La trama d’Azud va fer servir un bufet dels ‘papers de Panamà’ per a crear una ‘offshore’ amb comptes a Suïssa i Mònaco

Diversos empresaris de la presumpta trama del cas Azud van crear societats pantalla a Panamà a través del despatx Alemán, Cordero, Galindo & Lee (Alcogal). Es tracta d’un dels epicentres de la filtració massiva dels ‘papers de Panamà’ i figura vinculat a nombrosos escàndols de corrupció arreu del món, entre els quals el cas Odebrecht. La firma, fundada el 1985 i “compromesa amb el compliment de les regulacions per a la prevenció de la llavada d’actius”, segons afirma la seua pàgina web, va crear la societat Endinboro Investments SA, una empresa clau en la investigació del cas Azud per a estirar el fil dels pretesos pagaments de comissions a expolítics del PP valencià. El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, pel nom en anglés) va publicar dos milions de documents confidencials relatius al bufet, entre els socis del qual figurava l’excanceller panameny Alejandro Ferrer. La filtració massiva incloïa més de 14.000 entitats offshore (extraterritorials) a Belize, les Illes Verges Britàniques, Panamà i altres paradisos fiscals, creats per Alcogal en nom de més de 15.000 clients. Un d’ells era el promotor Miguel Montoro, segons la documentació del sumari a què ha tingut accés elDiario.es.

Les perquisicions del cas Azud, que investiga els presumptes delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i tràfic d’influències, entre altres, van detectar el pretés pagament d’una comissió d’un milió d’euros a l’ex-vicealcalde de València Alfonso Grau. Així doncs, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va sol·licitar, mitjançant comissions rogatòries cursades per la jutgessa instructora i la Fiscalia Anticorrupció a les autoritats panamenyes, la documentació en mans del despatx d’advocats relativa a la societat Endinboro Investments SA. Els investigadors buscaven la titularitat real de les accions i el llistat dels comptes bancaris “en diferents jurisdiccions, nacionals i internacionals”, així com els correus electrònics o la correspondència amb el client real.

El requeriment al conegut despatx es va fer a través de la Fiscalia Superior d’Assumptes Internacionals de la República de Panamà. La resposta del despatx, firmada pel soci Raúl Zúñiga Brid, va revelar que el client de la societat Endinboro Investments SA era el difunt empresari Miguel Montoro, la filla del qual Mónica figura com a investigada en el cas Azud. La constitució de l’empresa va ser sol·licitada mitjançant correu electrònic per un client professional d’Alemán, Cordero, Galindo & Lee amb seu a Suïssa: Apex International Consulting SA.

En una reunió de més de dues hores amb el Fiscal Superior d’Assumptes Internacionals de la República de Panamà, celebrada l’11 d’abril de 2022, la comissió judicial espanyola –formada per la jutgessa instructora, Pepa Tarodo; el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce; un agent de l’UCO, i un lletrat de l’Administració de justícia– va obtindre la carpeta de l’expedient amb la valuosa documentació per a la continuació de les perquisicions, incloent-hi l’escriptura notarial d’inscripció de la societat i el Document Nacional d’Identitat de Miguel Montoro en mans del despatx panameny. El mateix fiscal ja va viatjar a Panamà en el marc del cas Erial’ per a seguir el rastre de l’estructura offshore creada per un altre conegut despatx del país centreamericà –Soberón i Asociado– i atribuïda a l’exministre del PP Eduardo Zaplana, actualment pendent de la sentència del judici del cas Erial.

La firma Endinboro Investments SA, constituïda el 26 de juliol de 2004 amb un capital de 10.000 dòlars, tenia tres directors panamenys: el president Edgardo Eloy Díaz, la secretària María Villarino i la tresorera Myrna de Navarro. Els dos primers, a manera de mariachis, posseïen una acció de la societat cadascún. L’advocat i diplomàtic Jaime Eduardo Alemán, soci del despatx i ambaixador de Panamà als Estats Units entre el 2009 i el 2011, exercia com a agent registrat d’Endinboro Investments SA.

Miguel Montero no va ser l’únic empresari vinculat a la trama del cas Azud amb una societat a Panamà. La comissió rogatòria espanyola també va sol·licitar al bufet De Obaldía & García Paredes informació sobre la societat Construcciones Tritom SA, creada el 1994 amb un capital de 10.000 dòlars i en els òrgans de direcció de la qual figurava l’empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats en la causa.

“Des del final de l’any 1996 vam deixar de tindre comunicació amb els representants i les persones de contacte d’aquesta societat, la relació professional (...) va ser acabada de facto i aquesta va ser catalogada com a inactiva en el nostre sistema, a partir del 1999, en compliment de les normatives que regulen els agents residents”, diu el document “confidencial” del despatx.

Per part seua, les dades del despatx Alemán, Cordero, Galindo & Lee sobre la firma Endinboro Investments SA van permetre a l’UCO i a la Fiscalia Anticorrupció localitzar els diners dels comptes a Suïssa i Mònaco de l’empresari.

La investigació ha revelat que una altra empresa panamenya de Miguel Montoro –Jagat Inc.– va obrir un compte a Suïssa en què, a més de l’empresari, l’exconseller del PP Rafael Blasco, condemnat pel desviament dels fons de la cooperació valenciana, figurava com a autoritzat (en la documentació consta la seua firma i el seu DNI). L’expolític del PP figura vinculat a un pagament de 600.000 euros, tal com va informar aquest diari. La documentació de la Banque Pasche, actualment denominada *Banque Havilland, indica que Montero i Blasco mantenien “negocis en comú”.

El promotor immobiliari va traure quasi 180.000 euros, en bitllets de 500 euros, d’un dels comptes monegascos que posseïa en l’entitat Edmond de Rothschild. Quan Rafael Blasco va ser imputat en la causa del desviament dels fons de la cooperació valenciana, l’empresari va liquidar la seua estructura offshore a Panamà, Suïssa i Mònaco.

El 24 de setembre de 2013, l’empresa pantalla a Panamà, dedicada segons el seu objecte social a “qualsevol negoci lícit”, va ser dissolta. Tres dies després –el 27 de setembre– va tancar el seu compte helvètic. I l’11 d’octubre va cancel·lar el compte a Mònaco.

Precisament en aquella època, Rafael Blasco va aparéixer en unes cridaneres fotografies parlant per telèfon en una cabina pública.