martín Moratilla, va contestar amb un informe de tot just dos folis i amb un mer “eufemisme”, segons la magistrada.

Per cert, Martín Moratilla és l'únic alt càrrec de Pradas a Emergències que ha sobreviscut al Govern “dels millors” de Mazón. El Consell també va intentar torejar la jutgessa -una estratègia generalment desencertada en qualsevol procés penal- enfangant en la decisió d'enviar l'alerta a la delegada del Govern, Pilar Bernabé.

Mazón no n'ha colat ni una. Ni el ventilador endollat cap a la CHJ ni res semblant. Tota la seva coartada ha estat destrossada en una interlocutòria de 16 pàgines. Al cap del Consell ja només li queda aferrar-se al càrrec (ia l'aforament), completament encastellat al Palau de la Generalitat.

Després de l'assoladora resolució de la magistrada, Mazón va dir que no es plantejava personar-se a la causa. Tampoc, va afirmar com si res, la Generalitat Valenciana. En realitat, allò que planteja aquesta resposta són importants dubtes sobre la seva condició de jurista. La magistrada no l'ha convidat a personar-se a la causa sinó a declarar voluntàriament en condició d'investigat (acompanyat per un advocat). Això de la personació de l'Advocacia de la Generalitat ja és gairebé una broma estranya del president.

Carlos Mazón —encara que actue com l'orquestra del Titanic, que seguia tocant mentre el vaixell s'enfonsava— no està investigat amb Pradas i amb el diligent Argüeso perquè és aforat. Res més. El periodista Héctor Esteban ho ha resumit molt bé en Les Províncies: “El tik tok s'ha convertit en un tic tac i el millor refugi són els murs del pedra del Palau de la Generalitat”.

En aquesta fase de la instrucció, encara molt incipient, la batalla ja no és pel relat, que va saltar pels aires amb la interlocutòria de la jutgessa, sinó directament pel nexe causal, la clau de tot el procediment. I en aquest terreny es mouran les respectives estratègies de defensa dels (ara com ara) dos investigats. Addicionalment, la representació jurídica d'Emilio Argüeso, que exerceix un lletrat de Manos Limpias, ja qüestiona la competència de la magistrada per assumir totes les diligències de la DANA.

Si hi ha un punt amb què poden intentar diluir el nexe causal és el paper dels tècnics en el debat del Cecopi del 29 d'octubre sobre l'enviament de l'alerta als mòbils. Que tampoc ha estat aclarit i que la jutgessa ja deixava vore que seria un dels seus propers passos. El subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i el cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset, són els principals candidats.

El cap del Consell queda ara pendent dels recursos a la interlocutòria, que ha de resoldre la secció segona de l'Audiència Provincial de València. L'extrema dreta, personada com a acusació popular amb marques diferents com Vox o Hazte Oír, no comparteix el criteri de la instructora per rebutjar la imputació del president de la CHJ, Miguel Polo. Ja veurem si la secció segona avala la resolució de la jutgessa.

El temps queli quede a Mazón al càrrec serà, com a mínim, agònic. La concatenació de mentides ha estat de tal calibre que ni tan sols la dreta se'n refia. No n'hi ha per menys. La seva continuïtat ja era inosostenible quan, el passat 5 de novembre, aquest diari va revelar que el president es trobava en un llarg àpat al restaurant El Ventorro, malgrat que el seu Govern havia activat la Unitat Militar d'Emergències a Utiel. Hi ha vegades a la vida que no ser on s'ha d'estar resulta definitiu. Els primers consells encertats perquè la població es refugiara en altura els va donar el mateix Mazón a les 21.30 del dia 29 d'octubre, quan la DANA ja s'havia endut amb la barrancada les víctimes, la meitat de les quals van ser persones més grans de 70 anys.

El nivell d'indignació i enuig colèric ha assolit a València cotes mai vistes amb un president autonòmic. I això que hem tingut dos 'molt honorables' presidents condemnats per corrupció. Però res comparat amb això. Al costat de Mazón, el seu mentor Eduardo Zaplana només seria un liberal que va cometre errors. Ximo Puig ja ha aconseguit pràcticament l'alçada de Nelson Mandela. El seu Govern comptava amb un secretari autonòmic d'Emergències que sí que actuava amb “diligència encomiable”. A la DANA del 2019 que va assotar la comarca del Baix Segura, el Cecopi s'havia convocat amb 48 hores d'antelació (no hi ha més preguntes, senyoria).

La frívola actuació del cap del Consell la qüestiona fins a la premsa més conservadora. Però el cert és que el comandament únic l'ostentava la consellera Salomé Pradas. Què es van dir en les trucades que amb prou feines ha detallat Mazón que va tenir amb la responsable d'Emergències aquella tarda? Només ells dos ho saben. Desafortunadament, gràcies a les absurdes pauses de Pradas al Cecopi, hi ha menys testimonis.

En aquests gairebé cinc mesos des de la tragèdia, de vegades em fa la sensació que l'accelerada intensitat del dia a dia ens impedeix aturar-nos a pensar en la magnitud de la catàstrofe i de la nefasta actuació del Consell. Llegint les declaracions dels familiars de les víctimes que consten al sumari —els terribles i traumàtics darrers moments amb vida dels seus éssers estimats, en alguns casos presenciats cara a cara— me'n vaig recordar de l'exconsellera Nuria Montes i de les seves ordres marcials que no anaren a la morgue de Fira València. Pensar retrospectivament en aquells moments permet reconstruir allò que va fallar en la resposta a l'emergència —que va ser tot— i fer-se a més una idea de la catàstrofe moral d'uns governants autonòmics que passaran a la història per la seva incompetència excel·lent i, potser, per una condemna.